L’Institut Valencià de Cultura presenta la producció britànica ‘Missing’ de Gecko Theatre Company que es representarà els dies 1, 2 i 3 de març al Teatre Principal de València.
Amb més de quinze anys de trajectòria internacional Gecko és una de les companyies de teatre físic més respectades i aplaudides del panorama internacional gràcies a muntatges tan sorprenents com ‘Taylor’s Dummies’, ‘The Race’ o ‘The Arab and The Jew’, peces que van tindre un llarg recorregut pels escenaris de mig món.
Aquest és també el cas de ‘Missing’ que des de la seua estrena en 2012 s’ha pogut veure a Rússia, Geòrgia, Malta, Colòmbia i en diferents ciutats del Regne Unit. En 2015, durant la seua exhibició al Battersea Arts Centre londinenc, la producció va ser destruïda en un incendi i reconstruïda per a seguir el seu gira internacional.
Aclamada per mitjans com The Guardian o The Times, ‘Missing’ és una creació sobre la memòria i la identitat, sobre com el nostre passat modela el tipus de persones que som. El muntatge és un viatge a la ment de Lily, una dona normal que recorda el dia de les seues noces, les seues lliçons de flamenc, les seues festes, les arrels dels seus pares…
Nascut a Israel, però criat a Londres, el director de ‘Missing’ Amit Lahav es va formar al costat de figures com Lindsay Kemp i David Glass, i fins i tot va desenvolupar projectes escènics amb xiquets del carrer al sud-est asiàtic abans de fundar aquesta formació.
Al llarg de la seua carrera Amit Lahav ha desenvolupat un llenguatge propi en el qual posa l’èmfasi en l’emoció, la musicalitat, la respiració i el treball físic.
La potència visual és un altre dels trets del seu treball que destaca la crítica en les seues pròpies paraules “per a mi el teatre requereix temps i paciència. Sovint en les primeres representacions de les nostres obres, l’espectador descriu el treball de Gecko com a espectacular o tècnicament enlluernadora, però no estic interessat en el que és espectacular. Sé com crear coses aclaparadores i no és dur. El difícil és crear alguna cosa que estiga ple de significat i que continga diverses lectures”.
I afig “m’entusiasma el procés creatiu des que construeixes l’obra amb paraules fins que la tradueixes al llenguatge escènic. És ací on pose en funcionament la meua intuïció per damunt de la meua capacitat intel·lectual. Com més bonic i senzill vols fer el teu treball, més temps empres, almenys això és el que m’ocorre a mi”.