Són quasi dues legislatures en les quals Sergi Ruiz està al capdavant de l'ajuntament de Foios de l'Horta Nord. En 2019, va revalidar l'alcaldia amb una majoria contundent per part de Compromís i amb un govern de coalició amb el PSPV. En la recta final de la legislatura, s'estan materialitzant un gran nombre de projectes com l'Espai Jove, la Casa dels Artillers, la pacificació del centre i tota l'accessibilitat de la localitat. Analitzem amb l'alcalde les grans línies d'acció.
Hui estem en un espai que prompte vorà la llum: l'Espai Jove. Com es troba ara mateix i quan creus que eixirà a la llum definitivament?
Açò era un antic escorxador. Tot estava a un únic nivell i la part de dalt no estava construïda. En els anys 90 es va convertir en una escola-taller i se li va donar l'actual distribució que és cert que no és la més adequada ni l'òptima. L'espai de dalt és molt bonic, té molta llum i presenta moltes oportunitats. De fet es van a concretar les possibilitats de l'Espai Jove amb l'activitat pròpiament dita. Després de desfer-nos de les màquines de fuster, poguérem reconvertir aquest espai en dues sales multiusos: una enfocada a una sala d'estudi que és una de les qüestions pendents d'aquest ajuntament, que hi haja una sala d'estudi exclusivament destinada a l'estudi i després una sala multiusos. Aquest espai de dalt està orientat a la dinamització del col·lectiu jove. Foios compta actualment amb dos treballadors de l'Ajuntament. Un tècnic de juventut i un adossat. El conjunt entre aquest espai i dues persones encarregades així com la voluntat i la determinació política del regidor i de la resta del govern de donar-li una nova oportunitat a aquest espai és el que farà que sens dubte li vinga tan bé al col·lectiu jove del municipi.
Vosaltres heu fet moltes activitats des de la regidoria i l'ajuntament per al col·lectiu jove. El fermell d'or m'imagine que serà precisament aquest nou espai.
Sí. El que fins ara hi havia com a sala d'estudis era la biblioteca i fora de l'horari de la mateixa el que s'obria era l'espai municipal de la mateixa biblioteca en una altra sala del mateix edifici que s'obri a la nit per a aquesta finalitat. Això no dona garanties de seguretat i tampoc que estiga un espai obert sencer per a només ocupar-ne una sala. No és tampoc el més adequat com sí que ho és que hi haja una sala d'accés independent com és aquest cas. Les sales de darrere tenen accés independent pels laterals, és a dir, no cal obrir l'espai sencer per poder utilitzar-les. I això vorà la llum de manera immediata, ja que tot i que encara falten algunes qüestions com utilitzar una subvenció que acabem de rebre de la Unió Europea per aïllar les cobertes tant de l'Espai Jove com de la Casa de la Cultura i això ja s'ha adjudicat. Vorà la llum en les pròximes setmanes i en quant acaben, s'obrirà el centre.
Un altre dels grans projectes és la Casa dels Artillers, la qual és altra de les grans apostes del municipi. Què va a suposar per a la localitat?
Efectivament és una de les grans apostes. Era un compromís electoral, però també un compromís del propi Govern que estava ja parlat des de l'anterior legislatura i ja s'apostava per l'adquisició símptoma d'una voluntat de recuperar un patrimoni històric que forma part de la imatge i de la consciència col·lectiva del poble de Foios, especialment de la gent més major i no volíem deixar passar aquesta oportunitat d'adquirir un patrimoni en bones condicions per fer créixer la possibilitat d'oferir millors serveis a la ciutadania.
