Arranca la programació nadalenca de Sala Russafa amb l'estrena absoluta d''El día de San Judas'

Guardar

'El día de San Judas'
'El día de San Judas'

Què tenen en comú Chaplin, Aristòfanes, Cervantes o Jardiel Poncela? Que van aprofitar el poder de la farsa, de la recreació exagerada de situacions i personatges recognoscibles per a despertar en el públic no sols la riallada, també l'esperit crític sobre la societat i l'ésser humà. Un gènere que Chema Cardeña ha treballat a fons en El día de San Judas, la nova coproducció d'Arden i Sala Russafa l'estrena absoluta de la qual este dissabte 14 de desembre arranca la campanya nadalenca.

Amb estrena oficial el dia 19 d'este mes i estada en cartell fins al 12 de gener, incloent-hi una funció especial per Nit de Cap d'Any, esta nova proposta s'allunya de l'ambient colorista, la música en viu i les al·lusions directes a temes d'actualitat que van caracteritzar a les seues anteriors coproduccions, com Mi querida tonta España, ¿Y la nave va? o Alicia en Wonderland, entre altres. Una elecció conscient per part del dramaturg i director d'escena, que ha volgut evolucionar en la seua investigació de la comèdia.

“El públic es trobarà amb una posada en escena molt diferent, però amb un to i un objectiu que ja coneix els qui han vist els nostres espectacles per a la campanya de Nadal. Volem que la gent riga, per descomptat. Però també que pense”, assegura Cardeña. Enguany s'han proposat mostrar com es manipula a la població des de les altes esferes. Alguna cosa que va passar especialment en la primera mitat del segle XX, amb guerres mundials i civils. “Però que està a l'orde del dia. Ho veiem en els resultats electorals de molts països veïns, fins i tot del nostre. Tenim a l'extrema dreta ja en les institucions, les notícies falses campen a pler en uns certs mitjans i perfils de xarxes socials”, explica el dramaturg sobre la necessitat que li va portar a escriure esta història. I, sobretot, a enfrontar-se a si mateix, en la seua doble condició d'autor i director, quan en els assajos les directrius per a la posada en escena estaven eclipsant al to, al missatge que es volia llançar, i va haver de reconduir-se per a portar al port que volia a esta comèdia bàrbara.

HUMOR INTENSAMENT NEGRE I IMMENSAMENT INCÒMODE PER ALS QUI APOSTEN PEL POPULISME

La trama de la proposta estrela d'Arden i Sala Russafa per a este Nadal transcorre en San Judas de Vallemuerto. Un poble que podria ser el de qualsevol país de Centreeuropa, a principis del segle XX. El públic trau el cap al saló de la comtessa Avaria, pel qual van passant la professora Experta, el capellà Don Poncio, l'alcalde Don Sañudo i l'agutzil Quint.

Estan alarmats perquè s'ha vist baixar del tren a les Terranova, dos veïnes represaliades i empresonades per la seua ideologia progressista. Al mateix temps que tracten de confirmar la notícia, especulen sobre els motius del seu retorn just el dia del seu patró, quan celebren les ofrenes i la processó en honor a Sant Judes Iscariote (sí, el que va trair a Jesús de Natzaret). Com és possible que estes dones caminen lliures, per què tornen al poble que les va expulsar, vindran a la recerca de justícia?

Mentres tracten de donar resposta a eixes incògnites, anirà quedant al descobert el secret que unix als cinc personatges. Igual que els fils que mouen per a manejar la situació al seu gust, utilitzant als veïns des del discurs populista de ‘tot per al poble, però sense el poble’.

“Molts no voldrien que el públic veiera esta obra perquè es retrata la falta d'ètica, el supremacisme de ‘la gent de bé’”, explica el director i dramaturg, qui ha plasmat en escenes mordaces les idees i decisions que uns certs integrants de la política, l'empresariat, la religió o la justícia no atrevirien a dir en públic. Però en la privacitat del salonet tètric de la comtessa on es reunixen els personatges durant l'espectacle, les comenten sense embuts. I fins i tot fan picades d'ullet als espectadors, trencant la quarta paret per a confessar-los els seus ensomnis més agressius, els seus desitjos més egoistes i una visió del món en la qual la pederàstia, la corrupció, el robatori o la calúmnia són només menudeses quan succeïxen ‘en el costat correcte de la història’.

ESTÈTICA DE L'EXPRESSIONISME ALEMANY I UNA MISCEL·LÀNIA DE REFERENTS PLENA DE GENIS


Marisa Lahoz, Rosa López, Manu Valls, Juan Carlos Garés i Saoro Ferre conformen l'elenc d'esta proposta en els diàlegs de la qual salten espurnes i alguna gota de sang, amb una estètica influenciada per l'expressionisme alemany. Blancs i negres contrastats, maquillatges tètrics i una tècnica d'il·luminació especial traslladaran als espectadors a l'ambient de pel·lícules com Nosferatu o Metròpolis. Però també trobaran reminiscències de Tarantino i els seus Odiosos huit per l'humor macabre que es deslliga dins d'un únic espai.

“Sempre he cregut en el poder del riure per a obrir la ment. Charlot podia recrear la fam d'entreguerres menjant-se la sola d'una sabata i la imatge era tan potent com divertida”, comenta Cardeña sobre la intenció d'este espectacle, en el qual es mostren situacions, converses i personatges que podrien semblar rocambolescos, “però que no són més que l'exageració còmica d'alguna cosa que ja és ací, amb el que convivim, siguem conscients o no”, explica el director i dramaturg.

El resultat final és un espectacle terriblement divertit i incorrecte, que permet reflexionar sobre la deriva de la societat del segle XXI mirant la de principis del segle passat, a colp de riallades gràcies a un registre interpretatiu que manté l'equilibri entre el còmic i el grotesc, amb indubtables influències de grans del teatre espanyol com Jardiel Poncela o Valle-Inclán.

En plena època de fartades nadalenques i reunions socials, El día de San Judas convida al públic a apuntar-se a la intimitat dels depredadors, disposats a fer el que faça falta per mantindre's còmodament asseguts en el cim de la cadena alimentària, alçant civilitzadament el menovell mentres li venten a l'anís amb pastes.

Destacats