Cultura de la Generalitat, a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), presenta en la Filmoteca de València el cicle 'Nosferatu. Zinemaldia 70', una retrospectiva extensa sobre els 70 anys d'història del Festival de Cinema de Sant Sebastià que es podrà veure al llarg de tot l'any. El cicle està organitzat per Donostia Kultura, Filmoteca Basca i el Festival de Sant Sebastià, amb la col·laboració de Tabakalera i l'Institut Valencià de Cultura.
Des del 7 de gener fins a la darreria de desembre, la Filmoteca de València oferirà una aproximació a la història del certamen donostiarra amb la projecció de més de 40 pel·lícules que van passar per la programació del festival des de 1953.
Les pel·lícules s'han triat fonamentalment entre les seccions oficials i les dedicades a primeres realitzacions. La retrospectiva pretén donar una perspectiva molt diversa de la història del festival a través de cineastes i pel·lícules que han marcat els últims setanta anys de la història del cine.
El cicle s'inicia el divendres 7 de gener, a les 18.00 hores, amb la projecció de la pel·lícula de Jacques Becker 'París, bajos fondos' ('Casque d'Or', 1952), que es va projectar en la I Setmana Internacional del Cine de Sant Sebastià (1953). La pel·lícula es podrà tornar a veure el dissabte 8 de gener, a les 20.00 hores.
Considerada com una de les obres mestres del cine francés, la pel·lícula de Becker està inspirada en fets i personatges reals: en el París del començament del segle XX, els 'apatxes' és una banda de lladres que domina la ciutat. La prostituta Marie, anomenada 'Casque d'Or' pels cabells rossos, manté una relació amb un dels membres de la banda, que no veu amb bons ulls com la seua xicota comença a intimar en una festa amb un humil fuster. Els protagonistes d'aquesta història d'amor turbulenta són Simone Signoret, Serge Reggiani, Claude Dauphin i Raymond Bussières.
El dissabte 15 de gener, a les 20.15 hores, i el diumenge 16 de gener, a les 18.00 hores, la Filmoteca de València projecta 'Veinte mil leguas de viaje submarino' (1954) de Richard Fleischer, un dels grans clàssics del cine d'aventures de tots els temps, basat en la novel·la homònima de Jules Verne i protagonitzat per Kirk Douglas, James Mason i Peter Lorre.
El dissabte 22 de gener, a les 20.15 hores, i el diumenge 23 de gener, a les 18.00 hores, la Filmoteca de València projecta 'Tiempo de amar, tiempo de morir' (1958) de Douglas Sirk.
Basada en la novel·la homònima d'Erich Maria Remarque i considerada com una de les grans pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial, aquesta obra mestra del melodrama bèl·lic va suposar un canvi de registre en la trajectòria de Sirk en acostar-se a l'horror real de la guerra en la seua Alemanya natal i en desmarcar-se de l'estilitzada sofisticació dels seus melodrames nord-americans.
El dissabte 29 de gener, a les 18.00 hores, i el diumenge 30 de gener, a les 20.00 hores, La Filmoteca de València projecta en versió original amb subtítols en valencià 'El testament d'Orfeu' (1960) de Jean Cocteau. El testament cinematogràfic del director, poeta, dramaturg, pintor, assagista i dissenyador francés Jean Cocteau tanca la denominada trilogia òrfica, iniciada anys abans amb 'La sangre de un poeta' (1932) i 'Orfeo' (1950).
En 'El testament d'Orfeu', el poeta percep la proximitat de la mort i fa la vista arrere fent balanç de la seua vida i la seua obra. Diversos personatges del seu passat i el seu present el visiten mentre somia i reflexiona sobre la creació artística, la inspiració i l'art. La pel·lícula va comptar amb la breu participació de Picasso, a més d'altres amistats de Cocteau, com Jean-Pierre Léaud, Françoise Cristophe, María Casares, Yul Brynner, Charles Aznavour, Lucía Bosé i Luis Miguel Dominguín.
Entre les pel·lícules del cicle que es podran veure en el primer trimestre de l'any figuren 'América, América' (1963) d'Elia Kazan; 'Hamlet' (1964) de Grigori Kozintsev; 'El Dorado' (1966) de Howard Hawks; 'Danzad, danzad, malditos' (1969) de Sydney Pollack; 'La carcoma' (1971) d'Ingmar Bergman; 'Vera, un cuento cruel' (1973) de Josefina Molina; 'El desencanto' (1976) de Jaime Chávarri, i 'El honor perdido de Katharina Blum' (1975) de Volker Schlöndorff i Margarethe Von Trotta.
El cicle s'acompanya de l'edició de dos llibres, un en castellà i un altre en euskera, sobre la història del festival. El primer, 'Zinemaldia 1953-2022. Singularidades del Festival de Donostia/San Sebastián', és el número 18 de la col·lecció 'Nosferatu', compta amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura i ha sigut coordinat per Quim Casas. La publicació està prevista per a aquest mes de gener.
El segon llibre, escrit en euskera per Katixa Agirre, és el número 10 de la 'Nosferatu Bilduma' i es publicarà a la darreria de 2022. Els dos llibres estaran editats per Donostia Kultura.