La Casa dels Artillers serà un espai privilegiat on es podran dur a terme moltes de les activitats que actualment s'estan prestant i no tenen un espai adequat. A més, també comptarem amb l'enorme pati que té al darrere i que dona tantíssimes possibilitats. Aquest oferix un conjunt de perspectives que es materialitzaran al llarg dels pròxims mesos perquè la firma està a punt de poder fer-se. Ha sigut un procés prou tortuós i llarg perquè l'Administració no funciona amb voluntats sinó amb un expedient administratiu que en molts casos és llarg. En aquest cas des de la ferma voluntat política d'adquirir la casa, a tindre els diners i després configurar l'expedient i després fer l'adquisició ha transcorregut més de dos anys, quasi tres anys, perquè estem parlant de la legislatura anterior on parlàvem d'eixa possibilitat. La Casa dels Artillers serà un espai obert a la ciutadania perquè el puga vore, el disfrute, que puga saber com era una casa de principis del segle XX, una casa burgesa.
De fet van avançar que en eixe pati es podran fer actuacions com a espai cultural i poder aprofitar eixe pati interior, eixa zona ajardinada per celebrar actes culturals.
Sí, ho vaig dir l'altre dia en el ple. En el plenari parlàrem de la compra i la utilitat que se li anava a donar i efectivament vaig dir que mentiria si no diguera que en un primer moment ens vam plantejar construir una espècie d'auditori en el pati, per superfície dona la possibilitat de fer eixa construcció. No obstant això, casa molt mal amb la protecció del medi ambient el fet de construir el que és un edifici d'eixes característiques. Aleshores, pensant-ho bé el que sí que vam plantejar va ser fer moltes d'aquestes qüestions representacions, accions col·lectives, inclús Escènia al pati que de manera regular pot tindre uns 800 metres, la possibilitat de fer-la amb una coberta molt més lleugera està ahí. Probablement l'edició de l'any que ve podria fer-se allí. Seria la concreció més clara que té la Casa dels Artillers.
Pròximament, també començareu les obres del nou ajuntament de Foios.
Sí, estem a punt de començar el procés de licitació. Ha sigut un projecte llarg perquè primer començàrem amb l'adquisició de la casa del costat, li afegirem un concurs d'idees i es presentaren 27 despatxos professionals que aportaren les seues i el guanyador va elaborar un projecte. Aquest procés demanava temps, un temps que ha sigut llarg. Estem dins de les previsions i en unes setmanes anunciarem la licitació i transcorregut el procés de presentació d'ofertes per part d'empreses constructores podran començar les obres. Podríem parlar de febrer o març l'inici de les obres.
Què suposaran aquestes obres del futur ajuntament?
Tothom sap que l'ajuntament s'enderroca de manera completa l'únic que es manté són les fronteres. L'entorn que té, el casc vell, fa que siga recomanable mantindre l'estètica que la gent li ha atribuït sempre a l'ajuntament. No estaria bé fer un projecte ex novo, eixa era l'aposta d'una bona part dels projectes presentats al concurs d'idees que estaven d'acord amb el plantejament previ que tenien també des del departament d'Urbanisme i inclús l'opinió majoritària del Govern, que fos un edifici singular, però que mantinguera una certa estètica. Per tant, suposa un edifici modern, adaptat a les noves necessitats molt més gran perquè creix sobre una casa del costat que adquirírem el 2018 i també creix en altura perquè s'eleva una altra altura de manera molt discreta perquè a penes és perceptible des del carrer per mantindre l'estètica i la imatge que tots tenim de l'ajuntament.
Un dels grans reptes que estem vivint hui en dia és l'eficiència energètica. Vos vàreu comprometre a un repte important i és que tots els edificis públics tingueren plaques solars i esteu quasi a punt.
Sí, enguany acabarem amb 5 edificis amb plaques solars. Tenim ja plaques en 3: 2 s'han instal·lat enguany i una es va instal·lar l'any passat i dos més s'instal·laran enguany. Un és este (Espai Jove) però no és aquesta coberta a dues aigües sinó en la coberta plana del cos de darrere i l'altre és la llar de la música, però després està sol·licitada una altra subvenció en els serveis socials, és a dir, abans que acabe la legislatura de segur que tindrem 6 espais amb plaques solars plenament eficients o en la línia de ser-ho perquè l'eficiència no és només l'energia sinó gastar-ne menys: l'estalvi energètic. I açò és el que anem a fer ací, aïllant les cobertes i les finestres per tal que l'edifici consumisca i gaste menys.
