La crisi del coronavirus, que ja ha afectat a més de 8.000 persones en tot el país i ha portat al Govern d'Espanya a declarar l'estat d'alarma, ha provocat no només la posada en marxa d'una sèrie de mesures amb l'objectiu de frenar aquesta pandèmia, sinó també la creació de teories que tracten de fitar el creixement del Covid-19. Per això, a València Extra, hem parlat amb Vicente Zanón, director del màster d'epidemiologia de la VIU, que ens ha explicat més detalls sobre aquest virus.
"Es podria haver optat per mesures més dràstiques"
"El primer de tot és aclarir que el Covid-19 no és com una grip. Si bé és cert que comparteix similituds quant als símptomes, no té ni la mateixa traçabilitat ni la mateixa fase de contagi. A més, entre les grans diferències es troben que sí que comptem amb tractament per a la grip i que una gran part de la població és immune, cosa que no ocorre amb el Covid-19", apunta Vicente Zanón.
Per aquest mateix motiu, és contundent en afirmar que no es pot concretar en quin moment s'aconseguirà el pic més alt de la corba del coronavirus, que alguns fixaven en el 15 d'abril. Des del seu punt de vista, "els casos continuaran creixent en aquestes 2-3 setmanes". D'aquesta manera, "saber en quin moment començaran a descendir els casos dependrà de l'evolució del virus i, sobretot, de l'eficàcia de les mesures que s'han establit i de com actue la ciutadania".
En aquest aspecte, Vicente Zanón comenta que "haurien d'haver-se aplicat aquestes mesures molt abans". I és que davant el panorama que s'estava dibuixant en altres països com la Xina o Itàlia, "el correcte, i amb les dades que es tenien, haguera sigut actuar abans". Ara, i amb la situació actual que està vivint el país, Zanón diu que "es podria haver optat per mesures més dràstiques. Al final, amb les excepcions que s'han marcat, una persona pot estar tot el dia al carrer".
Des de la seua experiència, creu que els efectes positius d'aquestes mesures es podran començar a veure dins de dues setmanes, aproximadament, ja que és difícil parlar en termes exactes. A més, respecte al tancament de fronteres entre comunitats autònomes, diu, "ja no tindria sentit. En un primer moment, hauria sigut positiu per a evitar que, per exemple, persones de la Comunitat de Madrid, una de les zones més afectades, es desplaçaren a les seues segones residències en la costa. Però, ara mateix, les mesures són les mateixes per a totes les comunitats autònomes".
"Uns altres coronavirus són estacionals. No sabem el comportament del Covid-19"
Preguntat per la previsió del ministre José Luis Ábalos d'ampliar 15 dies més l'estat d'alarma, Vicente Zanón també comparteix que és una possibilitat. "No sabem com evolucionarà el Covid-19, però és factible. Així i tot, també podem trobar-nos amb l'escenari oposat. Es tracta d'un virus nou, i no perquè no existia, sinó perquè mai havia afectat les persones. Per això, no es pot saber amb exactitud quin serà el seu comportament després de les mesures adoptades".
Finalment, sobre si els efectes del coronavirus poden frenar-se amb l'arribada de la calor, Vicente Zanón diu que no es pot saber encara. "És cert que uns altres coronavirus són estacionals i es frenen amb l'arribada de la calor. S'espera que aquest actue igual, però fins que no arribe el moment no se sabrà". Així i tot, el que sí que s'espera és que, aproximadament, en un any i mig es dispose d'una vacuna que puga actuar contra el Covid-19. "S'estan destinant fons i, de moment, ja hi ha un primer assaig preclínic experimental. Caldrà esperar a veure com es desenvolupa".