Fins a 12 peces, en format complet o mitjançant extractes, participen en el Cicle de Lectures Dramatitzades Arden, 30 anys de teatre que Sala Russafa organitza del 29 de gener a l'1 de febrer. Una iniciativa que marca l'arrancada dels actes amb els quals la companyia valenciana Arden, gestora d'este centre de creació, formació i exhibició d'arts escèniques, celebra el seu 30 aniversari.
L'alumnat de la seua línia docent protagonitza este cicle compost per cinc sessions sota la direcció dels professors de diferents nivells dels seus tallers d'interpretació. Ells han triat el material definitiu que es representarà d'una preselecció oferida per la companyia, on es van prioritzar textos menys recents, que hagueren estat en cartell fa més anys o que alguns potencials espectadors ni tan sols hagueren tingut oportunitat de veure, de moment de la seua estrena. Una mirada al treball realitzat al llarg de la seua trajectòria, que ha suposat un al·lucinant viatge en el temps per al seu autor, Chema Cardeña.
“Veient alguns dels assajos era molt curiós redescobrir els textos. Encara que els havia escrits jo, ja se m'havien oblidat algunes parts i de sobte em sorprenia com es desenrotllaven unes certes històries. Ha sigut preciós perquè em venien a la memòria no sols el que passava en la companyia quan creguem aquelles obres o anècdotes de les representacions, també el clima social, la qual cosa marcava l'actualitat del moment”, explica el dramaturg.
Des de 1995, els espectacles d'Arden han anat evolucionant, sense perdre el seu segell personal: l'anàlisi social des d'un punt de vista crític; ja siga a través de recreacions històriques, de contes polítics, de teatre de tall contemporani… Una multiplicitat d'estils que ha unificat l'escriptura de Cardeña i el propòsit ferm de fer un teatre compromés, senyes d'identitat que poden entrellucar-se en el Cicle de Lectures Dramatitzades que esta setmana recorre la producció de la companyia i del seu director artístic amb peces datades des de 1999 a 2014.
El 29 de gener, l'actriu, dramaturga, directora d'escena i docent Iria Márquez dirigix a l'alumnat del ‘Taller de teatre avançat’ en la comèdia d'embolic Las rameras de Shakespeare (2012). Ambientada en el bordell La Pluma Verde, l'obra trasllada a l'espectador a l'ambient que envoltava al teatre anglés barroc, quan es va prohibir la interpretació a les dones per puritanisme. I narra la història d'un lord que tracta de burlar la llei fent a unes meretricis recitar els versos de Shakespeare. Una comèdia sobre la compra i venda de valors, el poder i la supervivència de l'ésser humà, inclosos els teatrers.
El 30 de gener els dos grups del ‘Taller d'iniciació al teatre’ presenten Miscel·lània Arden. El primer programa està dirigit per José Zamit i es compon per fragments de la comèdia al voltant del pas del temps Contratiempos (2006); la citada Las rameras de Shakespeare (2012); el drama d'inspiració hel·lènica El banquete (2000); la particular mirada a la França del segle XVIII, Revolución (2013); i el thriller ambientat en l'Antiga Grècia, La reina asesina (2002).
Mentres que el segon programa, dirigit per Raquel Ortells, oferirà fragments de la comèdia palatina El idiota en Versalles (1999); la comèdia contemporània El Xanadú (2003); el thriller sobre el sorgiment del Reino de España, Matar al Rey (2014); la citada Contratiempos (2006) i una de les cinc peces que la conformava, Desayuno en América (2006).
Completen el cicle els dos grups del ‘Taller d'interpretació grau mitjà’. El 31 de gener, Zamit els dirigix en El ompligo del mundo (2004), una comèdia que descriu la farsa de la política, així com l'absurd que envolta al poder i les guerres. Una peça que es va estrenar coincidint amb els atemptats gihadistes als trens d'Atocha a Madrid, adquirint un enorme paral·lelisme amb el present. I l'1 de febrer es tanca la programació amb Troya – La conquista de la felicidad (2013) sota la direcció d'Ortells, una peça que ella mateixa va interpretar al costat d'uns altres acabats de diplomar dels estudis d'Art Dramàtic i que va ser la primera producció pròpia del Festival Russafa Escènica. En ella s'analitzaven les motivacions que guien a l'ésser humà, des de la riquesa a l'amor, la família, el sexe, el control…
Des de la companyia valenciana, destaquen que els docents i directors dels muntatges han triat les peces o els passatges d'obres que més els convenien, en funció de l'elenc de què disposaven, del que era més interessant també a nivell formatiu per als tallers… “No deixen de ser textos a vegades complexos, creats per a espectacles que van ser representats per professionals. La sort que té l'alumnat és que els professors els han canalitzats molt bé, estan creant un suport molt bonic perquè no siga una mera lectura. I jo crec que estan gaudint molt, calfant motors per al que al juny serà el seu muntatge de final de curs”, opina Cardeña, qui anima al públic a gaudir d'este cicle on hi ha drama, comèdia, thriller, tragicomèdia… tots els gèneres que Arden, amb la seua particular mirada, ha anat tocant en els 45 espectacles que ha produït i coproduït en les últimes tres dècades.
EN LA PROGRAMACIÓ FAMILIAR, PINOTXO I ELS PERILLS DE COMPTAR MENTIDES EN UN ESPECTACLE INSPIRAT PEL CLÀSSIC DE COLLODI
Esta setmana, en la programació familiar, la formació valenciana Teatre de La Caixeta presenta l'1 i 2 de febrer un espectacle inspirat pel clàssic de Collodi i dirigit a espectadors a partir de quatre anys en què conviuen titelles i intèrprets. Pinotxo, comptarem mentides, compte la història d'un marionetista que lloga una habitació a la casa que compartixen una mare i la seua filla. Ell serà l'encarregat de donar-li a conéixer a la xicoteta les aventures de l'entranyable xiquet de fusta a qui li creixia el nas per comptar mentides. José Blasco firma i dirigix esta proposta que exposa els perills de no dir la veritat i que anima als xicotets espectadors a pensar que la realitat també pot ser molt divertida.
Completa les propostes culturals l'exposició fotogràfica Amants del teatre, de Joan Josep Martínez. Durant prop de huit anys ha seguit el desenrotllament dels projectes de final de curs de l'alumnat de la línia docent de Sala Russafa. El resultat és un registre de la passió de les arts escèniques dels qui compaginen els seus treballs i estudis amb les classes d'interpretació. Fins al 16 de febrer podran veure's en el hall del teatre les seues imatges.