Jorge Rodríguez (Ontinyent, València, 1979) porta com a alcalde d'Ontinyent des de 2011. Des de 2023, afronta la seua quarta legislatura i el seu segon sota el partit comarcalista Ens Uneix. Analitzem amb l'alcalde els actuals reptes que afronta Ontinyent així com l'actual posició del partit Ens Uneix en la Diputació de València.
En l'última legislatura, per què l'hospital d'Ontinyent no tirava avant, quin era el problema?
Jo sempre he pensat més en els problemes burocràtics que en la mala fe. En eixe moment nosaltres desconeixíem que el contracte inicial de l'hospital necessitava de 5 contractes més, de quiròfans, cafeteria, zona de sales blanques, etc. i per a nosaltres és inconcebible que en el projecte d'execució d'un hospital no estiguen previstos des del moment o una cosa tan bàsica com els quiròfans. Nosaltres mai arribem a entendre la visita de “inauguració”, quasi a un mes d'eleccions i que pensem que no feia cap falta, perquè nosaltres sempre hem tingut molt clara la lleialtat institucional.
Si a nosaltres se'ns haguera explicat des del primer moment que quan finalitzaren les obres de l'hospital, o paral·lelament a elles, faltaven 5 contractes complementaris que sumen 10 milions d'euros, l'haguerem entés perfectament que l'hospital s'inaugurara una vegada estiguera absolutament finalitzat. No tenia cap sentit fer eixa espècie d'acte de propaganda a última hora per a inaugurar un hospital que en eixe moment ells sabien que encara mancava de 5 contractes de 10 milions d'euros en total.
Quins són els reptes que t'has marcat per a esta legislatura a Ontinyent?
Hem de finalitzar tot el que tenim en marxa. Tenim, d'una banda, l'Edificant amb al voltant d'uns 30 milions per a acabar d'executar. L'obra més important de 17 milions d'euros està en marxa que és l'institut de l'estació; finalitzar l'hospital és una reivindicació ja històrica; i continuar fent el que estàvem fent que és tractar que la ciutat siga el més amable possible per al ciutadà i capaç d'atraure talent i inversió, que és l'objectiu final: generar ocupació per a traduir-se en un major benestar per a la gent .
Com valores el cas del barri de la Cantarería que s'ha convertit fins i tot en un referent europeu?
Molt positivament. Des del primer moment en el qual patim la DANA vam tindre clar que esta situació no podíem permetre que es repetira, a més en un moment en què la climatologia és cada vegada més exagerada. Prenem una decisió arriscada però també valenta, que era buscar el finançament, que s'ha tancat amb una inversió de 5 milions d'euros i en la qual crec que és un model perquè també hem aconseguit des de finançament europeu, de la Generalitat Valenciana, del propi govern d'Espanya a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de l'Ajuntament. Per tant, el que ens ha permés és traure d'allí a aquelles famílies que estaven en risc mitjançant un pla de reallotjament, poder demolir i generar un espai verd inundable i, a més, unir les dos riberes del riu que era un dels objectius que nosaltres ens marquem dins d'un projecte més global que anomenem Riu Viu, que pretenia que el riu fora un punt de trobada i no de separació entre la gent.
És una de les actuacions de les quals estem més orgullosos i que acabarem en els pròxims mesos i que, a més, és un exemple que, a vegades, no queda més remei que adaptar-nos a una realitat que és la del canvi climàtic que, desgraciadament, ens obligarà a prendre decisions com estes.
"Mentre no introduïm un altre tipus d'elements en les contractacions públiques com la proximitat, la garantia dels drets dels treballadors, el respecte mediambiental… evidentment, si és a preu, sempre ens guanyarà la Xina"
Com valores el paper clau que vau tindre a nivell empresarial durant la pandèmia?
Em sent molt orgullós dels treballadors i treballadores d'Ontinyent i dels empresaris que van saber readaptar-se i donar una resposta immediata a eixa falta, que en eixe moment era una falta d'equipaments de protecció, des de màscares fins als equips de protecció que necessitaven tots els membres del personal sanitari i en temps rècord van ser capaços de generar una producció que donara resposta a eixes necessitats.
