Ha estat 11 anys com a diputat de Compromís al Congrés dels Diputats. Ha viscut vàries mocions censures i diferents governs de la dreta i el primer govern de coalició de la història d'Espanya. Ara dona un pas endavant i es presenta com a candidat a la Generalitat per part de Compromís. "Era un moment de tornar a generar il·lusions i certeses i tots estem en disposició d’eixir a jugar i de rematar a gol." comenta Baldoví que a més considera que continua amb la mateixa il·lusió que la primera vegada amb 16 anys que va estar en un partit polític. "Crec que els polítics és bo que tinguen il·lusió quan es van a presentar i jo tinc la mateixa que quan 16 anys vaig entrar en un partit clandestí, i la mateixa amb 27 quan anava en llista municipal i la passió per esta terra i la meua gent. Em trobe bé, amb ganes i passió i la meua gent ho ha refrendat amb un 94% que estan d’acord perquè encapçale la llista de Compromís".
Precisament, Joan Baldoví va donar eixe pas quan l'exvicepresidenta Mónica Oltra i sens dubte, el referent de la coalició, va haver de dimitir pel procés judicial que està vivint. "Ho vam viure en pesar i en ràbia. En ràbia perquè hem vist que s’ha fet una cacera d’una persona que ha treballat sempre pels interessos de la gent més desfavorida i de la gent més humil i perquè he vist que ha sigut una cacera infame i que no s’ha fet en altres persones" assenyala el candidat per Compromís. A més, assegura que està convençut que "tot acabarà en no res. Hem vist el poder d’operacions fosques i que està implicada l’extrema dreta que han provocat que Mónica tinguera que retirar-se."
"Si Presidència està content, jo estic pagat" afirma Baldoví quan li comentem en l'entrevista que fonts de Presidència van respirar quan Joan Baldoví va donar un pas endavant per a presentar-se en les eleccions autonòmiques. " Jo tinc bona relació en tot el món. Amb el President tinc bona relació. Ens vam conéixer quan érem alcaldes, ell de Morella i jo de Sueca. Vam compartir l’aventura la xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. Va ser una experiència que ens va permetre col·laborar i conéixer-nos. Crec que en la vida i la política la bona relació entre les persones ajuda a desbloquejar temes i a avançar", assegura el candidat per Compromís.
La seua trajectòria al Congrés dels Diputats: 2 premis de la premsa
"Vaig a trobar a faltar el calor de la gent", assegura Baldoví. A més, agraïx el treball de les vora 3.000 persones que treballen en el Congrés des de cambrers, policies, metgesses, infermers. En eixe sentit, reconeix que trobarà a faltar eixa finestra privilegiada per a defendre els interessos dels valencians. El món de la premsa li va donar el Premi Azote del Gobierno en 2013 i també en 2018 el Premi Millor Relació amb la Premsa. "Jo em porte bé en el 95 % de les persones del Congrés" confessa amb un somriure.
Dels 11 anys, destaca la llei per a un millor finançament i perquè l'Estat assumisca el deute legítim. Però a més també posar de manifest els principals problemes dels valencians i posar-los en l'agenda. "Ara tots reconeixen que els valencians estan infrafinançants com també en l'època de Rajoy i Montoro", apunta Baldoví.
A més, considera que ha posat de relleu el mal sistema de rodalies, que es parle de la indústria ceràmica i s'han pactat pressupostos. "En els primers, hi hagueren més diners en dependència: 60 milions en el primer, 120 en el segon, 180 en el tercer. Hem aconseguit que hi hagueren més diners per a contenidors culturals valencians. Hem aconseguit que les societats musicals valencianes recuperen una subvenció que havia desaparegut i som els únics que hem presentat una reforma per a presentar una esmena per a recuperar el dret civil valencià", explica Baldoví.
Precisament sobre el dret civil valencià, lamenta que "uns es fan la foto i altres fem la feina." Per això, considera que "si Compromís no ho diu, no existim, s’ha parlat dels problemes valencians perquè ha estat Compromís".
Malicia per l'infrafinançament
"Em torne amb el pesar que els diputats valencians del PP i del PSOE no han fet el que havien de fer. Fer causa comuna dels interessos d’aquells que els han votat. Em torne amb la malicia de ser l’únic que ha tirat per ací", lamenta Baldoví. A més, considera que han proposat un fons d'anivellament per a les cinc autonomies que es troben per baix de la mitjana. "Amb 3.500 milions, les 5 comunitats autònomes que estem per baix de la mitjana, estaríem equilibrats. el deute és un deute del Reino de España i el nostre es que prestem uns serveis però Espanya no ens dona els serveis que toca.", explica Baldoví.
Per això, el diputat per Compromís reconeix que "me’n torne en eixe coratge i eixa malicia que els diputats valencians del PP i PSOE s’han fet moltes fotos però res més".
Unes eleccions molt ajustades
Considera que el Botànic ha aconseguit revertir la mala imatge reputacional de la Comunitat Valenciana. "Quan vaig anar-me’n a Madrid, tot estava tacat de corrupció i males pràctiques. Anar a Madrid i deies que eres de València i feien la broma que no em feia cap gràcia... la paella i la corrupció". Per això, considera que "Fer bona política és governar per a tots".
Baldoví ha volgut destacar les accions de la Conselleria d'igualtat i polítiques inclusives de Mónica Oltra i ara Aitana Mas, les polítiques educatives però també precisament les econòmiques. "Tenim els indicadors econòmics més favorables de fa anys: menys parats, creixement, més exportacions, més gent ocupada, menys gent precària". També ha citat l'exemple de Xarxa llibres i l'ha comparat amb la Comunitat de Madrid on les famílies han de pagar pels llibres dels fills i filles.
"Només cal vore la ciutat de València, és un referent europeu i mundial." ha citat Baldoví posant com a referent les polítiques de l'alcalde de València Joan Ribó, també de Compromís.
Un tercer Botànic més reinvindicatiu
Joan Baldoví considera que un tercer Botànic ha de pegar un nou impuls. "Ser més reivindicatiu en Madrid, volem el que ens pertoca. No podem ser una comunitat pobra pagant com una comunitat rica." critica el líder de Compromís.
Ha destacat tres emergències: la climàtica, la de l'habitatge i també el valencià. Així ha considerat que hi ha una emergència sanitària. "Volem blindar la sanitat pública en el nostre estatut per evitar que cap govern del futur tinga la temptació per a donar la sanitat als seus amiguets o empreses que l’únic que volen és tindre uns bons resultats." A més, en el cas de l'atenció primària, considera que s'ha de destinar un de cada quatre euros.
Per últim, aposta per un Pla Edificant destinat a habitatge públic. "Una societat avançada no pot tindre joves de 35, 36 o 37 anys vivint amb els pares o compartint pis a eixes edats. i aposta per vivenda pública que puga competir en el mercat amb preus raonables".