Els Amics de les Arts: "Seguim sent els quatre amics que féiem cançonetes quan ningú ens coneixia"

Els Amics de les Arts va presentar el passat 24 de febrer el seu últim disc. Amb este ja van quatre els treballs d'estudi. Un Estrany Poder suposa un punt i a part en la seua història musical. En este últim treball, Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué han fet un salt fent coses innovadores a la resta dels seus treballs, van tancar la trilogia i este nou disc suposa un nou camí però sense perdre l'essència del que són: quatre amics que es diverteixen amb el que fan i que han sigut capaços després de més de deu anys de treball de viure del que els agrada.

Com definiu Un Estrany Poder, el vostre últim treball?

Ens agrada molt dir que és com un renaixement perquè és el quart àlbum d'estudi, un poc tanquem la trilogia dels tres anteriors i en este hem fet un canvi prou radical i sonor gràcies a la figura de Tomy Dubarg amb el qual hem fet el disc i que ens ha portat a nous horitzons.

Teníem les ganes de provar-nos a nosaltres mateixos que podíem fer coses diferents. Al final és un poc el de sempre perquè el mateix productor ens ho deia que no canviàrem la forma de ser simplement hem aconseguit donar-li una major amplitud sonora, la qual cosa volíem que fóra èpic ho hem fet més èpic que mai el que volíem que fóra íntim ho hem fet més íntim ho hem despullat a nivells que potser en els altres àlbums no ens haguérem atrevit a deixar cançons tan nues, amb una sola veu, amb un piano... o a l'inrevés.

Crec que sí, és difícil dir-ho des d'un mateix però des que el disc va eixir el divendres estem veient que açò és alguna cosa grossa. La resposta ha sigut molt bona, massiva, el nivell de vendes és bo i allò que el teu guardaves recelós la gent ho ha guardat. Estem en un núvol.

De les segones oportunitats, però des de tots els punts de vista. Des de les segones oportunitats perdudes, de les quals no van eixir, les que aprofites, les que passats els quaranta et poden rellançar la vida... hi ha un poc de tot: cançons romàntiques, cançons molt més metafòriques... és bastant eclèctic el disc però el concepte de segones oportunitats com a concepte global encaixaria.

Açò és com escollir a quin fill vols més. Però et dues. La primera és El Seu Gran Hit que és el primer single i crec que ha sigut la cançó amb la qual més hem sorprés la gent. És una paròdia de nosaltres mateixos i de la indústria musical i de tot el món. I la segona El Vent Tallant, que és la que tanca el disc i gravem amb la OBC i que té un final instrumental que ens té el cor robat. Però et dic que és injust perquè les altres deu per a nosaltres estan a la mateixa altura.

Imagine que fer el que ens agrada. Sempre intentem que les coses que fem, les decisions que prenem ens satisfacen als quatre per complet. Si als quatre ens agrada i ens motiva d'alguna manera ho transmetem al públic. Som 100%, som com som i crec que és açò el que se'ns valora.

Hi ha hagut molts canvis. Un dels principals és que ens hem seguit formant en l'àmbit musical, en l'àmbit de cercar noves sonoritats, investigar molt... i eixa experiència va sumant molt. Supose que és l'experiència el que més ens ha fet créixer però també que seguim sent els quatre amics que féiem cançonetes quan ningú ens coneixia i ens ho seguim passant molt bé i eixa és la clau. Que encara és com una passada adonar-te que vius d'este somni, de fer cançons i fer concerts. Açò és el que no ha canviat.

Supose que sí. Està tot basat en la nostra amistat, som un grup molt diferent que ens hem ajuntat per a fer alguna cosa que funciona per si solament, de forma autònoma.

El que més ens sorprén és comprovar que abans que isquera el disc ja teníem les entrades esgotades de Barcelona. Sense pensar-li-ho el públic compra l'entrada i açò és el que més ens sorprén i ens fa felices perquè la gent vol veure't. És el premi més gran que un músic pot tenir.

Si seguim com fins ara em conforme. Però encara que semble una paradoxa amb el que acabe de dir és el no conformar-nos en el tema del futur. Hem de seguir aprenent i de la mateixa manera que este treball suposa un pas avance en el qual hem pres riscos... seguir fent-ho. Seguir arriscant-nos.