A més, jo crec que el sector tèxtil, si alguna cosa ha demostrat és la seua capacitat d'adaptació. No sols en el propi tèxtil en si que ha anat evolucionant cap a un tèxtil més innovador, més tecnològic, de major qualitat, sinó fins i tot al fet que el que eren indústries auxiliars del tèxtil com a manteniments de maquinària, softwares, etc., han acabat també sent una part important del teixit industrial, generant domòtica, robòtica, etc.
És veritat que en el tema de les màscares lamente que després no s'haja fet l'esforç d'entendre que estàvem davant una indústria estratègica, és a dir, si demà arribara una pandèmia probablement ens trobaríem en una situació molt semblant a la qual vivim, perquè mentre continuem comprant a preu, sempre comprarem eixe material a la Xina. Mentre no introduïm un altre tipus d'elements en les contractacions públiques com la proximitat, la garantia dels drets dels treballadors, el respecte mediambiental… evidentment, si és a preu, sempre ens guanyarà la Xina, però si és amb tota la sèrie de variables, és molt més fàcil que el teixit productiu espanyol es puga posicionar i que en este cas puguem tindre una garantia que si tornem a veure'ns en una situació d'esta dificultat, tindrem capacitat de resposta immediata, que ara probablement seria més complexa.
Quin paper té Caixa Ontinyent en la localitat, com col·laboreu conjuntament?
Per a nosaltres Caixa Ontinyent és eixe company de viatge que tot ajuntament desitjaria, perquè té una part molt important d'obra social i perquè existix un grau d'enteniment molt gran en els objectius comuns. Al final, quan parlem de Caixa Ontinyent parlem de la Fundació Universitària i, per tant, parlem d'un treball conjunt entre l'ajuntament i Caixa Ontinyent per a la implantació de noves carreres. Actualment tenim 4 carreres: magisteri infantil, ADE, CAFDE i infermeria. En les dos últimes hem invertit entorn d'un milió i mig d'euros que hem assumit a mig fer entre Caixa Ontinyent i el consistori.
El mateix ens ha ocorregut en el grau de psicologia general sanitària que també és a la nostra ciutat gràcies al treball conjunt de totes dues entitats. Igualment ens ocorre amb la Fundació del Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, en el qual treballem conjuntament perquè cada vegada puga ser més atractiu i millorar la seua gestió. Per tant, per a nosaltres, és eixe company de confiança que tot ajuntament voldria tindre.
Quin balanç fas d'esta nova etapa en la diputació amb Vicent Mompó al capdavant i Natàlia Enguix com a vicepresidenta?
Faig un balanç molt positiu. Quan estàvem en la Diputació defeníem que treballara colze a colze amb els ajuntaments, que els ajudara en el finançament, d'ací ve que per a nosaltres tindre l'àrea de cooperació municipal, que és l'àrea mitjançant la qual s'articulen tots els grans plans de la diputació de cara als municipis, la puguem treballar directament.
Així s'ha vist en el Pla Obert d'inversions. La primera vegada que existix un pla obert durant 4 anys que permet que els ajuntaments des del moment 0 de la legislatura sapiguem quants diners tindrem per a tots els anys, que a més, és el pla més quantiós quant a quantia econòmica que s'ha fet mai en la diputació de València i que, a més, et permet no haver de dir de colp quins són els projectes als quals vols destinar eixos diners, sinó que està obert i pots anar adaptant les teues necessitats al finançament que necessites per a fer-los realitat.
A més, a ningú se li escapa que dins d'eixe acord estaven també afegits una sèrie d'inversions per a la nostra ciutat i per a la comarca de la Vall d'Albaida i ara com ara estem complint amb eixos acords que al final revertiran en la millora de la qualitat de vida de la nostra gent. Estem parlant de realitzar una residència per a les persones majors, de millorar el Clariano, la piscina coberta, els carrers de la Fundació del Tèxtil, de moltes coses que tindran una repercussió positiva sobre la ciutadania.
S'ha parlat que Ens Uneix vol créixer a nivell comarcal amb altres forces i fins i tot a nivell Corts, què ens pots comentar sobre este tema?
