En el segle XVI, Ferran II, arxiduc d’Àustria i comte del Tirol, va reunir en el seu castell d’Ambras (Innsbruck) una col·lecció d’art, rareses i curiositats conegudes com “Cambra d’Art i Curiositats” que està considerada com un precedent renaixentista dels actuals museus. Per a Rafael Company, director del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, l’exposició que hui s’inaugura al museu és una moderna “cambra de les meravelles” on s’arrepleguen les últimes obres eixides del taller i la inspiració de l’artista Tetê de Alencar. Una cambra de les meravelles pròpia, intransferible i profundament femenina. De fet, la presència de l’art fet per dones és tan assídua en el museu que el diputat de Cultura, Xavier Rius, no ha dubtat en qualificar-lo de “Museu Valencià de la Il·lustració, la Modernitat i el Feminisme”, abans de felicitar-se pel fet que les dones tinguen eixe protagonisme al MuVIM, “més enllà d’efemèrides i dates habituals”.
L’artista ha aprofitat els elegants joiers eduardians i victorians que tradicionalment contenien joies entregades com a regals a les dones per a, mantenint el contenido però cambiant el contingut, retre homenatge a la natura, rescatant-la, protegint-la i oferint, a aquells que com ella deploren la seua destrucció, xicotets refugis als que acudir quan ja no queda res. La inspiració de l’obra va sorgir per casualitat, quan aparegueren en el seu taller eixos joiers i ella, en les seues paraules, es va limitar a “donar-los un sentit i construir jardins propis en els quals amargar-me en un moment complicat de la meua vida”.
Els paradisos privats
Eixa idea de jardí propi, tancat en bells estoigs de joies, ha estat també reivindicada per Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM i comissari de la mostra, vinculant-la amb la idea de “paradís”, paraula d’origen persa que “significava precisament jardí tancat, jardí de l’Edèn”. Per a Griñó, el secret és un concepte clau en el món femení, “que resguarda així la seua privacitat del aguaite i setge del món circumdant, predominantment patriarcal”.Eixa idea de confidencialitat està present en altres obres que també s’exposen en la mosta, com en les quatre escultures de cristall de la sèrie Secrets, delicades peces transparents que contenen en el seu interior un secret escrit per l’artista i que ningú podrà desvelar, romanent així ocult i resguardat a l’interior de la bambolla de cristall. O també en dos peces de la sèrie Enigmatic objects: dos càmeres d’un sol ús utilitzades per l’artista i folrades amb vellut, les pel·lícules de les quals no podran ser revelades mai si no és al preu de destruir l’obra.
La perversa economia del regal
La sensibilitat femenina o, com prefereix denominar-ho Tetê de Alencar, “l’estètica delicada, preciosista i minimalista” travessa tota l’obra de l’artista i generalment amb tints reivindicatius. De fet, la idea motriu de la principal sèrie d’objectes de la mostra, Opposite ecotopies, protagonitzada pels joiers victorians i eduardians, pretén “pegar-li la volta” a l’ús tradicional d’aquests objectes, elegants envoltoris de joies entregades com a regal masculí.Eixes antigues caixes de joieria desproveïdes del seu contingut original, sense funció aparent, són recuperades ara per a un nou i més noble propòsit: recordar-nos que darrere de la lluentor, el glamur i la bellesa s’oculten també fosques realitats, com la de l’esclavitud, la desigualtat i el desastre mediambiental. Els diamants, zèfirs, maragdes i topacis que originalment contenien eixos estoigs foren i són extrets a canvi de moltes vides de miners perdudes en fosques coves o inhumans garimpos i la indústria dels metalls i de les pedres precioses contribueix a la destrucció dels boscos i de les cultures indígenes o autòctones.
En la seua obra, Tetê de Alencar també denúncia la perversa economia del regal que s’oculta darrere d’eixos pulcres embalatges. I és que eixa, aparentment, ofrena amorosa pot amagar de vegades certa perversitat, ja que un acte sovint sincer podia ser també un instrument de persuasió, seducció o exculpació i una indefectible mostra de poder. Com ha recordar Amador Griñó, “quan un home feia un regal car d’aquestes característiques, joies caríssimes i bellíssimes, la major part de les vegades sols volia aconseguir alguna cosa o fer-se perdonar”.