L’Institut Valencià de Cultura ha presentat la seua nova producció de dansa ‘El público’, basada en l’obra del mateix títol de Federico García Lorca.
La direcció i la coreografia de l’espectacle és d’un dels coreògrafs valencians més internacionals, Gustavo Ramírez Sansano, distingit com Etoile de Ballet 2000, guardonat amb el Prix Dom Perignon i nomenat Chicagoans of the Year, entre altres guardons.
Gustavo Ramírez Sansano ha creat més de 45 espectacles estrenats a escenaris de tot el món en companyies emblemàtiques com Nederlands Dans Theater, Norrdans, National Dance Company Wales, Hubbard Street, Ballet Hispánico, Butler Ballet o la Companyia Nacional de Dansa. Des de 2006 Gustavo lidera la seua pròpia companyia Proyecto Titoyaya a Espanya.
Amb aquesta adaptació del clàssic de Lorca, Gustavo Ramírez assoleix un punt d’inflexió en la seua carrera que el porta a reflexionar sobre l’honestedat en el treball i en l’amor. En aquesta obra, considerada una de les més importants del segle XX, el poeta granadí es va desprendre de les màscares i va parlar de si mateix com a minoria per la seua condició homosexual.
El coreògraf alacantí exposa aquestes inquietuds en el seu ball, que és un cant a la llibertat des de la coerció que exerceixen els espectadors, tant des del teatre com des del carrer.
L’Institut Valencià de Cultura, a través de la Direcció Adjunta d’Arts Escèniques, es configura com un centre de creació de teatre i dansa d’autors valencians, tant joves com consolidats. En aquesta ocasió, l’IVC ha encarregat a Gustavo Ramírez Sansano la creació d’una obra basada en ‘El público’ de Lorca, creada i assajada enterament a Alacant segons la línia de produccions públiques desenvolupada en els diversos territoris.
Completa la programació del dia la creadora Marina Mascarell amb el seu muntatge ‘Orthopedia Corporatio’, programat a la Sala Matilde Salvador. L’heterogeneïtat és l’eix vertebrador d’aquesta nova creació de la coreògrafa que viu als Països Baixos. A escena, cinc intèrprets de 22 a 54 anys, de trajectòries, cultures i nacionalitats diferents, interactuen i es fusionen. Els cossos d’aquest grup eclèctic de ballarins protagonitzen la resistència, el fet de lluitar per a no ser domesticats i estandarditzats, en un viatge en el qual el so es mostra com una extensió del cos.
Per problemes de salut, la companyia de Rocío Molina, que havia de presentar al Rialto ‘Inicio (Uno)’, se substituirà per ‘Al Fondo Riela (Lo otro del Uno)’, segona entrega del tríptic dedicat per la ‘bailaora’ a l’essència del flamenc. Dansa farruca, seguidilles, buleries i soleà se succeiran a l’escenari en una lluita incessant contra la seua pròpia imatge. La Premi Nacional de Dansa 2010 s’enfronta a dues guitarres, “la que m’acompanya des de l’escenari és el meu ego, i dues guitarres completament diferents: Eduardo Trassierra és harmonia i complexitat tècnica; Yerai Cortés és tot intuïció i naturalitat”, ha concretat l’artista reconeguda amb el Lleó de Plata de la dansa 2022 de la Biennal de Venècia.
Per últim, Colectivo Sin Par estrena a la Sala 7 la peça de Lara Misó ‘No es amor’, una coreografia en què, a través de la dansa contemporània, el cos explora la figura geomètrica del cercle des de totes les perspectives: espacial, corporal i compositiva. Inspirada en el treball de l’artista japonesa Yayoi Kusama, l’obra mira de prop les diverses facetes d’una obsessió en què apareix la insistència, la repetició, la hipnosi i l’alliberament. ‘No es amor’ té, a més, la singularitat de ser la primera peça de dansa digitalitzada en un metavers. La proposta ha sigut albergada en una realitat virtual alternativa gràcies a la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i de les companyies Metric Salad i ZetaLab. Al final de la funció, els assistents podran viure una experiència immersiva amb ulleres de realitat virtual.