Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, i el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València presenten el cicle ‘L’Edat Mitjana en el cinema’, que es podrà veure en la Filmoteca de València del 31 de març al 14 d’abril i que també compta amb projeccions en l’aula Palmireno de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
El cicle en la Filmoteca de València s’inicia el dijous 31 de març, a les 18 hores, amb la projecció d’‘El último duelo’ (2021), de Ridley Scott. La sessió comptarà amb presentació i posterior col·loqui a càrrec de Jorge Sáiz, professor de la Universitat de València i doctor en Didàctica de la Història, i d’Áurea Ortiz, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València i coautora del llibre ‘Del castillo al plató. 50 miradas de cine sobre la Edad Media’. ‘El último duelo’ es podrà tornar a veure el divendres 1 d’abril, a les 20 hores.
Protagonitzada per Matt Damon, Adam Driver, Jodie Comer i Ben Affleck, ‘El último duelo’ està ambientada a França en 1386: el cavaller Jean de Carrouges acusa l’escuder Jacques LeGris d’abusar de la seua esposa Marguerite. El rei Carles VI decideix que la millor manera de solucionar el conflicte és un dol a mort. El guanyador serà el posseïdor de la veritat. En el cas que vença LeGris, l’esposa del cavaller serà cremada com a castic per falses acusacions.
Basada en un assaig homònim del medievalista nord-americà Eric Jager sobre un cas històric d’un judici i un dol per una violació a França a final del segle XIV, l’última pel·lícula del britànic Ridley Scott ha comptat amb un guió escrit pels actors Ben Affleck i Matt Damon en col·laboració amb la directora Nicole Holofcener.
Presentada en el Festival de Venècia fora de concurs, aquesta gran producció històrica va obtindre bones crítiques per part de la premsa especialitzada per la seua singular estructura narrativa, emparentada amb ‘Rashomon’ (1950), d’Akira Kurosawa, però també pel seu tractament d’un històric cas de violació en l’època medieval en el context actual del moviment social Me Too.
El dimarts 12 d’abril, a les 18 hores, La Filmoteca projecta ‘El señor de la guerra’ (1965), de Franklin J. Schaffner. La sessió comptarà amb presentació i posterior col·loqui a càrrec de Juan Vicente García Marsilla, professor d’Història Medieval de la Universitat de València i coautor del llibre ‘Del castillo al plató. 50 miradas de cine sobre la Edad Media’, i de José Antonio Hurtado, cap de programació de La Filmoteca. La pel·lícula es podrà tornar a veure el dijous 14 d’abril, a les 20 hores.
Protagonitzada per Charlton Heston, Richard Boone, Rosemary Forsyth i Guy Stockwell, ‘El señor de la guerra’ està basada en l’obra de teatre ‘Los amantes’ de Leslie Stevens: en el segle XI, un cavaller normand és nomenat amo d’unes terres al nord d’Europa. Acompanyat del seu fidel escuder Bors i el seu germà menor, haurà de defensar el lloc dels bel·licosos frisons i mantindre la pau entre els llauradors.
En aquest drama històric, Schaffner aconsegueix traslladar a la pantalla l’atmosfera màgica, supersticiosa i primària de l’edat mitjana. En la pel·lícula també destaquen les brutals lluites entre frisons i normands, així com la delicada història d’amor entre els dos protagonistes: Charlton Heston i Rosemary Forsyth.
Les projeccions del cicle en l’aula Palmireno de la Facultat de Geografia i Història es duen a terme del 7 de març al 12 d’abril. Les pel·lícules programades són ‘Coraza negra’ (1954), de Rudolph Maté; ‘Robin Hood, príncipe de los ladrones’ (1991), de Kevin Reynolds; ‘La máscara de la muerte roja’ (1964), de Roger Corman, i ‘Enrique V’ (1944), de Laurence Olivier.
Igual que en les sessions organitzades en La Filmoteca de València, totes les projeccions en l’aula Palmireno compten amb presentacions i col·loquis a càrrec de medievalistes i crítics cinematogràfics.
L’objectiu d’aquest cicle és indagar i debatre sobre la imatge que ha projectat el cine al llarg de la seua història sobre l’Edat Mitjana. És potser el període mític per excel·lència, en el qual es basen bona part de les llegendes i els referents de la nostra societat actual, definit per una infinitat de tòpics que redueixen mil anys d’història a una visió esquemàtica conformada per princeses, cavallers, bruixes, foscor, màgia, fanatisme o violència.
Tots aquests tòpics de la cultura medieval no sols apareixen en el cine, també estan molt presents en altres manifestacions culturals actuals, com els videojocs, els còmics, les sèries televisives o la literatura fantàstica.