El passat 1 d'abril, l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va començar nova etapa amb Blanca de la Torre al capdavant. La comissària, gestora cultural i investigadora va ser elegida per unanimitat per a este nou càrrec de directora i espera fer una transició sana que permeta retornar el prestigi del centre entre el públic i a nivell nacional i internacional. Un repte que assumix amb “il·lusió” i que plasma en un projecte que, espera, siga col·lectiu. Entrevistem la nova líder del museu per a conéixer les principals claus de la seua gestió.
Fa pocs dies que has arribat a l'IVAM. Com ha sigut la primera presa de contacte?
Fantàstica. Crec que tot l'equip estava amb moltíssimes ganes de fer coses, de poder executar algunes que igual estaven en suspensió durant tot este temps, i de començar a reestructurar un poc amb mi tot. Hem fet ja la presentació per a començar a treballar també a nivell intern entre totes i tots. A mi el que m'interessa és que el meu projecte ho facen seu des dels seus diferents angles, les seues diferents visions, departaments… que, al final, siga un projecte col·lectiu.
En la presentació davant els mitjans, el conseller de Cultura, José Antonio Rovira, va destacar que seràs capaç de donar una identitat pròpia al centre. Quines seran les línies generals de la teua gestió?
Planteja tres eixos essencials: sostenibilitat, patrimoni i territori, que clarament operen de manera interconnectada, no es poden entendre com a línies d'acció estanques. Sostenibilitat de manera sistèmica, en les seues quatre potes, mediambiental, social, cultural i econòmica, cap a dins i cap a fora. Cal començar a treballar amb modes més sostenibles de gestió, però també cap a com es comunica tota eixa sostenibilitat i com es pot produir cultura de manera més responsable.
Això va inevitablement relacionat amb la qüestió del patrimoni. La idea de patrimoni m'agrada pensar-la en clau del passat, present i futur. En el meu projecte de direcció, per a parlar d'esta idea, utilitzava la metàfora del pardal Sankofa, un ocell de la mitologia dels Akanes que va sempre amb el cap mirant cap arrere, amb les potes cap avant i amb un ou en el bec, per a saber sempre on està i cap a on va. Crec que és la manera en la qual hem d'entendre la nostra idea de patrimoni i de sostenibilitat, perquè òbviament la pèrdua de patrimoni és pèrdua de benestar.
Respecte al territori, l'IVAM ha de respondre a les necessitats culturals i socials de tota la Comunitat Valenciana, no sols de la ciutat de València. Eixa és l'extensió que més m'interessa en este moment, i al seu torn eixes altres ones expansives que serien el nacional, l'europeu i el global.
Quins són els principals canvis que vols prioritzar?
Tenen a veure amb la proximitat. M'interessa moltíssim veure i estudiar ponts de connexió perquè el museu siga més pròxim, perquè siga més accessible, perquè la gent el senta com a propi també. Vull un museu més habitable.
Cap a quin públic et vols dirigir especialment amb el teu projecte?
Tota classe de públic. El museu és de tota la societat i vull que tota la societat se senta interpel·lada. A més, m'interessa moltíssim el públic jove, tant infantil com adolescent, que al final són els públics de demà, i promoure les visites escolars.
També has destacat molt la internacionalització del centre. Com treballareu en això? Heu pensat a col·laborar amb altres centres a nivell internacional?
Vull col·laborar amb altres centres i establir aliances estratègiques tant nacionals com internacionals. Però vull que funcionen no sols a nivell programàtic, sinó que realment tiren arrels. No servix de res fer simplement una exposició, tant d'un costat com d'un altre, sinó que eixes aliances servisquen, per exemple, per a mostrar artistes del context valencià fora de la Comunitat Valenciana i de l'Estat. I viceversa: portar agents tant del territori nacional com de fora de l'Estat, que realment coneguen no solament el que està succeint en l'IVAM, sinó el que està succeint a nivell de comunitat, que té una riquesa que crec que ha de conéixer-se, i anar sembrant eixes llavors perquè la situació canvie. La Comunitat Valenciana té molt potencial no solament en l'artístic, sinó en el cultural, i vull que es visibilitze.
Estes aliances han d'operar des del local, des del comunitari, al regional, nacional, europeu i internacional. I en funció de les tipologies de projectes, pensar en com això convergix, no solament en el mateix museu, sinó també cap a fora. El museu no és solament este edifici i crec que això és el que també hem de treballar.
També has anunciat que vols dotar al museu d'una sala amb exposició permanent que conviuria amb les temporals. Com es confeccionarà?
Crec que l'epicentre ha de ser l'element que vertebre la resta de la programació. Vull, d'una banda, generar una col·lecció, un recorregut permanent que permeta eixa lectura historiogràfica més clàssica, però que convisca amb lectures alternatives. M'agrada molt pensar en termes de gran història i xicotetes històries. I crec que, tant els mecanismes de construcció de la gran història, com la inclusió d'eixes xicotetes històries, han de conviure per a entendre que eixa és la manera en la qual es construïxen les narratives amb les quals entenem el món.
No entrava en els teus plans buscar una subseu a València, com sí que ocorria en projectes anteriors. Per què?
Crec que el museu ara mateix no necessita potenciar eixe caràcter expansiu a nivell d'una altra seu en la mateixa ciutat de València. Ja hi ha un IVAM a la ciutat. El que hem de fer és, d'una banda, atendre la resta del territori, i per un altre, estendre'ns des d'este perímetre com a arquitectura social, física i simbòlica, i atendre a tot el nostre voltant des d'este propi edifici. Eixa és l'expansió que més m'interessa en este moment, l'expansió des del mateix IVAM i des del simbòlic, que construïx realitat també.
Ara mateix et trobes en un procés d'escolta a nivell intern i amb el sector. En quin punt es troba esta etapa?
Vull ser capaç d'establir un diagnòstic per a prendre la temperatura de l'IVAM i, amb tot això, aterrar el meu projecte de museu en esta realitat. Em trobe en la fase de diagnòstic, especialment a nivell intern, i vull iniciar com més prompte millor el que té a veure més amb l'entorn social, amb la comunitat, amb tot el teixit artístic i cultural i començar a veure en quina situació ens trobem per a prendre decisions.
El contracte de direcció abastarà els pròxims cinc anys. Consideres que són suficients per a reforçar la identitat i prestigi que ha perdut l'IVAM? Quina petjada vols deixar de la teua gestió?
No ho sé. Òbviament en cinc anys m'agradaria haver sigut capaç de desenrotllar el meu projecte de museu, però sobretot eixe fet de sembrar que déiem, que vaja moltíssim més enllà de mi, eixa és la base del meu projecte. No vull que quan acabe el meu contracte i haja d'anar-me'n, no haja sigut capaç d'establir eixes línies perquè continuen. Jo crec que els projectes de direcció realment haurien de ser capaces de pensar en futurs molt més enllà de les direccions, no funcionar amb caràcter electoralista. D'altra banda, m'agradaria que els qui visiten este museu durant el temps que jo estiga canvien la seua manera de veure el món gràcies a la nostra proposta.