25n
25N
25N

Corea del Sud, l'estratègia punta enfront del coronavirus en el punt de mira per Europa

Massives anàlisis, rapidesa, responsabilitat individual i tecnologia punta són les claus del que molts ja es refereixen com un “miracle”

Corea del Sud, l'estratègia punta enfront del coronavirus en el punt de mira per Europa
19/03/2020 -

Ciutats aïllades, establiments com bars, restaurants i fins i tot biblioteques, cinemes i teatres tancats i amb pany i forrellat. Aquesta era la situació que vivien molts territoris asiàtics com la ciutat xinesa de Wuhan, on va començar el primer brot de coronavirus i on es van aplicar totes aquestes mesures i restriccions per a evitar nous contagis, les quals molts de nosaltres les qualificàvem d'”exagerades” i fins i tot d'”agressives”. No vènia amb nosaltres això d’aïllar ciutats, restringir les eixides al carrer i fins i tot sancionar a la gent que sense causa justificada ni justificant es desplaçara d’una ciutat a una altra.

Si ens arriben a dir una setmana abans que aquesta anava a ser la situació d’Espanya en pocs dies, molts de nosaltres haguérem deixat anar un “bah, que dius” com a mostra d’incredulitat, perquè clar, a Espanya no arriba aquest virus. Encara que a sorpresa de molts, si, ha arribat i aquesta és la situació del nostre país actualment: fronteres tancades, diversos confinaments, dispositius de desinfecció de carrers, la gent en quarantena i pànic als supermercats en els quals no paren de buidar-se els prestatges de paper higiènic i llaunes i llaunes de conserva.

Espanya és actualment el quart país del món en nombre de contagis de coronavirus, només per darrere de la Xina, Itàlia i l’Iran. Fins fa uns dies, el quart lloc l’ocupava Corea del Sud, però el país asiàtic ha aconseguit reduir radicalment el nombre de contagis i s’ha convertit en un exemple de com afrontar una crisi sanitària d’aquesta magnitud.

Corea del Sud va arribar a registrar el passat 29 de febrer 909 casos en un sol dia i ha aconseguit reduir els nous contagis massivament fins a registrar aquest dilluns 16 de març només 74 casos. En xifres totals, el país asiàtic se situa en els 8.400 casos i se situa en el sisé país amb més contagis després de l’Iran, Espanya i Alemanya. Actualment, Espanya se situa en el quart lloc sol per darrere de la Xina i Itàlia, i de moment les xifres van augmentant. En xifres totals, al dia de hui, 19 de març, Espanya ha registrat un total de 13.716 casos, la qual cosa suposa un augment d’uns 2.500 nous contagis respecte a ahir.

Es tracta de l’increment brut més important fins hui, el percentatge de pujada és del 18%. El nombre de morts és de 598, 107 més que el dia anterior. A més, en la Unitat de Cures Intensives (UCI) continuen 774 persones i hi ha 5.717 hospitalitzats, la qual cosa suposa el 42%. Finalment, 1.081 han estat donats d’alta, entorn del 8%, encara que en la Comunitat de Madrid és gairebé el doble perquè la transmissió comunitària en aquesta autonomia va començar abans.

Com bé diu l’analista i periodista gallec Diego Sánchez, l’aposta coreana és “bona, bonica i barata”. Bona, perquè funciona. Bonica, perquè es recolza en la tecnologia i la medicina, no en la repressió i, barata, perquè el seu cost econòmic és molt més baix que el d’un tancament total de fronteres i aïllament. “En clau de política pública, el xicotet país asiàtic ha donat la rèplica al gegant comunista, articulant la seua pròpia solució al problema del coronavirus de manera intel·ligent, innovadora i liberal”, apunta Diego Sánchez.

Però realment, en què consisteix l’aposta coreana a la qual molts es refereixen com un “miracle”?

Cap regió o ciutat aïllada

Aquests últims dies, molts de nosaltres, i més especialment aquells que tinguen més o menys la meua edat, al voltant dels vint anys, estarem veient aquesta situació com si es tractara d’una pel·lícula, com si estiguérem en un capítol de la sèrie britànica Black Mirror o com si es tractara d’una apocalipsi zombi, perquè moltes persones s’estan llançant a comprar menjar i més menjar. El fet d’aïllar ciutats com el cas d’Igualada a Catalunya, personalment, no m’havia rondat per la ment mai, i ara veiem que és una realitat. No obstant això, mentre a Europa es tanquen fronteres, i com he dit abans, a Espanya aïllem ciutats per a evitar nous contagis i controlar aquells que ja contenen el virus, l’aposta coreana ha optat per no aïllar cap ciutat o regió. D’aquesta manera, Corea del Sud només ha impedit l’accés d’aquells ciutadans procedents de la província xinesa de Hubei, el lloc on es va originar el virus. Ni tan sols s’ha vist obligat a clausurar Daegu i la província en la qual es troba, Gyeongsang del Nord, principal focus del país i que acumula gairebé el 90% dels contagis del total nacional.


