El bloqueig polític a Espanya, amb un govern en funcions després de la investidura fallida de Pedro Sánchez i amb pressupostos prorrogats, té un cost per a la Comunitat Valenciana que ronda els 1.800 milions d'euros, sumant els lliuraments a compte no rebudes, per la liquidació de l'IVA, el finançament de la dependència, la condonació del deute de la Marina de València, així com per les inversions que contemplava el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que va ser tombat en el Congrés i que va conduir a l'avançament electoral.
Pel que fa al finançament, les dades consultades per Europa Press reflecteixen que al no haver-hi PGE no es poden actualitzar ara els lliuraments a compte, la qual cosa li suposa a la Comunitat Valenciana 450 milions d'euros. En el conjunt del país, aquesta xifra arriba als 4.739 milions. Aquests diners no es perdrà, perquè es cobraria dins de dos anys amb la liquidació.
Sobre aquesta qüestió, la Generalitat de Catalunya obria aquest dimecres el debat en anunciar mesures legals contra el Govern central per a reclamar el pagament d'aqueixos lliuraments a compte. Preguntat sobre aquest tema, el president valencià, Ximo Puig, va indicar que no sap si la via judicial "és la correcta" per a abordar el finançament de les comunitats i va apuntar que la Comunitat Valenciana està "pel diàleg i per la solució més que fer partidisme i confrontació" sobre aquest tema.
"Jo crec que hem d'anar al fons de la qüestió i és que ha d'haver-hi un govern que tinga competències i capacitat per a poder sustentar un finançament just. I per a això és bastant important que hi haja un govern, no un govern en funcions", va afegir Puig, que va agregar que "va haver-hi una voluntat" per part de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè les comunitats pogueren comptar amb aqueixa actualització, però "sembla que l'Advocacia de l'Estat no ho permet".
A més, al no haver tirat avant els PGE que va plantejar l'Executiu socialista per al present exercici, la Comunitat Valenciana no pot disposar de les mesures que incorporava el projecte econòmic, que incloïen 281 milions de la mensualitat de l'IVA de desembre de 2017 que no va rebre, com la resta d'autonomies, altres 237 milions per les dues dècimes del dèficit pactat amb Brussel·les, 450 milions per l'increment de les inversions, 373 milions per la condonació del deute de la Marina de València i altres 50 milions pel finançament del sistema de dependència.
Abans del debat dels PGE el 'president' Puig ja advertia de la importància que els comptes reberen llum verda en la Cambra Baixa, assenyalant llavors que un 'no' tindria "tindria un cost econòmic greu de més de 1.000 milions d'euros" per als valencians.
Una vegada es va consumar el rebuig, va criticar que "la triple aliança entre la dreta i els independentistes" haguera "robat als valencians 1.400 milions d'euros". "Eren els millors pressupostos de la història, uns comptes que "mostraven fets, realitats amb la Comunitat Valenciana", va dir un parell de mesos després, destacant la necessitat de certeses: "Necessitem un govern, necessitem un Pressupost i per descomptat necessitem que hi haja certitud, confiança".
Divendres passat, Puig va incidir que l'absència de govern i de PGE li està costant a la Comunitat Valenciana diners i no vol que es traduïsca en "cap retallada" en l'estat de benestar encara que "en les pròximes setmanes" s'haurà d'adoptar "algun tipus de decisió".
"AIXÒ NO ÉS UN JUEGO DE TRONOS"
"Necessitem un Govern, òbviament, i necessitem que s'isca d'aquest punt mort, que és molt negatiu per als ciutadans. Això no és un joc de trons, això és una realitat quotidiana, l'Estat social està associat a les comunitats. Per tant, si es genera inestabilitat i falta de resposta econòmica al final qui ho paga són els ciutadans", advertia.Sobre aqueixos ajustos a realitzar ha sigut preguntat aquesta mateixa setmana i el cap del Consell ha indicat que s'està treballant a nivell tècnic des de la Conselleria d'Hisenda que dirigeix el socialista Vicent Soler, i va voler deixar clar que cap ajust afectarà l'Estat del Benestar, a àmbits com la dependència, la sanitat o l'educació.
Es tracta, va apuntar, de donar resposta a un problema de base, "que Espanya no té pressupostos". "Hem de prendre decisions, a qualsevol govern se li ha d'exigir sempre responsabilitat i el valencià actuarà amb responsabilitat i per a intentar garantir els millors serveis públics", va asseverar.
Així, es veurà si hi ha algunes partides determinades la despesa de les quals es pot traslladar a l'any que ve i amb els "escassos" recursos disponibles "intentar prioritzar les qüestions fonamentals, que tenen a veure amb la sanitat, l'educació i la protecció social". Segons va indicar, no hi ha encara una xifra tancada.