La Filmoteca de València i l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya presenten la cinquena entrega del cicle ‘Diàlegs berlanguians’, que pretén rastrejar l’herència del mestre en el cine espanyol actual de la mà de cineastes contemporanis.
El protagonista de la cinquena sessió de ‘Diàlegs berlanguians’ és Fernando Colomo. El dimecres 2 de març, a les 18 hores, el director madrileny presentarà la projecció de ‘Plácido’ (1961) de Luis G. Berlanga, i parlarà de la influència del cineasta valencià en la seua obra. En l’emissió següent, a les 20 hores, Fernando Colomo presentarà la projecció de ‘Tigres de papel’ (1977), pel·lícula amb què va debutar en la direcció i amb la qual va arrancar la denominada ‘nova comèdia madrilenya’.
‘Plácido’ es podrà tornar a veure el diumenge 20 de març, a les 20 hores. ‘Tigres de papel’ es podrà tornar a veure el dimarts 8 de març, a les 18 hores.
‘Diàlegs berlanguians’ s’emmarca dins de les activitats commemoratives del centenari del naixement a València de Luis García Berlanga, organitzades per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura, i l’Acadèmia de Cine d’Espanya, en col·laboració amb Visit València de l’Ajuntament de València i la Diputació de València.
‘Diàlegs berlanguians’ està organitzat per la Filmoteca de l’IVC, conjuntament amb l’Acadèmia de Cine d’Espanya. Fins a la primavera de 2022, cineastes espanyols presentaran en la Filmoteca de València una de les seues pel·lícules i una signada per Berlanga, per a establir un diàleg entre les dues històries.
Un clàssic del cine europeu
Considerada per la crítica especialitzada com una de les millors pel·lícules del cine espanyol, juntament amb ‘El verdugo’ (1963), ‘Plácido’ (1961) és el primer llargmetratge de Berlanga en què el cineasta valencià treballa amb Rafael Azcona en el guió. En el seu repartiment figuren, entre altres, José Luis López Vázquez, Elvira Quintillá, Manuel Alexandre i Cast Sendra (Cassen) en el paper de Plácido, que en principi havia sigut pensat per a l’humorista Miguel Gila.
Pel·lícula coral, com totes les de Berlanga, ‘Plácido’ conta les desventures d’un transportista durant les festes nadalenques: les forces vives d’una ciutat de províncies organitzen per al dia de la Nit de Cap d’Any una campanya d’acollida sota el lema ‘Siente a un pobre en su mesa’. Enmig dels preparatius es troba Plácido, contractat per a participar amb el seu motocarro en la cavalcada. Però aquell mateix dia venç la primera lletra del vehicle, el seu únic mitjà de vida.
La pel·lícula s’havia d’haver anomenat ‘Siente a un pobre en su mesa’, però la censura va exigir canviar el títol. Produïda per Alfredo Matas, la cinta va obtindre la Palma d’Or en el Festival de Cine d’Humor de Bordighera (Itàlia) i va estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1962.
‘Plácido’ és una crítica amarga i corrosiva a la hipocresia i el consumisme de la societat franquista de l’època. També és una comèdia negra que es burla sense concessions sobre els encotillats valors familiars i les ràncies tradicions nadalenques de l’Espanya dels anys seixanta.
Precursora de la nova comèdia madrilenya
Comèdia fresca i desinhibida sobre els conflictes sentimentals i polítics d’un grup de parelles joves durant la transició democràtica, ‘Tigres de papel’ és el primer llargmetratge de Fernando Colomo, després d’haver dirigit els curtmetratges ‘En un París imaginario’ (1975), ‘Usted va a ser mamá’ (1976) i ‘Pomporrutas imperiales’ (1976).
La pel·lícula està considerada la precursora del moviment cinematogràfic ‘la nova comèdia madrilenya’, en què també s’engloben el seu segon llargmetratge, ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?’ (1978), ‘Ópera prima’ (1980) de Fernando Trueba, ‘Sus años dorados’ (1980) d’Emilio Martínez Lázaro, ‘Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón’ (1980) de Pedro Almodóvar i ‘A contratiempo’ (1982) d’Óscar Ladoire, entre altres.
Protagonitzada per Carmen Maura, Joaquín Hinojosa, Miguel Arribas, Emma Cohen i Félix Rotaeta, ‘Tigres de papel’ va suposar una renovació dels esquemes de la comèdia espanyola amb un argument que reflectia el clima de canvi radical dels costums socials en la transició democràtica. Ambientada en les primeres eleccions legislatives de 1977, la pel·lícula se centra en les vivències quotidianes d’un grup de persones d’uns trenta anys ‘progres’:
Carmen i Juan estan separats, però continuen mantenint una relació molt estreta. Carmen ha tornat a casa dels seus pares, mentre Juan espera tindre una aventura amb una veïna àcrata. D’altra banda, estan Alberto i María, que també s’han separat i, encara que ella manté una relació estable amb un altre home, Alberto viu en el domicili conjugal cada quinze dies.
Rodada en a penes vint dies i amb un pressupost molt limitat, ‘Tigres de papel’ va suposar el debut en el llargmetratge de Fernando Colomo, però també de Carmen Maura, que després es convertiria en una de les actrius fonamentals de cine espanyol.