L'escriptor Bernardo Atxaga (Asteasu, 1951) assegura que "l'èxit amb majúscules per a un autor és deixar un rastre, una impressió, un record o una frase en la ment i en la vida dels lectors, això és el gran i comparativament l'èxit en vendes és molt poca cosa".
A l'hasí assegurat l'autor, en declaracions a Europa Press a València, on ha rebut l'homenatge de la Fira del Llibre per la seua brillant trajectòria.
Atxaga és l'escriptor en basc més venut. Preguntat per si creu que encara existeixen prejudicis, d'una banda, i complexos, per un altre, davant la literatura en llengües cooficials diferents a l'espanyol, l'escriptor ha fet notar que actualment coexisteixen dos fenòmens de diferent signe.
D'una banda, ha dit, "hi ha un factor extraordinàriament negatiu, que és una novetat en aquest país: la constitució de la nació central". "Abans no la hi havia, hi havia un centre, una metròpolis, la seu del Govern..., però no una nació que complira amb tots els requisits nacionalistes que ja han sigut assenyalats i descrits en la història". "Es nota moltíssim --ha insistit-- perquè té tots els tics nacionalistes. Parlen d'ells mateixos gràcies, entre altres coses al fet que els grans mitjans parlen d'ells i estan allí".
I "al costat i com a contrapunt, hi ha moltíssima gent que té curiositat per saber què es fa i escriu en altres llocs. Veurem a veure què ofereix el futur i quin de les dues sensibilitats triomfa".
Bernardo Atxaga, per la seua banda, ha subratllat el contacte i relació habitual que ha mantingut amb les diferents llengües i ha recalcat que per a ell autors com Joan Fuster han sigut "una referència".
"SOM ÉSSERS INSEGURS"
Sobre què suposa per a ell, pese a la seua experiència, rebre premis com el qual li concedeix la Fira, l'autor basc comenta: "Els escriptors, com els fusters, com els taxistes, com els enginyers, com quasi tothom, són éssers insegurs. No hi ha garantia que la musa ens haja inspirat bé, pugues haver-nos enganyat, de manera que un mai està segur de si el que ha escrit mereix o no la pena. Som éssers insegurs; jo també".
Atxaga ha acudit a la cita literària amb una nova obra, 'Des de l'altre costat' (Alfaguara), editat després del seu anunci que renúncia a la novel·la per a trobar més llibertat. "M'he donat el gust d'oblidar-me del gènere social per excel·lència, la novel·la, i escriure els relats que més plaure em donen tant com a escriptor com a lector", confessa.
Ofereix así una col·lecció de relats que tenen "una mica d'alegórico en el sentit que són metàfores". Encara que apareixen animals i fantasmes els temes que s'expliquen són "molt reals". "Espere, almenys, que tinguen un sentit més universal i puguen alegrar o consolar a lectors que estan lluny de mi", ha conclòs.
Bernardo Atxaga és un nom clau de la literatura. En 1985, amb la seua novel·la 'Bi anai' ('Dos germans') va crear la regió mítica d'Obaba, en la qual recrea els seus records d'infància de l'àmbit rural basc combinant-los amb una desbordant fantasía. En Obaba
precisament s'enclava la que es considera la seua obra mestra, 'Obabakoak', que va rebre el Premi Nacional de Narrativa en 1989, traduïda a 26 idiomes i portada al cinema en 2005 per Montxo Armendáriz.