Russafa Escènica-Festival de Tardor comença este dijous la seua XIV edició amb una proposta que combina el talent emergent, artistes de llarga trajectòria i tota mena de llenguatges. Fins al 29 de setembre es podrà gaudir d'esta programació "plural" que, en paraules del seu director artístic, Jerónimo Cornelles, respon a la forma de vida del seu barri d'origen, on cada espai pot convertir-se en un escenari per a descobrir el teatre, el circ o la dansa.
Enguany gaudirem de més de 30 propostes entre espectacles i activitats. Què destacaries especialment?
Jo crec que la programació. Programem sempre amb propostes que són idees en paper, no sabem el que ens trobarem finalment. Però veient el que hem fet estos anys, crec que enguany serà molt potent. Tenim a molta gent de l'escena valenciana que vol participar, en el cas dels Boscos, i crec que en els Vivers tenim a una generació d'artistes emergents que ve xafant molt fort, amb ganes de contar moltíssimes coses des d'un lloc fresc. Hem vist al juliol assajos de les seues residències i crec que funcionaran molt bé. A més, la gent confia en les propostes del festival i simplement compra perquè són propostes que formen part del festival. Això és un valor afegit molt important.
Russafa Escènica és bressol d'artistes emergents, però és també un primer contacte del públic amb les arts escèniques?
El 50% de la programació del festival, i això és molt singular per a nosaltres, són espectacles de companyies amb gent molt jove o que comença la seua marxa en el món professional. I l'altre 50% són o ben joves o artistes consolidats que vulguen viure l'experiència. En esta edició hi ha un poc més de pes per a emergents. Respecte al públic, Russafa Escènica és una experiència, veure un espectacle en un escenari que es convertix en un teatre per a l'ocasió, la qual cosa fa que visques el fet escènic d'una forma totalment distinta. És una altra manera de consumir cultura i això fa el festival molt atractiu per al públic, fa que es multiplique l'experiència. Som un festival de format xicotet o mitjà, però no pot ser d'una altra manera: volem treballar per a un grup reduït d'espectadors i en espais xicotets. No està en l'ADN del festival créixer en este sentit, per a això ja estan altres festivals que tenen altres aforaments. La gent vol una experiència i això ho donem amb Russafa Escènica.
Hi ha moltes activitats a part dels espectacles. Com ha evolucionat el festival en esta programació paral·lela?
El festival naix en 2011 per la necessitat que artistes mostràrem el que fem en un espai, després d'una crisi brutal. A partir d'ací ha mutat. Ha anat canviant al que se'ns proposava, coses que hem pensat nosaltres... i és a partir de la tercera edició quan impulsem més les activitats. Hi ha moltes persones relacionades amb les arts escèniques que també podien tindre la seua visibilitat i vam veure que tenia molt bon a acollida. Així hem anat sumant cursos, exposicions de fotògrafs, xarrades, etc. Tot això no sorgix perquè se'ns ocorre i ja està, sinó que va en línia amb eixa necessitat. El gruix del festival evidentment és la programació, però les activitats són molt importants i són com un satèl·lit sobre el qual gira la resta.
Quina cosa no pot faltar a l'hora d'organitzar Russafa Escènica?
Jo crec que la pluralitat. Som un festival de xicotet o mitjà format, podem reunir uns 8.000 espectadors, i tenim molt clar que naix en un barri i compta amb el suport d'un barri. Després s'expandix, però l'origen sempre és el barri. Crec que ens devem a este barri, a la seua gent, famílies, pares, xiquets... que mereixen una programació que els interesse. Per això proposem espectacles per a adults, familiars, de dansa, teatre textual, circ... una xicoteta mostra del fet escènic per a tot el barri. A més, ara en Russafa viu moltíssima gent estrangera, és una realitat, i per això busquem propostes que no tinguen text perquè l'idioma no siga un hàndicap, per això donem més pes a les arts performatives o a la dansa, perquè ells i elles també puguen gaudir del festival.
En la roda de premsa de presentació d'esta edició vas destacar que necessiteu més suport institucional. De quina forma?
Este festival sorgix de la iniciativa d'un grup de gent que no té un espai on mostrar el que fa. Comencen a dedicar el seu temps en el festival. Les seues primeres edicions són impulsades per eixe voluntariat, però ha avançat i ja té una estructura legal, es va accedint a subvencions, i la gent espera cobrar pel seu treball, igual que qualsevol altre treballador. No podíem continuar així i nosaltres mateixos ens autoregulem per a intentar millorar un poc les condicions, encara que estem molt lluny d'unes condicions òptimes.
Busquem recursos de qualsevol lloc i aconseguir un soci costa moltíssima faena. Tot això es convertix en una dependència a les ajudes públiques, que afortunadament existixen, i estes tenen un fonament burocràtic que no coincidix amb la realitat. Estem en la realitat. Este sistema està obsolet i necessita una revisió. No pot ser que les ajudes per a 2024 isquen a la fi de l'any, sinó a l'inici. Això fa que ens desgastem i evidentment hi ha una part que volem fer, però també volem cobrar el que mereixem, per treballar. Els qui fan les polítiques culturals no són responsables, però sí que tenen una responsabilitat perquè treballen en el sector públic per i per a la cultura. Si hi ha una sensibilitat pel treball, independentment del color que tingues, jo crec que es pot estendre ponts més fàcilment i fa falta voluntat més enllà dels diners.
L'any que ve celebreu 15 edicions. Sent una data més redona imagine que preparareu alguna cosa un poc més especial. Com afecta esta situació?
Nosaltres estem a tope amb esta edició i som com les falles, quan acaben l'endemà ja comencem amb la següent edició. Les 48 persones de l'equip no tenim una ansietat per com serà eixa edició, hi haurà edició. Que no tenim eixa ajuda que demanem? Doncs igual no hi ha festival. I seria una pena perquè la ciutat es quedaria sense eixe espai, sense eixe lloc que tant ha costat consolidar. Treballem per i per a la ciutat, la nostra obligació és reunir-nos amb tothom i establir sinergies amb tothom. Ara mateix, em sent agraït per este equip de govern, em sent escoltat i tenen ganes de col·laborar. Veurem en què es traduïx.
Per què la gent no pot perdre's Russafa Escènica?
És una cita ineludible amb l'inici de la temporada teatral. Portem més de 2.000 entrades venudes abans de començar el festival, i pensa que tenim aforaments molt reduïts, per la qual cosa algunes ja tenen 'sold out'. Cal vindre a Russafa Escènica perquè és una manera de veure teatre des d'un punt de vista diferent, perquè veuran persones que triomfaran en uns anys en el panorama teatral nacional, i perquè és una forma meravellosa d'acostar-se a l'escènic. Per a mi no hi ha un millor pla que quedar amb qui vulgues, fer una passeig per un barri tan bonic com és Russafa, prendre alguna cosa i després anar al teatre per tan sols quatre euros o fins i tot gratis. Crec que és un súper pla.
