Cultura

‘De la Bauhaus a la Salomé’, un viatge a través de la tipografia al MuVIM

El museu de la Diputació redobla la seua aposta per la tipografia amb una nova mostra que podrà visitar-se des del 13 de maig

1 minut

Exposició ‘De la Bauhaus a la Salomé’

Des dels inicis, la comunicació ha tractat d'obrir-se pas en els suports escrits, unes vegades per a deixar constància, altres per a fer arribar els missatges a majors distàncies, primer mitjançant signes que simulaven formes figuratives que es podien trobar en la naturalesa, fins a arribar a les lletres que actualment coneixem. En paral·lel, la geografia, entesa com a “territori o paisatge”, ha anat estudiant la configuració o distribució dels elements que conformen la Terra, podent arribar a descriure-la.

Partint d'estes realitats, es presenta De la Bauhaus a la Salomé, amb obres de la catedràtica de la Universitat Politècnica de València Begoña Jordá. Un recorregut experimental a través de la tipografia, des de les lletres sans-serif geomètriques de 1975 d’Edgard Benguiat i Victor Caruso evocant el futur, fins a la gruixuda didona creada per Atipo, presentada en 2013, amb reminiscències del passat.

La diputada del MuVIM, Glòria Tello, ha volgut destacar el paper de "la lletra com a art, com a expressió artística", alhora que crida l'atenció sobre "l'especial relació que el museu manté des dels seus inicis amb el món de la tipografia". I és que, a més d'esta exposició, la setmana passada i ja per desé any consecutiu, les parets de la Sala de la Torre s'han vestit de lletres en acollir les obres dels alumnes del Màster en Arts Gràfiques (MAG) i de grans professionals del disseny gràfic valencià amb l'exposició Text-pontàniament.

L'exposició, comissariada per les també professores de la Universitat Politècnica de València Jimena González-del Río i Nereida Tarazona, mostra el cartell com a element integrador i universal. Un suport del carrer, destinat a comunicar i que entra al museu convertit en obra d'art.

Jardí tipogràfic

De la Bauhaus a la Salomé és conseqüència de la trajectòria professional i docent de l'artista Begoña Jordá. Els fonaments bàsics del disseny queden plasmats en una sèrie de 20 cartells en la seua màxima esplendor, sense artificis: composició, ritme, espais... a través de la investigació formal de la tipografia, com un dels principals elements del disseny gràfic.

Espais buits i plens al mateix temps, equilibrats i vibrants, negres i acolorits. Són els diferents paisatges tipogràfics que l'artista ens convida a visitar i en els quals pretén que “la tipografia deixe de llegir-se per a poder veure, per a compondre, per a mirar”, assenyala Begoña, per a qui “esta comunicació ha de llegir-se però també veure's, s'ha de jugar amb la composició i jo he tardat anys a comprendre-ho”.

Begoña Jordá aprofita els llenguatges del disseny per a transportar l'espectador a un món visceral, on l'experiència viscuda en la instal·lació trenca amb la norma d'una lectura lineal i una lletra escrita, per a endinsar-se en la lletra vista, en les formes i contra-formes, en els espais en blanc. Els diferents plans s'unixen a través de la tipografia de manera aleatòria i natural.

El procés creatiu de l'artista continua sent una cerca constant del llenguatge al servei del disseny. El seu treball qüestiona la part emocional del disseny: és art o és disseny? El cromatisme presentat en les paletes de colors equilibrades, masses, pesos visuals… Hui l'artista dissenya com pintava en els seus inicis. Obri el seu cor al disseny gràfic, en este cas, a través de la lletra.

Begoña Jordá

L'artista és doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Catedràtica a la mateixa universitat, fa més de 30 anys que treballa amb el suport tradicional del cartell com a element de comunicació, tant de les marques corporatives com a mitjà d'expressió de l'art.

Ha estat doblement guardonada amb el primer premi Clap Platinum Internacional, al millor disseny de llibre i al millor fullet o conjunt de fullets promocionals o publicitaris. Va rebre el primer premi Nacional Anuaria Or al millor cartell. Primer premi Nacional de Pintura de la Ciutat de Dénia el 1987 i primer premi al Concurs de Murals del 750 Aniversari de la Ciutat de València el 1989.

Les seues obres han estat seleccionades per formar part de Prohibit fixar cartells. REO. Cartells valencians 2000_2020, exposició realitzada al Centre del Carme el 2021, organitzada per l'ADCV, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i recolzada per la WDC, la capitalitat del Disseny de la ciutat de València per al 2022. També ha estat seleccionada a la Bienal Iberoamericana de Diseño, exposada a la Central del Diseño Matadero de Madrid i presentada a les jornades Ráfagas, en la seua edició de 2018. A més, altres de les seues obres han estat seleccionades als premis Clap Internacional i als premis Anuaria, dins els camps de la publicitat, la il·lustració, el cartell i la coberta de llibre.

Etiquetes: