El Consell General del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana celebrarà aquest dimarts, 21 de novembre, una reunió en la qual es tractarà el cessament de l'actual director gerent d'aquest organisme i del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), José Luis Pérez Pont, a instàncies de la Conselleria de Cultura.
Davant aquest fet, associacions i professionals de la cultura han convocat una concentració aquest dimarts a les 17.00 hores enfront del CCCC sota el lema 'No al cessament de José Luis Pérez Pont. Per un CCCC obert, inclusiu i transformador'.
Manifest
Precisament, Artistes Visuals d'Alacant, Valencia i Castelló (AVVAC), Associació Valenciana de Crítics d'Ar (AVCA), Associació Nacional d'Investigadors en ArtsVisuals (ANIAV), Associació de Galeries d'Art Contemporani de la C.Valenciana (LaVAC) i Mujeres en las ArtesVisuales (MAV), han publicat el següent manifest:
Hem rebut notícies sobre la possible destitució de José Luis Pérez Pont com a director del Consorci de Museus. Com a resposta, expressem el nostre suport a la convocatòria de concentració programada pel dimarts 21 de novembre a les 17.00 hores al Centre Cultural Cultura Contemporània.
Volem destacar que aquesta acció seria una flagrant falta de consideració. Prèviament, en coordinació amb les representants de la Conselleria i després de consultar les associacions professionals del sector, es va acordar no vincular la renovació de càrrecs o direccions als centres i museus de la Generalitat amb canvis polítics. Això garantia que els programes es compliren amb independència i llibertat, tant en l'àmbit cultural com en el sector de les Arts Visuals.
No obstant això, aquesta nova intervenció de la Conselleria de Cultura, sense explicitar les raons objectives i admetent que els canvis polítics poden comportar canvis en les direccions dels centres culturals i artístics, no ens semblen fonamentades en les bones pràctiques i demostra una vegada més la insensibilitat cap a una de les expressions artístiques més precaritzades en l'actualitat. Sembla que estem tornant a una voluntat de control per part d'aquells que denuncien la «ideologització» de l'educació i la cultura pels antics governants, a un control des de la prepotència i el descarat.
Des de les associacions firmants, volem ressaltar alguns dels canvis que s'han produït en la percepció de les arts visuals i la cultura contemporània en el nostre territori. Aquests canvis han impugnat una realitat que durant molt de temps ha estat sotmesa únicament a l'arbitrari d'un lliure mercat i alguns cercles de poder molt elitistes.
En els últims anys, projectes d'investigació, comissariat, residències, exposicions i suport a projectes en el territori han demostrat que les arts visuals no només necessiten vendre les seues obres o buscar reconeixement entre els seus iguals per sentir-se recompensades professionalment; sinó que també saben articular-se i relacionar-se amb la societat més enllà del mercat i el disseny i control institucional.
S'ha estat defensant la manca d'un marc laboral i jurídic sòlid per als artistes, una precarietat que s'ha mitigat parcialment amb la gestió de José Luis Pérez Pont. Per tant, considerem que el seu cessament és innecessari, ja que trenca una dinàmica de millores professionals basada en Bones Pràctiques. Encara que la dependència actual de beques i fons públics no resol completament aquesta precarietat. Les Arts Visuals necessiten un pacte sociopolític que ajude a canviar la seua percepció i el seu coneixement més enllà de censures, controls i manipulacions sectàries.
Reivindiquem la necessitat de polítiques que previnguen i acaben amb la precarietat en el sector de les arts visuals i que aborden raons i aspectes en una taula sectorial que seguisca aprofundint en millores:
- Posar fi a la inestabilitat financera: Molts artistes visuals enfronten dificultats econòmiques a causa de la manca d'ingressos.
- Manca de cobertura en la seguretat social: L'absència de beneficis com l'assegurança de salut, l'assegurança d'atur i les pensions pot posar els artistes en una posició.
- Competència i saturació: Molts artistes es troben amb la difícil tasca de destacar en un mercat saturat i amb escassos espais.
- Dependència de subvencions i patrocinis: Manca de fonts de finançament.
- Manca de reconeixement i valoració: La intervenció i control polític d'aquestes institucions (com és el cas) allunya la societat d'aquests avanços en la relació d'arts visuals i abordar la precarietat en el sector de les arts visuals implica considerar polítiques culturals que donen suport als artistes, promoure l'educació artística, fomentar la valoració de l'art en la societat i explorar models econòmics més sostenibles per als artistes visuals.
Això és el que hem estat treballant des de les institucions artístiques, polítiques i associacions professionals en aquests últims anys, per la qual cosa considerem innecessari prescindir de tot el treball realitzat sense consulta ni raons.