D’altra banda, a Corea del Sud no ha estat necessari establir cap prohibició com sí que s’ha fet en països europeus com Espanya. Tal com narra l’agència EFE segons el testimoni d’una dona coreana que demana no ser identificada, “l’ajuntament de la seua ciutat va demanar a la gent el 20 de febrer, quan a penes es va descobrir el brot, que només eixiren de casa si era estrictament necessari i això ha fet i continua fent la immensa majoria de ciutadans des de fa gairebé un mes”.

Entre les mesures que van decidir les autoritats coreanes cal destacar l’ajornament de l’inici del curs escolar, que encara no havia començat quan van sorgir els primers casos, i van adoptar mesures com geolocalitzar de manera anònima a persones infectades en una aplicació de mòbil, per a poder comprovar on es trobaven els majors focus, és a dir, que la tecnologia punta juga un paper molt important en aquesta “guerra” contra el COVID-19.

Transparència de les autoritats

Si una cosa cal destacar de totes aquestes mesures adoptades de manera brillant per part de les autoritats i del conjunt de la societat sud-coreana és, sens dubte, la transparència de les autoritats sanitàries, la qual cosa ha contribuït a crear un clima de col·laboració general. D’aquesta manera, el Centre de Control i Prevenció de Malalties Contagioses de Corea (KCDC) és ara mateix un referent gràcies a la quantitat d’informació detallada que publica dia a dia. Aquestes dades que es publiquen diàriament el que fan és ajudar al fet que els experts i ciutadans comprenguen un poc millor l’evolució de la pandèmia, la qual cosa els ajuda a implicar-se d’una forma més activa.

Les noves tecnologies també estan exercint un paper clau en la gestió de la pandèmia. El sistema d’alertes nacionals per a telèfons mòbils avisa als ciutadans quan s’ha detectat un cas en la seua zona i enllaça a informació detallada sobre els últims llocs pels quals va passar el contagiat. Això no es fa perquè la gent evite anar a aquests llocs, que en qüestió de minuts són desinfectats, sinó perquè aquells que els hagen visitat estiguen més alerta per si detecten símptomes.

Tecnologia punta

El Govern sud-coreà ha posat a la disposició de la ciutadania dues aplicacions per a telèfons per a fer un seguiment de tots aquells símptomes d’aquella gent que potencialment podria estar infectada i podria propagar encara més aquest virus.

La primera aplicació és bàsicament, d’ús obligatori per a aquells que arriben a Corea del Sud d’altres zones de risc com la Xina, Hong Kong, Macau, l’Iran i pràcticament tota Europa. A més, aquesta app obliga a respondre un qüestionari al dia sobre si hi ha o no símptomes; d’aquesta manera, si els símptomes continuen, el pacient és remés al sistema d’atenció telefònica que gestiona els tests perquè se li faça un més exhaustiu.

La segona app és com un senyal d’alerta perquè els funcionaris públics sàpiguen quan algú que està en quarantena per possible contagi surt de la zona d’aïllament. En aquest cas, la responsabilitat personal és fonamental, ja que aquesta aplicació és de descàrrega voluntària.

Més de 230.000 tests

Una altra de les mesures més importants que ha adoptat el país sud-coreà i que han pogut contribuir a frenar el ritme de contagi ha estat les anàlisis massives. Segons dades de les autoritats locals, a Corea del Sud, la quantitat de proves realitzades, han sobrepassat els 230.000 tests en un país on la població del qual ronda els 51 milions d’habitants. Cal estacar que més del 70% d’aquestes anàlisis s’han fet a membres de la secta cristiana Shincheonji, la qual és l’origen del focus de la ciutat metropolitana de Daegu.

Les institucions a Corea del Sud també van implementar una conscienciació molt primerenca sobre pràctiques higièniques així com de l’ús de màscares, el teletreball, la necessitat de quedar-se a casa si es tenen símptomes o la d’aplicar el distanciament social. Tot això són missatges omnipresents en carrers, transport públic o mitjans de comunicació, que s’han adoptat per tota la societat sud-coreana de manera unànime.

Aquesta capacitat no sols tecnològica sinó també d’unió col·lectiva no ha sorgit del no-res. Corea del Sud fa anys que està invertint en tecnologia i més recent en biotecnologia. Segons l’empresa multinacional de mitjans de comunicació Bloomberg, la despesa en recerca i desenvolupament representa al voltant del 4,5% del PIB, situant-se al capdavant dels països de l’OCDE, que fan una mitjana d’un 2,37%. A més, donat el paper que juguen companyies com Samsung o Hynix en la vida del país, els sud-coreans estan altament capacitats per a la tecnologia, amb nou de cada deu persones en internet i el 95% utilitzant telèfons intel·ligents.

Models que ens sorprenen i al mateix temps ens envegen però que, sens dubte, la visió eurocentrista i fins i tot individualista, ens fa viure d’esquenes al gegant vermell.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 1 =

caixaontinyent
lleida 2020
paterna
ruta massamagrell