A Foios teniu una comunitat energètica local formada pels veïns i les veïnes, Què suposa per als veïns que estan dins de la comunitat energètica?
La comunitat energètica està en la seua fase final i de concreció. Encara a finals d'any s'ha de fer la coberta del col·legi Rei en Jaume, edifici per al qual destinarem la primera coberta solar de la comunitat energètica local i quan es faça la instal·lació s'obrirà el període de subscripció dels participants. La comunitat energètica local el que suposa és donar-li l'oportunitat a qui no té una coberta pròpia per poder instal·lar plaques perquè si tens una coberta pròpia, el més normal, el més eficaç. La comunitat energètica local és la solució òptima per a la majoria de la gent que viuen pisos que no poden tindre una coberta solar; o bé perquè és complicat o bé perquè és impossible. Esta comunitat el que suposa és que totes les persones que no tenen la possibilitat d'accedir a una coberta pròpia, el poden fer a través d'una coberta col·lectiva de X potència al seu consum, s'està parlant entre l'1.5 i 2 quilovats. Normalment, les cobertes en unifamiliar solen estar en l'ordre del 3.5 o 4, però per al consum d'una vivenda sobre 2 és una potència adequada.
Després de quasi 12 anys, es durà endavant el PAI Portalet i Forn vell. Què permetrà aquest PAI a Foios?
Ja ha vist la llum, ja han començat les obres d'urbanització. És un èxit col·lectiu, estem molt satisfets, orgullosos inclús que tots els esforços que hem implicat en aquestos treballs hagen obtingut el seu fruit. Fa 10 dies que van començar les obres perquè hi havia un acumulament de terres per a eixa urbanització i altra part d'eixa terra se l'han emportada perquè no li servia a l'interés de la urbanització, però estem contents i satisfets que tots eixos anys d'esforços i de treball han vist la llum. Això té una concreció clara: no és una urbanització perquè sí, si no haguera suposat un benefici i un avantatge claríssim per a l'interés municipal, l'ajuntament no s'hauria implicat de la manera en què ho hem fet. Hi havia un interés municipal clar i era el d'obrir carres, solucionar els problemes de trànsit en el nord-oest del municipi especialment en el carrer de La Sarieta que pateix tantíssim els problemes de trànsit. És un carrer molt estret i és el carrer d'entrada al municipi pel nord-oest.
Aquestes dues legislatures han servit per a poc a poc pacificar el trànsit amb mesures des de l'acció de govern.
Sí, el PAI s'emmarca dins d'un context i unes accions molt més amples. N'hi ha molts més pel que fa al trànsit. Una alternativa i una acció que teníem molt clara era completar la ronda, donar una solució ciclopeatonal a les persones que tenen la necessitat d'eixir a caminar o anar en bicicleta. Estem perfilant i acabant la ronda de circumval·lació que serà sens dubte un dels referents d'oci del municipi. Poder anar caminant o en bicicleta per una ronda de 3 kilòmetres entre l'anada i la tornada i poder connectar amb les grans vies com són les de la Via Xurra o el Cinturó Verd de València ens ompli de satisfacció. Estem aconseguint consolidar i donar concreció a un projecte que és de molt de recorregut i que en aquestos huit anys hem pogut perfilar tan clarament.
Es nota molt als carrers un dels objectius que era que Foios fora més accessible per a tota la gent, com s'ha aconseguit?
