La cantant porto-riquenya Kany García (1982) coneix molt bé l'èxit després de quasi dues dècades en la indústria musical del pop llatí. Quasi vint anys en què ha sigut guanyadora de huit premis Latin Grammy gràcies als dotze milions d'oients mensuals que han encimbellat les seues cançons: peces musicals plenes de sensibilitat amb l'amor com a protagonista, però que també inclouen reivindicacions sobre la dona.
Ara, la compositora torna a pujar-se als escenaris després de públicar el seu últim àlbum titulat 'GARCÍA' i inicia una gira per diferents països d'Amèrica Llatina i també Europa on interpretarà els seus nous temes com 'En esta boca' i 'Llorar por ella'; però també 'Para siempre' o 'Confieso', aquells que la van fer ser mundialment coneguda.
El títol del teu últim àlbum és "GARCÍA", com el teu cognom. Creus que és l'àlbum més personal que has fet fins ara? Com ho definiries?
D'una banda pense que sí. No ho sé encara perquè escolte les cançons i m'identifique amb elles i amb tota la sonoritat que té l'àlbum; però, probablement, en un futur diré que el meu pròxim àlbum és el més personal.
D'una banda, diria definitivament que sí és el més personal de tot el que he tret a dia de hui per la varietat de cançons. És un àlbum que em representa perquè jo agafe la meua 'playlist' i les coses que m'agrada escoltar són molt variades, no sóc el tipus d'audiència que només escolta a un artista o un gènere.
Amb "GARCÍA", volia fer un àlbum que em definira, i encara que este és molt personal també inclou històries de molta gent propera que he anat agafant. Llavors, no puc dir que totes les cançons estan basades en històries meues, però és la primera vegada en molt de temps que faig una cançó com 'GARCÍA' que em parla totalment a mi i se'm veu totalment al nu. En eixe sentit, això fa que abrace l'àlbum com una cosa molt personal.
Has col·laborat recentment amb Young Miko i amb Edén Muñoz, hi ha alguna pròxima col·laboració que tingues ja en ment?
Acabe de traure l'àlbum i ara em costa pensar en això perquè fa tres dies que vaig traure l'àlbum i crec que encara estic en l'etapa de l'inici. Puntualment, hi ha territoris com Espanya o Argentina on em vaig quedar amb ganes de fer coses amb diferents cantautors amb els quals ja vaig contactar per a este àlbum però que per falta de temps no vam poder fer.
I amb qui t'agradaria treballar en pròxims discos?
Per exemple d'Espanya, m'agradaria col·laborar amb Manuel Carrasco o d'Argentina amb el grup Conociendo Rusia. Amb ells ja vaig contactar per a fer alguna cosa per a este àlbum, però no vam poder i per al futur probablement faré alguna cosa amb ells.
Ja has començat la gira internacional. Com l'afrontes i què esperes d'este cicle de concerts per tota Amèrica Llatina i també Europa?
Vaig arrancar el dimecres a la nit i està sent increïble. Hi ha una retroalimentació meravellosa que et donen els escenaris. Per exemple, en els primers concerts he cantat cançons noves de l'àlbum i sempre dubtes a pujar o no a l'escenari amb una cançó per més que penses que pot connectar amb la gent.
Quan ix l'àlbum comences a rebre l'opinió de la gent per fotos, xarxes socials o vídeos, però quan et puges a l'escenari i cantes les cançons la gent connecta d'una manera molt diferent. El cantar en directe et canvia tota la perspectiva i a voltes creus que hi ha una cançó que saps que has de cantar eixa nit i unes altres que no ho tens tan clar; però al final el públic connecta meravellosament amb totes.
Per eixa raó, per a mi la gira és molt necessària perquè em parla de les cançons, del que diuen i hi ha coses que el públic solament t'ho pot comunicar i transmetre en la gira perquè hi ha un llenguatge que només es dona en el directe. Llavors estic molt feliç, sé que va a ser un àlbum molt acompanyat i que també va a tindre l'oportunitat de veure's en innombrables països de tota Llatinoamèrica i Europa.
Per a mi la gira és molt necessària perquè em parla de les cançons, del que diuen i hi ha coses que el públic solament t'ho pot comunicar i transmetre en concerts
A València actuaràs el pròxim 5 de juliol i les entrades estan quasi esgotades. Hi ha molts apassionats de la teua música a la ciutat?
La meua família paterna és de Múrcia, per la qual cosa València és un lloc que he visitat innombrables vegades i que m'encanta tant la ciutat com la seua gastronomia encara que mai he fet un concert ací. Però, és molt diferent parlar del públic de cada ciutat.
Per exemple, a mi m'encanta Colòmbia i quan vaig a pujar-me a un escenari em torne boja amb com és el públic perquè no té res a veure amb el que veus en els carrers. És un públic summament apassionat i ensordidor perquè quasi no et sents a tu mateixa del que canten. Llavors, puc conéixer a una València a nivell del seu menjar i de la seua gent, però em falta eixa tercera part que és vital per a mi com a artista que és saber com es comportarà la gent.
A Sevilla, en el meu concert de fa dos anys va haver un públic meravellós, però no tenia res a veure amb el públic de Madrid perquè són dues ciutats totalment diferents. L'altre dia estava parlant amb Manuel Carrasco que m'explicava que porta molts anys a Madrid i que allí la gent és molt diferent a la de Huelva, d'on és ell. Espanya és un país on val molt la pena fer gira i concerts en ciutat després de ciutat perquè canvia molt el llenguatge del públic.
Tu eres una de les cantants de pop llatí amb més èxit i cada vegada les dones tenen un pes més gran dins de la música. Creus que se'ls exigix més a les dones artistes que als homes?
Sí, això és obvi. Amb les dones artistes el públic és mil vegades més dur que amb els homes. És estrany que un home es pare enfront d'una càmera i se li critique de la manera que ens critiquen a nosaltres amb absolutament tot el que té a veure amb la nostra imatge. Però, malgrat això, com dius, estem vivint un temps en el qual la dona està acaparant primers llocs i abans això no passava.
No et dic un abans fa 10 anys, sinó fa dos anys estes coses encara no succeïen i estem trencant i quedant-nos amb tot i em sembla meravellós. Però sí crec fermament que, encara que ja estiguem en eixos llocs, encara hi ha molta discriminació, falta d'equitat i molt camí per davant dins de la indústria.
És estrany que un home es pare enfront d'una càmera i se li critique de la manera que ens critiquen a nosaltres amb tot el que té a veure amb la nostra imatge
Quines dones veus que ara estan destacant més dins del panorama musical?
Hi ha moltes dones que m'encanta el que estan fent actualment. De Xile, per exemple, m'encanta Mon Laferte i em vola el cap amb tot el que fa. D'Espanya m'encanta Rozalén i que en este últim album s'haja atrevit a fer coses molt diferents a les quals estava fent abans com a cantautora. Rosalía sempre m'ha fascinat i em vola el cap la creativitat que té.
De Mèxic, m'agrada molt Natalia Lafourcade perquè s'ha mantingut sempre fent folklore i també hi ha un munt de xiques joves que estan fent coses increïbles com María Becerra que no solament destaca en el món urbà, sinó que també canta cumbia. Igual que Young Miko, amb qui vaig treballar en este àlbum i m'encanta la visibilitat que li dona a la diversitat. Hi ha moltes dones que seguisc i em fascinen de moltes generacions i gèneres molt diferents.