Els museus es desperten este dilluns amb "ressaca emocional" després d'una intensa celebració del Dia Internacional i Nit dels Museus de 2024. Una festa que, en alguns d'ells, s'ha allargat també al diumenge amb l'objectiu de captar nous públics i impulsar la cultura en directe. D'este i altres reptes parlem amb Rafa Company, director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM).
En estos moments el MuVIM té quasi deu exposicions temporals obertes al públic que se sumen a les permanents. Com està sent l'acollida del públic?
Molt bona. Per exemple, tenim algunes exposicions que fa temps que tenim obertes, com 'Fashion Art', que ens continua sorprenent en sentit positiu l'interés que desperta en públics que fins ara no havíem detectat com a usuaris preferents en el museu. L'objectiu és obrir el museu a uns públics que a vegades no se senten interpel·lats per la nostra programació més canònica. Este exercici l'has de realitzar fent compatible estes iniciatives amb altres a les quals la gent s'ha acostumat més i la resposta està sent més que positiva.
Dimecres passat vam inaugurar una nova exposició, 'Els 15 anys d'Equip Límit' un homenatge a Cari Roig i Cuqui Guillén, dos dones valencianes molt creatives que en els 80-90 fins al 2002-2003 van ser capitals en l'aposta modernitzadora de València, que fan art en estil pop-art i que han continuat treballant per separat, però també ho van fer juntes. Sabem que això refrescarà la memòria a una sèrie de generacions que van viure amb molta alegria això, però també ho fem perquè els qui no van conéixer eixa etapa facen una immersió en estos temps de creativitat irònica, transgressora, amb influències dadaistes, surrealistes...
Què té en compte el MuVIM per a dissenyar la seua programació?
Fem una aposta constant. Hem fet el possible per a diversificar les propostes que oferim. Tenim la sort de comptar amb un cap d'exposicions, Amador Griñó, que ens va convéncer -i ho fa de forma absolutament convenient- que el MuVIM ha de servir també per a recordar als grans creatius de les últimes dècades, per a redescobrir-los. No podem ser injustos amb una generació que ha sigut clau per al renom de la ciutat de València. Comptem amb nous creadors, però també tenim exposicions que reflexionen sobre temes molt importants i interessants, de palpitant actualitat o històrics que tractem de forma no prevista pels públics.
Fem el que podem perquè moltes persones, des dels 3 fins als 103 anys, puguen sentir que el MuVIM és un museu seu. Perquè ho paguen amb els seus impostos i val la pena disposar d'estes propostes a la ciutat de València, en relació amb tants altres museus que tantes coses positives ens aporten a tots. Volem que ens miren, que ens posen en agenda i que sàpien que ací estem al seu servici. Som treballadors públics d'una institució pública.
El MuVIM acull les visites d'alumnat de centres educatius per a acostar l'art a la infància. Per què esta aposta?
Hem anat incrementant les nostres exposicions permanents. Tenim la de referència, 'L'aventura del pensament', que és extraordinàriament visitada per grups de tota índole i la treballen molts professors, està molt connectada amb l'ensenyament i amb el turisme, amb els visitants ocasionals, de grups de diferents edats, etc. També hem obert la sala amb la Torre Medieval, mantenim com a opció molt volguda per la població la Maqueta sobre el pla del Pare Tosca amb visites guiades...
Estem difonent opcions estructurals del museu. Per exemple, hem prestat a la Universitat de València la impremta que tenim en l'Espai Gutenberg amb una explicació molt agradable sobre la importància d'este invent i amb l'exhibició de fons de la biblioteca del museu. I tenim ingents exposicions temporals que hem anat renovant. Però sempre hem tingut present que hem de ser un referent d'activitats extraordinàries.
Per això continuem impulsant les visites i tallers per a grups molt diferents, per a tota mena de persones, sumat a concerts, cicles de cinema per a públic intergeneracional o referents a un tema interessant que volem posar en circulació... Qualsevol professional de museu que puga llegir esta entrevista sap que esta és la nostra obligació i en la mesura de les nostres possibilitats la duem a terme. Insistisc molt en això perquè la gent ha de ser conscient que, quan hi ha institucions públiques que es dediquen al foment de la cultura, darrere hi ha el treball ingent de moltíssimes persones, des dels qui atenen en recepció fins a qui neta les sales. I per descomptat, tots els tècnics en totes les possibles situacions.
Això hauria de formar part del coneixement general, els museus complixen una funció social. Sabem que el personal sanitari ens cuida, els educadors formen a les persones més joves, i de la mateixa manera, tots hem de ser conscients que els museus són una infraestructura cultural d'enorme importància, a més impulsats pel Consell Internacional dels Museus (ICOM). I una de les coses més boniques que hi ha és saber és que a tot el món hi ha professionals de museus que estan treballant pel mateix objectiu. Val la pena este tipus de treball.
Quins reptes pendents té el MuVIM?
En estos moments es tracta de consolidar estes vies de treball. Veure que la nostra programació continue tenint el major interés possible, avaluar el que fem per a estar segurs, corregir allò que considerem que no satisfà les necessitats de la millor manera... no és res particular. La nostra obligació és saber si tot el que portem a terme té la resposta que nosaltres considerem que mereix. I si no la mereix, hem de reflexionar per a veure què cal canviar.
El futur està sempre per escriure, però hi ha un equip de gent constituït i eficaç, hi ha una protecció institucional òbvia des de la Diputació de València i l'àrea de Cultura, que al llarg dels anys s'ha permés les apostes d'una pluralitat enorme d'activitats. I per descomptat, volem seduir a quants més públics millor, hem de fer un exercici de seducció comunicativa. Que la gent decidisca eixir de casa, que aposten per un oci enriquidor i entre totes les opcions que existixen, una d'elles siga vindre al MuVIM.
Creiem que no competim contra altres museus, competim contra el sofà, no volem un oci basat en l'ordinador en el sofà. Volem que les persones decidisquen eixir de casa, organitzar-se el dia i sàpien que troben diverses exposicions en el nostre centre per a gaudir-les. Mai hem plantejat una competència amb els altres museus perquè ens donem suport mútuament. El gran objectiu és aconseguir que la gent entenga que les experiències que tindrà en viu i en directe en els museus no el tindrà en un format virtual des de casa. És el més important que podem fer.
Amb el canvi de govern s'ha ratificat la teua gestió. Imagine que tens bones expectatives...
Açò no és només meu, és una qüestió col·lectiva. Nosaltres no podem ni volem personalitzar, soc un funcionari públic i els meus companys de treball tenen la mateixa responsabilitat que jo i voluntat en què el MuVIM tire cap avant. Tenim sort, això sí, en què esta institució continue el seu curs, encara que haja canviat el signe polític, oferint propostes interessants i socialment útils. En eixe sentit cal parlar d'un esforç col·lectiu, perquè hi ha molt d'esforç darrere de moltes persones a nivell de conciliació, horaris... a tots els nivells.