A base de voluntat, perseverança i aprofitant totes les oportunitats des del 2015. Eixa necessitat que Foios fora un poble molt més accessible així com d'adaptar-nos a la Llei d'Accessibilitat Universal que no excloga a ningú per qualsevol condició siga física o siga psíquica. Aquestes actuacions són perquè qualsevol persona que puga tindre qualsevol discapacitat funcional, però no només per a elles. Mònica Oltra, en una de les presentacions sobre algun aspecte de la seua conselleria de Polítiques Inclusives parlava que l'accessibilitat per a les persones que tingueren qualsevol tipus de discapacitat funcional puguen accedir en igualtat de condicions a qualsevol espai és bona per a eixe 10%, imprescindible millor dit, i és bona per a un 40% però no li fa mal a ningú. Tota aquesta capacitat que tenen les administracions de poder estendre una solució com és la dels baixos de les voreres, de baixos en els cantons és una fórmula d'èxit per altres municipis i nosaltres mateixa l'hem copiada d'altres. No hem inventat cap solució el que hem fet és estendre-la i això ha sigut a través de voluntat i constància. El 2015 començàrem a contractar a gent especialitzada a donar aquestes solucions d'accessibilitat i en destinar-hi recursos constantment, any rere any, perquè es faça realitat.
Una altra de les millores que es nota només vore-ho són els col·legis i és gràcies al Pla Edificant i a més estrenareu un nou centre pròximament, el Mare de Déu del Patrocini.
El Pla Edificant ha sigut un dels instruments amb més valor i més força que s'ha fet des del Consell del Botànic. Ha sigut la descentralització d'aquestes capacitats que abans només requeien en la conselleria per poder agilitzar projectes. Els ajuntaments hem sigut els instruments que han posat en marxa Edificant per poder estendre de manera ràpida eixes noves infraestructures com per exemple les reformes del col·legi Rei en Jaume que ha patit reformes de manera quasi integral, però que al col·legi Mare de Déu del Patrocini després d'una evolució poc o molt erràtica perquè des d'un primer moment es tenia prevista una reforma però després posant sobre la taula els números que feien falta per a la reforma i els que feien falta per a la construcció d'un nou edifici no valia la pena reformar. No haguérem fet un edifici que complira al 100% la normativa aleshores el plantejament a partir del 2018 es va canviar per a la construcció d'un nou col·legi. Ahí és quan començàrem realment a contar els temps. Si l'edifici abans costava 6 milions i mig d'euros, ara en costa 7 milions i mig d'euros i hem de demanar-li a la conselleria per traure la licitació d'un milió d'euros més i al llarg d'aquestos mesos esperem poder licitar les obres d'un edifici per al qual pares i mares estan constantment preguntant-me, perquè millorarà moltíssim les condicions d'educació de la comunitat escolar.
Són ja quasi dues legislatures i des del 2015, la vostra gestió ha aconseguit reduir el deute d'una manera «màgica». Com s'ha assolit això?
Sí, el secret és que no pots gastar més del que tens. Un ajuntament és com una casa, una família, no és una família perquè té més variables a tindre en compte però no pots gastar més del que tens. Ha sigut clau un exercici de rigor pressupostari a l'hora de pressupostar el que et fa falta i que els ingressos siguen tan reals com siga possible. El que li passava a la corporació anterior era que no tan sols eixos números els tenia clars i nostres quan entràrem el primer que volíem saber era quant cobràvem i el que gastàvem i per aconseguir-ho és imprescindible tindre pressupostos tots els anys. Des del 2015 hem tingut pressupostos anuals, els quals en la majoria de casos han sigut aprovats abans que començara l'any, això no ha passat mai en la història de Foios. Ni tan sols els governs amb majoria absoluta eren capaços de tindre els comptes municipals dins el termini i en la forma escaient i en molts casos simplement els prorrogaven. Per a nosaltres era essencial tindre clars eixos números i, per tant, els pressupostos han sigut els qui han fet possible estendre eixa visió estratègica amb més inversions, capacitat de gestionar millor, d'adequar els serveis al que reclamava la ciutadania... Primer