Comencen les Corregudes de Joies de Pinedo, una festivitat única amb tres segles d'història ininterromputs

Els dies 12, 13 i 14 d’agost tindrà lloc a la platja de Pinedo aquesta festivitat datada del segle XVIII, la qual combina l’esport amb història social valenciana

Guardar

Corregudes de Joies de Pinedo
Corregudes de Joies de Pinedo

Durant aquest mes d'agost, l'últim de l'estiu, la província de València s'engalana dia rere dia amb centenars de municipis i pedanies que celebren les seues festes patronals. Homenatgen el seu patró mentre que acomiaden l'estiu celebrant les millors festes.

En les pedanies de València també existeixen diverses festes populars, de les quals destaquen les Corregudes de Joies de Pinedo, una festivitat que combina l'esport amb la història valenciana i que tenen lloc els dies 12,13 i 14 d'agost a partir de les 19.00 h a la platja del municipi.

LES CORREGUDES DE JOIES

Es tracta d'una cursa de 700 metros en la qual els genets o amazones competeixen per la preuada joia lligada al coll, és a dir, un mocador de seda de diferent color sobre una corona de llorer que antigament es regalava a la dona estimada en finalitzar la carrera, tradició que es continua practicant en Pinedo.

L'única diferència notable que ha experimentat aquesta antiga festivitat és el fet que, actualment, des de fa una dècada, ja es permet que les dones hi participen, aspecte que antigament estava més que prohibit.

UNA FESTIVITAT AMB 300 ANYS D'HISTÒRIA

Les Corregudes de Joies daten del segle XVIII i, en els seus orígens, se celebraven en l'horta al ritme de tabalet i la dolçaina. Pinedo és l'única població valenciana que ha mantingut aquesta tradició de manera ininterrompuda, en el marc de la seua Festa Grossa.

En els seus principis, tres carcasses anunciaven el començament dels festejos. Llavors, els genets, vestits amb la indumentària clàssica de l'horta valència -camisa, espardenyes de careta i faixa-, i portant al cavall del ramal, feien un volt pel recorregut de la prova, examinant el terreny. Les carreres solien durar tres dies consecutius, amb dos, tres i fins a quatre carreres diàries, segons l'interés i rivalitat dels participants.

En la història de la pedania perviuen encara hui noms de genets i cavalls que van participar en les carreres. Entre ells, genets com 'Lagartijo', 'Pepe el Garrit', 'Tàpia', 'Rafelín' o 'Matacaballos', i muntures com 'l'egua de l'oncle Torrero', que muntava 'Xapa'.

Arxivat a:

Destacats