El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta ‘Play with Design’, una exposició que posa de manifest el caràcter lúdic del disseny per mitjà d’una nodrida mostra del treball de diferents professionals que són tot un referent a escala internacional. Una mostra comissariada per l’estudi Milimbo i produïda íntegrament pel Centre del Carme, és una invitació al joc per a tota la ciutadania, i que es podrà visitar en la sala Carlos Pérez del CCCC del 23 de juny al 23 d’octubre, com a part del programa oficial de World Design Capital València 2022.
“El disseny és la forma d’art que està més present en el nostre dia a dia i que, a més, arriba a nosaltres des de la infància. Aquesta exposició convida a reflexionar sobre la part més lúdica, divertida i fins i tot infantil dels objectes que ens envolten, així com del mateix procés creatiu dels dissenyadors i dissenyadores. Per a fer-ho, comptem amb una cuidada selecció de peces d’alguns dels dissenyadors internacionals més destacats de tots els temps, que ens conviden a sorprendre’ns i tornar a ser xiquets per mitjà del joc i descobrir el treball de disseny que hi ha darrere de cadascun d’aquests”, assenyala el director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont.
‘Play with Design’ recorre l’obra de mestres del disseny com Fredun Shapur (Sud-àfrica), Ken Garland (Regne Unit), Patrick Rylands (Regne Unit), Cruz Novillo (Espanya), Antonio Vitali (Suïssa), Libuse Niklová (Rep. Txeca), Bruno Munari o Enzo Mari (Itàlia), així com alguns referents més actuals com Séverin Millet (França), Damien Poulain (França), Isidro Ferrer (Espanya), Vincent Mathy (Bèlgica), Richard McGuire (Estats Units), Paul Farrell (Regne Unit), Héctor Serrano (Espanya), Pep Carrió (Espanya), Floris Hovers (Holanda) i Raquel Franjul (Espanya). Una selecció de creadors que comprén de la il·lustració al disseny escènic, del ‘papier découpé’ a la ceràmica, del signe gràfic al joc de combinatòria.
Alguns d’aquests dissenyadors han creat expressament per a la mostra una sèrie de jocs amb què el visitant podrà interactuar i deixar de ser un mer espectador per a convertir-se en part activa de l’exposició, una mostra tangible de la capacitat didàctica del disseny.
Després de la inauguració de la mostra, els dies 24 i 25 de juny se celebraran dues jornades amb tallers, xarrades, una visita guiada i una trobada amb alguns dels dissenyadors participants.
Jugar i dissenyar, cosa de xiquets
‘Play with design’ treballa sobre la semblança entre el procés de creació de jocs dels xiquets, i el procés creatiu del dissenyador. La cerca de materials, l’elecció de sistemes de construcció o l’establiment de regles són només alguns dels punts comuns entre els dos. A més, tot disseny porta implícit un gen lúdic, que estableix una comunicació amb l’usuari i la societat.
Així, la primera part de l’exposició mostra el xiquet com a ideòleg o constructor d’una nova societat, per mitjà d’una selecció de fotografies de la col·lecció particular de Vincent Mathy en les quals s’observen xiquets jugant. Moltes estan fetes en àrees de joc o ‘playgrounds’ creats per grans dissenyadors com Isamu Noguchi, Pierre Székely o Enzo Mari.
Juntament amb aquesta mostra fotogràfica espera el visitant el primer dels jocs de gran format, un gran gat que ens convida a entrar per la seua boca i fer un recorregut laberíntic, dissenyat per Milimbo juntament amb Naifactory Lab.
Disseny en la vida quotidiana
‘Play with Design’ mostra també com el disseny sempre ha estat present en les nostres vides des de la infància, i en molts dels llocs quotidians com l’escola, la casa, el plat en què mengem que té forma d’un divertit lleó o el disseny d’una cadira que imita la forma d’una zebra.
Els visitants podran descobrir el treball de grans dissenyadors com Fredun Shapur, Ken Garland, Patrik Rylands, Libuse Niklová o Ladislav Sutnar, que van contribuir a la creació de projectes modèlics com Creative Playthings, Galt Toys, o Abbat Toys. Aquests projectes proposen materials didàctics i jocs, fabricats amb fusta, cartó o tèxtils, tots aquests amb un disseny acurat, en contraposició a l’ús freqüent del plàstic durant la dècada dels setanta.
L’exposició del Centre del Carme mostra per primera vegada a Espanya de manera tan completa el treball de Fredun Shapur, dissenyador polifacètic i una figura icònica del disseny internacional. ‘Play with Design’ reuneix, per exemple, els meravellosos Playsacks que va crear per als seus fills a partir d’un sac de paper com a improvisació de disfressa després d’un oblit i que més tard produiria, o els jocs visuals en què va experimentar amb els seus puzles materialitzats en els més diversos materials.
‘Play with Design’ busca visibilitzar l’esperit lúdic present en els objectes domèstics del nostre entorn —en l’escola, en els hospitals o en la nostra biblioteca— d’una manera immersiva. Per això, la cirereta de l’exposició és un gran joc de construcció que permet al visitant jugar amb la iconografia i el llenguatge visual de tots els creadors que participen en aquesta exposició.
Quan el dissenyador juga
La idea del joc està estretament relacionada amb la necessitat que té el dissenyador de crear els seus propis instruments per a desenvolupar-lo. Així, l’exposició reflexiona sobre el procés creatiu, documentant tota la seqüència que planteja el dissenyador des que germina un projecte; de l’esbós al prototip, arribant al producte final. Molts dels materials didàctics que es mostren en l’exposició desafien l’usuari a buscar formes infinites de construir i de crear, partint de dissenys inicialment creats pels dissenyadors per a jugar en solitari o amb els seus fills, sense necessitat que foren produïts.
Alguns dels mestres del disseny l’obra dels quals forma part de la mostra, com Fredun Shapur, Ken Garland o Cruz Novillo, van creure i van ser en part responsables de la creació d’una societat moderna i de l’estil ‘mid-century’ que abandonava la figuració i apostava per la geometrització, allò que Fernand Léger va definir com a ‘geometrització social’.
Amb el desenvolupament industrial de les dècades dels anys seixanta i setanta, el disseny va entrar en totes les cases, en forma de làmpades, vaixelles, mobles, podria afirmar-se que es va democratitzar. I al mateix temps, ho va fer en les escoles, materialitzant-se en tota mena de jocs didàctics i visuals, que pretenien d’alguna manera formar estèticament alhora que educaven.
Els dissenyadors actuals segueixen el treball marcat per aquests mestres del disseny de les dècades dels seixanta i setanta buscant jugar amb l’usuari, i generar la reflexió en el xiquet. Projectes com Kotok Playthings, Ikonic Toys o Milimbo continuen apostant per produir jocs i dissenys seguint l’empremta i els paràmetres marcats per Creative Playthings o Galt Toys a fi d’estimular des del joc el costat més creatiu de la societat.