el rigor, i després, la segona pota, han sigut les ajudes externes: el govern del Botànic, la Diputació de València s'han bolcat amb les administracions locals i eixa ha sigut la clau de volta. Eixes noves oportunitats les hem d'haver sabut aprofitar i en Foios les hem intentat explotar al màxim, no hem deixat passar cap oportunitat, no hem deixat passar una subvenció sense estudiar-la bé o vore les seues possibilitats de concreció i de portar-la endavant. D'ahí ve el fruit de tantíssima gestió i inversions que s'han pogut posar en marxa arran de les subvencions de la conselleria i de la diputació. No hem deixat passar ninguna oportunitat. Hi ha dues potes en eixe «miracle» o en eixa «qüestió màgica» que deies al principi, però no és màgia; és gestió, és estratègia i capacitat de treball, rigor sumat a aprofitar totes les oportunitats. Ho hem fet sense apujar impostos. L'altre dia estava mirant l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), que és l'impost més important que tenen les entitats locals, i Foios és el quart municipi amb l'IBI més baix dels 43 pobles de tota la comarca. Som el quart poble amb l'IBI més baix i això don a l'idea del rigor, de l'aprofitament de recursos i de com hem estirat fins a l'últim cèntim perquè no ens ha fet falta tirar mà de nous impostos o d'apujar els impostos. Al mateix temps que hem fet gestió hem disminuït el deute. En el 2015, d'un pressupost de 4 milions d'euros, l'ajuntament estava pagant 600.000 euros en amortitzar el deute. En l'últim exercici l'ajuntament de Foios estava pagant-ne a penes 100.000 euros.
Enguany són els pressupostos més grans de tota la sèrie històrica de la localitat. Què teniu al cap per al 2023?
L'altre dia aprovàrem les línies generals del pressupost que són mantindre el nivell de gestió i el nivell de serveis que s'han fet fins ara i, fins i tot incrementar-los sense incrementar els impostos el que sempre hem pensat és que hem d'aconseguir els ingressos per altres vies: aprofitant les subvencions com he dit, anar a totes les convocatòries i aprofitar totes les oportunitats. Volem mantindre eixe nivell de gestió excel·lent i el nivell d'inversions també.
A Foios l'han posat d'exemple de col·laboració amb altres dos municipis, amb Meliana i en Albalat, tres municipis governats per alcaldes de Compromís amb coalicions.
Està bé que ens copien coses que si es fan bé, s'han de copiar. Jo mateix ho faig, m'inspire en altres models i res no hi ha inventat i només cal anar al paradigma de possibilitats i de realitats que hi ha. Som un model perquè ens ho hem cregut des del 2015 només haver aterrat els tres alcaldes en les alcaldies. Ens posàrem d'acord en projectes europeus, ens presentaren dues convocatòries en la segona de les quals vàrem traure una nota molt bona però les notes de tall eren molt altes i no se'ns va concedir eixe projecte europeu. Però eixe projecte no va quedar en res, perquè els ajuntaments hem utilitzat eixe document a l'hora de pautar i marcar les estratègies d'inversió i de serveis que posàrem en marxa des del 2015. Molts dels aspectes que s'han posat en marxa estan en eixe document que dona una clau de la importància de l'estratègia, el saber cap on anar. Els tres pobles ens hem reforçat i hem acordat molts aspectes els quals entenem que no es poden fer de manera aïllada i molts d'ells els hem posat en marxa gràcies a eixa interlocució que ens ha sigut molt positiva i l'anem a continuar explotant en els pròxims temps.
Són quasi huit anys i estem a la recta final. Amb què et quedes a nivell personal que creus que ha millorat la vida de les persones de Foios?
Sempre he cregut que amb esforç i amb treball s'aconsegueixen moltes coses, però especialment el que crec que sí que ha canviat els últims 7-8 anys és que no he sigut un alcalde partidista. Crec que he sigut pròxim i accessible i que no he anteposat les meues sigles per damunt de l'interés de la ciutadania i crec que això ho ha percebut la gent. Els veïns i les veïnes quan han vingut a parlar amb mi, han parlat amb l'alcalde de tots no amb l'alcalde d'una determinada formació política. Per damunt de la gestió que haja pogut fer, em quede amb la creença d'haver sigut l'alcalde de tots.