25n
25N
25N

Cultura millora les ajudes a la catalogació i a la conservació de les construccions en pedra seca

Cultura millora les ajudes a la catalogació i a la conservació de les construccions en pedra seca
19/05/2020 -

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha millorat les bases de la convocatòria d’ajudes per a la catalogació de béns immobles de pedra seca, així com per a promoure la recuperació, el manteniment, la conservació i la protecció de l’arquitectura de la pedra seca al nostre territori.

L’objectiu d’aquesta modificació, segons destaca la secretària autonòmica de Cultura i Patrimoni, Raquel Tamarit, és “facilitar l’accés a les ajudes i la seua tramitació per a permetre, d’aquesta manera, una més ràpida resolució d’aquestes que contribuïsca a l’eficàcia i l’eficiència de la conservació de l’arquitectura de la pedra seca, que la Unesco va declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat en 2018”.

Les noves bases publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (consultar ací) inclouen uns criteris objectius d’atorgament individualitzats i adaptats a les especificitats de cadascuna de les dues modalitats de subvencions previstes: la catalogació de béns immobles de pedra en sec per una banda; i, per una altra, la recuperació, el manteniment, la conservació i la protecció de l’arquitectura de pedra en sec.

Al mateix temps, s’ha introduït una discriminació positiva en favor dels pobles més menuts a l’hora d’accedir a les ajudes, ja que el nou barem inclou fins a 2 punts de bonificació per als municipis de menys de 500 habitants tant en les subvencions per a catalogar com per a preservar les construccions en pedra seca.

En les pròximes convocatòries d’aquestes ajudes regirà un barem amb un màxim de 20 punts per a cadascuna de les dues modalitats de subvencions.

Preservar la pedra en sec valenciana

El territori valencià posseeix nombrosos elements construïts amb la tècnica de la pedra seca. La col·locació ordenada d’unes pedres sobre altres, sense llaurar, travades sense argamassa de compactació, només sustentades pel mateix pes d’aquestes i la solidesa que confereix la disposició constructiva correcta conformen aquesta minimalista i sàvia arquitectura.

Un paisatge d’elaboració humana que es troba a les comarques del nord de Castelló, com les àrees de Vinaròs-Sant Jordi, al Baix Maestrat; Tírig-Catí-Albocàsser, a l’Alt Maestrat, i Vilafranca-Castellfort, a la comarca dels Ports de Morella, on és freqüent trobar casetes i barraques per tot el territori.

A les comarques d’Alacant destaquen els municipis de Callosa d’en Sarrià, Novelda, Crevillent o el Pinós, amb nombrosos exemples de ribassos, refugis agrícoles o refugis de pedrapiquer construïts amb aquesta tècnica i associats a l’antiga extracció minera. A les comarques de València trobem al poble d’Enguera un nombre elevat de refugis, anomenats ‘cucos’, repartits pel terme.

La Generalitat va declarar la tècnica constructiva de la pedra seca com a bé de rellevància local immaterial el novembre de 2016. I dos anys després, el novembre de 2018, el 32 Comité Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, reunit a Port Louis (República de Maurici), va incloure en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat la tècnica constructiva de pedra seca, a petició d’una candidatura internacional de 8 països en què participà la Generalitat.

La candidatura, coordinada per Xipre i Grècia, estava integrada per Croàcia, Suïssa, Eslovènia, França, Itàlia i Espanya. Dins d’Espanya, a més de la Comunitat Valenciana, hi estaven incloses Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Extremadura, Andalusia, les Canàries, Galícia i Astúries.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × un =

Informacion coronavirus