Cultura

El Museu de Belles Arts de València crea un espai amb l'obra escultòrica de Ricardo Boix

El Museu acaba de rebre en donació un retrat escultòric que enriqueix la col·lecció d'escultures de Boix que conserva la institució

1 minut

El director del Museu de Belles arts de València, Pablo González Tornel

El Museu de Belles Arts de València ha rebut en donació el 'Retrat de José Ferrer Mangrina', escultura en algeps patinat realitzada en 1926 per Ricardo Boix Oviedo (València, 1904-1994), l'escultor 'déco' valencià per excel·lència i el que millor simbolitza la transició cap a la modernitat de l'escultura valenciana de les primeres dècades del segle XX.

L'obra, un retrat escultòric de bust de Ferrer Mangrina, amic personal de l'escultor, ha sigut donada per María Teresa i Juan José Ferrer González, nets els dos del retratat, el rostre del qual es representa de manera realista, minuciosa en els detalls que singularitzen els seus trets. Els cabells, al contrari, es resolen a manera de flocs irregulars, asimètrics, quasi fantàstics, molt en la línia de l''art déco'. És aquesta dualitat, entre el realisme del rostre i la imaginació dels cabells, la que fa especialment atractiu aquest retrat que, sens dubte i a pesar de l'austeritat del material, es convertirà en una de les obres més significatives del Belles Arts.

José Ferrer Mangrina (València, 1901-1964), practicant de professió, va freqüentar els cercles intel·lectuals i artístics de la ciutat, en què va forjar una gran amistat tant amb Ricardo Boix com amb el seu germà Arturo, també artista. Assidu a les tertúlies del Café Gran Peña i l'Ateneu, va ser membre del partit Esquerra Republicana i de l'Agrupació Valencianista Republicana. En 1939, José Ferrer va ser un dels últims exiliats que va embarcar en el vaixell 'Stanbrook' al port d'Alacant rumb a un llarg exili al nord d'África, d'on va tornar a Espanya en 1950.

Arran d'aquesta donació, el Belles Arts ha creat un espai en la seua col·lecció permanent dedicat a Ricardo Boix que resitua la producció d'un dels escultors més rellevants de la primera meitat del segle XX. El bust de Ferrer Mangrina està acompanyat de tres escultures més de Boix que ja posseïa el Museu: 'Arquers', 'República espanyola' i 'Sindicat', relleus de fort contingut polític i social en els quals demostra una perfecta simbiosi entre forma i significat.
El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha assenyalat que "la generositat dels descendents de José Ferrer Mangrina ha possibilitat que, juntament amb les tres peces que el Museu ja posseïa, es cree en la institució un espai dedicat a l'escultor Ricardo Boix". Igualment, ha afirmat que "amb aquesta intervenció, el Museu recupera un dels artistes més destacats de la València del segle XX, amb una sensibilitat molt particular i unes connexions amb l''art déco' que fan de la seua obra escultòrica una de les més significatives de la centúria".

A més, González Tornel ha subratllat que "tan important com recuperar el magnífic escultor que va ser Boix, resulta reivindicar la memòria de José Ferrer, un dels exiliats que va embarcar en 1939 en el vaixell 'Stanbrook'".

En la presentació d'aquest nou espai, el director del Museu, Pablo González Tornel, ha estat acompanyat per Marisa Ferrer Hurtado, filla de José Ferrer, María Teresa Ferrer González i Juan José Ferrer González, els seus nets i donants del bust que retrata el seu avi, així com per Kharis Boix, filla de l'escultor Ricardo Boix.

Ricardo Boix

El jove Boix va rebre el primer aprenentatge artístic del seu germà Arturo i després en el taller d'Eugenio Carbonell. Ja llavors, i més tard amb el seu viatge a París en 1930, el seu llenguatge es va orientar cap a l'estètica 'art déco', la qual cosa va donar lloc a peces d'una enorme delicadesa i originalitat. Amb companys brillants com Antonio Ballester Vilaseca o Rafael Pérez Contel, Ricardo Boix va protagonitzar una renovació de l'escultura valenciana que va ser truncada per la Guerra Civil i el posterior règim dictatorial.

Va ser un hàbil fisonomista que va saber insuflar a la matèria inerta la vida que s'amagava darrere dels ulls de les persones a qui va retratar, com ho demostra el bust que ha sigut donat al Museu, que enriqueix la col·lecció d'obres de Boix presents en les seues col·leccions.