El que fins ara hem fet és aglutinar el que ja existia. Quan nosaltres ens plantegem la possibilitat de créixer, ens plantegem que en primer lloc potser hi ha un pas important que és el d'aquells partits que estan en el govern o en l'oposició, però ja tenen representació als ajuntaments i que, com nosaltres quan comencem, s'enfronten a una soledat absoluta. Normalment, la gent busca pertànyer als grans partits perquè suposa tindre una estructura i un suport que com a partit independent no tens. Llavors, en este sentit el primer pas que vam donar va ser celebrar la primera convenció municipalista de la CV, a la Beneficència a la ciutat de València i reunir a al voltant de 120 regidores i regidors d'uns 60 pobles diferents, que ja són càrrecs públics. I el mateix fer-ho a nivell estatal elegint al nostre president de la Unió municipalista, David García, alcalde de Nules, i amb el qual estem treballant per a consolidar eixe mateix projecte a nivell de CV.
La nostra realitat en este moment és d'àmbit municipal. És veritat que el fet d'aglutinar ens pot permetre que la veu dels nostres pobles i ciutats puga arribar a la Diputació, com és el nostre cas en este moment, i també ens pot permetre tindre representació en altres organismes com per exemple la federació valenciana o la federació espanyola de municipis i províncies en la qual realment no tenim la representació que ens tocaria perquè no concorrem de forma aglutinada, tenim els vots però no estan tots sota una mateixa marca.
A partir d'ací, créixer o no, o presentar-se o no en Les Corts depén de moltes variables: de la il·lusió que hi haja, de la capacitat que tinguem de desenvolupar un projecte comú, i d'alguna forma també de si existix o no una realitat en la qual la gent puga respondre. És a dir, jo percep que hi ha un fàstic cap a la política, moltes vegades cap als grans partits, no sols cap al PSOE i Compromís, sinó pràcticament tots els partits i, moltes vegades, la qual cosa nosaltres estem defenent que és el trellat , el sentit comú, alguna cosa també que, al final, la realitat és que vivim en pobles i ciutats i que d'algun mode sempre som l'última baula quan es parla de finançament i quan arriba una campanya electoral tothom s'ompli la boca de dir "els pobles i les ciutats i els municipis", però quan parlem de finançament només es parla de finançament autonòmic, mai es parla del finançament municipal.
Si un dia es produïx un canvi en el finançament valencià, segur que després ja no hi ha ganes de continuar parlant del finançament municipal, i ací ens quedem sempre els pobles en les ganes, en la capacitat d'assumir competències, de ser els més pròxims al ciutadà, però al mateix temps en la incapacitat de poder realment fer-lo de manera efectiva perquè no tens el finançament suficient per a fer-ho. Per tant, jo crec que eixa veu de la ciutadania traslladada a les Corts podria ser útil, però jo crec que depén de moltes variables i hui és un projecte que encara està molt verd.
Creus que eixe paper seria necessari per a condicionar futures lleis o inversions?
Crec que sí perquè a més està demostrant-se. A l'hora de la veritat tothom parlava de parar a Vox, però al final els únics que vam dir "nosaltres no entrarem en un govern amb Vox" i l'hem complit hem sigut nosaltres. En moltes ocasions les frases grandiloqüents són fàcils de dir, el problema és executar-les, fer-les realitat.
Després, hi ha una qüestió que jo cada vegada tire més en falta: que la veu del ciutadà es trasllade a les institucions. Realment, els qui estem dia a dia en els ciutadans som nosaltres, els municipalistes, perquè a l'hora de la veritat, quan compraré al Mercadona o fer-me un café, hi ha molts ciutadans que em pregunten, alguna cosa que segur que no li ocorre a un ministre, a un secretari d'estat o a un conseller, perquè la gent no té eixe nivell de proximitat que sí que pots tindre en l'àmbit municipal. Per tant, moltes vegades crec que traslladar la realitat a les institucions és un paper que podem fer millor que ningú els municipalistes que coneguem eixa realitat perquè estem imbuïts d'ella.
Què esperes d'esta legislatura o de les pròximes, quin és el teu desig?
El meu desig és continuar deixant-me la pell per allò en què crec. Nosaltres veníem a deixar-nos la pell per Ontinyent i crec que és el que estem demostrant, amb les nostres ombres, llums i errors, perquè no sempre ix tot com a un li agradaria. Però, des de la màxima humilitat, continuaré escoltant el ciutadà i intentant que el que anhela es convertisca en una realitat palpable que millore la seua vida, que, al cap i a la fi, és per al que està la política.
Diuen que la política està per a intentar fer feliç a la gent, doncs a veure si és veritat i, a part de dir-ho, convertir-ho en una realitat. Nosaltres, sens dubte, intentem cada dia practicar-lo des d'Ontinyent.