El primer semestre del 2025 en l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) transcorrerà entre el centenari del naixement de Manolo Gil, noves relectures de Pinazo o el fanzine en la seua total llibertat. Són algunes de les claus d'esta primera part de la programació del Centre Julio González, en un any marcat per reptes que esperen resoldre's.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; la directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez; la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso; i la gerent del museu María Ayuso, van presentar este divendres les exposicions i projectes entre gener i juny, el calendari que s'ha dissenyat per l'actual direcció adjunta i equip que conforma el centre. Caldrà esperar a l'arribada del nou director o directora per a conéixer la seua pròpia proposta per a la resta de l'any.
Precisament esta qüestió és el gran objectiu de l'IVAM: sumar líder al projecte. Sobre esta qüestió, Tébar i Ayuso han assenyalat que esperen que siga entre febrer i març quan es puga resoldre este tema, després dels retards que s'han produït a nivell administratiu. “No obstant això, estem treballant al 150%, amb tota la plantilla incorporada i compromesa i una programació amb sentit, sòlida i plural”, ha defés Martínez.
Respecte a esta qüestió, la programació d'este 2025 ja està aprovada pel consell rector, però caldrà esperar perquè siga el futur director o directora qui, “a més de fer-la seua, puga proposar un enorme programa d'activitats paral·leles”, en paraules de la secretària autonòmica.
El segon gran repte serà el de la descentralització. Després d'anunciar la renúncia a comptar amb una subseu en una nau del Parc Central de València, Tébar ha assenyalat que eixa inversió hauria de destinar-se a arribar a la resta de la Comunitat Valenciana: “Alacant, Castelló i València mereixen el mateix nivell cultural”.
Programació expositiva
Pel que fa a la programació, Martínez ha explicat que el centre Julio González albergarà un total de sis exposicions en la primera part de l'any, “un programa plural que atén artistes consagrats, creadors joves, públic especialitzat, escolars, bebés, públic sènior, veïnes i veïns migrants, ballarins o persones amb discapacitats auditives”, segons ha valorat.
El mes de febrer l'IVAM arrancarà la seua programació expositiva amb un homenatge a Manolo Gil (València 1925-1957), un dels creadors més importants de la generació de l'avantguarda de postguerra a Espanya. En 2025 es complix el centenari del naixement d'este artista, membre fundador del Grup Z i també ideòleg i promotor -al costat del crític d'art Vicent Aguilera i Cerni- del Grup Parpalló.
La mostra s'estructura a partir dels materials extrets d'un àlbum de més de dos-centes pàgines donat a l'IVAM per la seua viuda, l'artista Jacinta Gil Roncalés, al costat de xicotets catàlegs, escrits i dibuixos inèdits que es mostren per primera vegada en esta exposició. “‘Manolo Gil. Àlbum’ servirà com a pròleg d'‘Atrevir-se a més’, una exposició prevista per a finals d'any en l'IVAM que revisitarà l'art valencià entre 1947 i 1960”, va explicar Sonia Martínez.
Soledad Sevilla (València, 1944) serà una de les protagonistes del 2025 en l'IVAM amb una retrospectiva que s'inaugurarà el 10 d'abril. La mostra, organitzada pel Museu Reina Sofia amb motiu del Premi Velázquez d'Arts Plàstiques 2020 en col·laboració amb l'IVAM, mostrarà al públic al voltant d'un centenar d'obres, acompanyades d'abundant documentació procedent de l'arxiu personal de l'artista. Des dels seus primers passos en el Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid fins a les seues produccions actuals, algunes realitzades específicament per a la mostra.
Un altre nom fonamental que ocuparà les sales de l'IVAM serà Isidoro Valcárcel Medina (Múrcia, 1937), guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 2007 i el Premi Velázquez en 2015. “El projecte pretén revisitar la trajectòria de l'artista, pioner de l'art conceptual i la ‘performance’, en estes dos últimes dècades mitjançant una instal·lació en la galeria 3 i una publicació associada que revisarà la seua obra de manera documental”, va subratllar la directora adjunta.
La galeria 4 també acollirà un projecte clau en la programació del curs: una exposició que celebra més de cinc dècades de col·laboració artística entre Senga Nengudi (Chicago, 1943) i Maren Hassinger (Los Angeles, 1947). Esta mostra indagarà en l'estreta col·laboració entre les dos artistes a través d'instal·lacions, textos, escultures, performances i projectes de vídeo.
Amb la col·laboració de la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-UV, l'IVAM posarà el focus en els fanzines en l'exposició ‘Això no és còmic! Fanzines: avantguarda i innovació’. “L'objectiu no és només mostrar les noves possibilitats expressives que han nascut en el fanzine, sinó explorar les dinàmiques creatives que estan donant lloc a estos canvis i troballes”, va comentar Sonia Martínez. Per a això, es desenrotllarà una extensa programació d'activitats que inclourà tallers i xarrades amb autors fanzineros.
En eixa voluntat per llegir la història ‘a contrapel’ per a afegir capes de sentit s'inserix una sèrie de diàlegs entre les obres d'Ignacio Pinazo i creadors contemporanis. En esta iniciativa, emmarcada en l'exposició ‘Pinazo: identitats’ que alberga la sala de la Muralla, participaran tres artistes convidats a partir del 20 de febrer.
La primera col·laboració serà a càrrec de Societat Doctor Alonso, una companyia dirigida pel director de teatre i dramaturg Tomàs Aragay i la ballarina i coreògrafa Sofia Asencio. Este primer diàleg pretén reflexionar sobre les identitats proposant un encreuament a partir dels vídeos i fotografies del projecte ‘Retrats (o si jo fora)’ de Societat Doctor Alonso i les obres de Pinazo.