El passat 11 de novembre de 2023, València va sumar un nou espai cultural a la llista: el Centre d’Art Hortensia Herrero. Una obertura que, no obstant això, també va suposar la recuperació del Palau Valeriola, un edifici icònic que ha sigut testimoni de la història de la ciutat en els últims quatre segles. En els cinc primers mesos, el centre va superar els 100.000 visitants i ara, més prop del seu primer aniversari, prepara nous reptes per a continuar atraient tot tipus de públics.
El Centre d’Art Hortensia Herrero va presentar-se com una finestra a l’art contemporani internacional i és fruit d’un treball de més de cinc anys de preparació, encara que la idea ve de més lluny. Alejandra Silvestre, directora i gerent, explica que la vicepresidenta de Mercadona i presidenta de la fundació que porta el seu nom, Hortensia Herrero, ha anat confeccionant la seua col·lecció privada d’art des de 2013 amb l’assessorament de Javier Molins, “i és amb eixa vocació de compartir quan a poc a poc va definint la idea de crear un museu, fins a 2016, quan compra el Palau Valeriola i encarrega a l’equip d’arquitectes transformar eixos pràcticament enderrocs en un centre d’art”.
Recuperació del Palau Valeriola
Durant més de cinc anys, l’estudi ERRE Arquitectura, amb la seua filla Amparo Roig entre les seues responsables, va fer-se càrrec de la restauració del Palau Valeriola, una construcció d’estil barroc edificada al segle XVII en un solar que és testimoni del temps. Va formar part de la Balansiya musulmana entre els segles XI i XII i durant els treballs de recuperació es va descobrir un fragment del circ romà de l’antiga Valentia i dues fonts que pertanyien a un pati islàmic, així com que va ser l’últim vestigi de la jueria, entre altres curiositats que revelen el seu valor històric i patrimonial.
Ara, la zona expositiva es troba distribuïda al llarg dels seus més de 3.500 metres quadrats i dèset sales, repartides en quatre pisos. La col·lecció es contempla amb un recorregut ascendent en l’edifici del carrer de la Mar, i descendent en el segon volum, adjacent al carrer San Cristóbal, que connecta amb l’edifici del jardí. El conjunt es completa amb un pati enjardinat i un soterrani on es poden visitar les restes de l’antic circ romà de València, la construcció més potent de la ciutat al segle II dC.
Una col·lecció de més de 50 artistes
El centre acull des de la seua obertura una gran selecció de la col·lecció privada d’Hortensia Herrero, amb més de 50 artistes valencians, nacionals i internacionals, alguns d’ells amb gran trajectòria i exhibició a museus com el MoMA, el Tate o el Pompidou. D’esta forma, el públic troba més de 100 obres de totes les disciplines d’Andreu Alfaro, El anatsui, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Carlos Bunga, Alexander Calder, Rafael Canogar, Eduardo Chillida, Tony Cragg, Carlos Cruz-Díez, Elena del Rivero, Ángel Duarte, Jean Dubuffet, Elmgreen and Dragset, Juan Genovés, Antonio Girbés, Julio González, Andrea Gursky, Peter Halley, David Hockney, Ann Veronica Janssens, Rashid Johnson, Anish Kapoor, Idris Khan, Anselm Kiefer, Roy Lichtenstein, Jason Martin, Joan Miró, Blanca Muñoz, Iván Navarro, Miquel Navarro, Julian Opie, Michal Rovner, Thomas Ruff, Antonio Saura, Jesús Rafael Soto, Antoni Tàpies, Teamlab, Juan Uslé i Manolo Valdés.
A elles i ells se sumen els qui han creat obres específiques per a alguns espais del centre, com són Jaume Plensa, Tomás Saraceno, Sean Scully, Cristina Iglesias, Olafur Eliasson i Mat Collishaw. “Quan ens vam afrontar a este projecte, vam tindre la sort que l’equip d’arquitectes comprenia per a què volíem este palau, i vam poder oferir estos espais a estos artistes perquè crearen el que consideraren, la qual cosa ens diferencia d’altres museus i aporta un valor significatiu”, en paraules de Silvestre.
Més de 100.000 visitants en els sis primers mesos
El Centre d’Art Hortensia Herrero de València va fer a l’abril un primer balanç de l’acollida del públic i, durant els sis primers mesos d’obertura, s’han registrat més de 100.000 visitants, la qual cosa suposa una mitjana de 800 persones diàries. “Ens han visitat especialment des de la Comunitat Valenciana i la ciutat de València, de mitjana edat, però cada vegada ens trobem amb més públic nacional i internacional”, destaca la directora i gerent.
Hui dia, per a Silvestre el centre “és un nou actor que té molt de recorregut per fer, però que pretén completar l’oferta cultural que ja té València, apostant per artistes internacionals del segle XXI i per la pròpia arquitectura, que tant aporta a esta col·lecció”. Ara, el següent repte és acostar-se a les aules amb la visita dels centres educatius, des de la primera infància fins a Batxillerat, i que puguen descobrir l’art contemporani a este centre amb activitats adaptades a cada nivell educatiu: “En definitiva, que ells i elles també s’enamoren de l’art des de ben xicotets”.