Ja portes 6 anys com a vicepresidenta de la Diputació de València, continues pensant que hauríem de replantejar el funcionament de les Diputacions provincials o mantindre-les com a tal?
Des de Compromís sempre ho hem dit, i ho hem portat en els nostres programes electorals, que les diputacions caldria eliminar-les, perquè evidentment no es corresponen al nostre model territorial. Nosaltres som més de treballar per comarques, considerem que hauríem de tindre una conselleria de territori que fora la que fera el treball de les diputacions, i també potenciar el funcionament de les mancomunitats, que haurien d'estar millor dotades. Però això no obstant, la realitat és que les diputacions estan ací; i que no depén de nosaltres com a partit polític, encara que hem intentat posar el tema damunt de la taula dels llocs a on considerem que s'hauria de decidir, com va fer Joan Baldoví en el Congrés. Així i tot, el que sí que és cert, és que considerem també que mentre que estiguen les diputacions hem d'estar dins de les mateixes perquè també n'hi ha possibilitat de canviar-les en el seu funcionament del dia a dia, que és el que nosaltres hem intentat fer i pense que ho hem aconseguit d'alguna manera en aquests sis anys.
"La resposta dels municipis al Pla Reacciona és molt positiva perquè tenim 7 línies i ells tenen sempre moltíssims projectes"
A més de vicepresidenta tens moltes àrees dins de la Diputació, molts càrrecs i moltes responsabilitats. Una d'elles és la responsabilitat de medi ambient. Hui dia, és més important que mai pel tema de la lluita contra el canvi climàtic, que ací a la Comunitat Valenciana ho patim i jo crec que diria en primeres carns. Vosaltres teniu unes línies en moltes accions i especialment amb molta dotació econòmica i pressupostària. M'agradaria que comentares un poc el tema de, precisament, les accions que estan dins englobades del pla Reacciona. Com ho valores i quina acollida està tenint en els municipis?
Una de les coses que pense que hem aconseguit canviar des que estem al govern de la Diputació des de 2015 ha sigut crear un àrea de medi ambient que com a tal abans no existia. Nosaltres ja en teníem clar en aquell moment que era imprescindible que hi haguera una àrea dedicada al medi ambient i a la sostenibilitat per tal d'ajudar els municipis en la mitigació i en l'adaptació al canvi climàtic. Ací, a la Comunitat Valenciana l'estem patint encara que és una realitat que està a tot el món, però és cert que ací hi ha molts canvis de temperatura, les pluges torrencials, la sequera, les inundacions... ho patim en el dia a dia. Vam considerar des de l'àrea de medi ambient traure una línia d'ajudes i subvencions per a què els municipis pogueren posar en les seues agendes la lluita contra el canvi climàtic. Hem de passar a l'acció, i açò és el que han fet en el Reacciona. La línia del Reacciona, que a més li posaren un nom perquè la gent tinguera clar que volien fer amb això, reaccionar al davant del canvi climàtic. Reacciona pel clima, que diguem nosaltres. I la veritat és que són més de 17 milions d'euros i a poc a poc, en cada pressupost de la Diputació, intentem que siga un poquet més. Sí que és cert que n'hi ha altres ajudes de la diputació que estan millor dotades i que les autonomies municipals poden invertir-les com consideren, però les ajudes de Reacciona van dirigides a la mitigació i a l'adaptació del canvi climàtic. La resposta dels municipis és molt positiva perquè tenim 7 línies i ells tenen sempre moltíssims projectes, encara que n'hi ha algunes que per falta de pressupost no les podem cobrir. Sempre els animem que es tornen a presentar i nosaltres intentem cada any que el pressupost Reacciona estiga una miqueta millor dotat.
I de totes aquestes 7 línies, quines em podries destacar?
Jo destacaria 2 per qüestions molt diverses. Encara que una estiga molt millor dotada econòmicament que seria la del cicle integral de l'aigua, l'altra també per la seua importància, que és la del 50-50. Per què aquestes dos? El cicle integral de l'aigua perquè durant dos anys els governs del Partit Popular no han ficat atenció en aquelles coses que no eren visibles. Han fet moltíssima política d'aparador, moltíssima política de portes enfora, i aleshores allò que ha anat sempre soterrat com és el tema de l'aigua no l'han cuidat. Aleshores ens trobem ara que els municipis, els alcaldes i alcaldesses, els regidors i regidores que tenen molta més sensibilitat, afortunadament, tenen claríssim que cal invertir en el clavegueram i en el tema de l'aigua del seu municipi perquè per ací tenim unes pèrdues brutals, i com són conscients estan invertint moltíssim i, el cicle integral de l'aigua també és una de les línies que té moltíssima demanda.
El tema del 50-50 perquè l'educació ambiental és prioritària i és una línia que posem en marxa a les escoles, a tota la comunitat educativa. Ensenyem als xiquets i a les xiquetes com han d'estalviar en l'escola l'aigua i l'energia, a més educativament perquè ho traslladen després a les seues famílies, i està tenint una acollida preciosa. L'altre dia vam anar a l'escola del meu poble, amb el conseller Marzà, perquè també volia veure com estava funcionant, a veure si aquesta iniciativa que és de la Diputació la poden traslladar a la resta del país, a la resta d'escoles que no són de la província de València, perquè la veritat és que veure com els xiquets i xiquetes tenen eixa consciència de com han de fer en cadascuna de les nostres accions per estalviar i per lluitar contra el canvi climàtic és molt bonic. L'educació ambiental, aposte molt per això.
"Al Consorci de Bombers hem renovat tota la flota, els vestuaris, i ara estem renovant les infraestructures, ja que la majoria dels parcs són de l'any 93 i ja necessiten alguna remodelació."
A més, també eres presidenta del Consorci de Bombers. La veritat és que enguany podem estar un poc d'enhorabona perquè ha sigut dels anys que menys incendis hem patit a la Comunitat Valenciana. M'agradaria que feres una valoració de la situació dels incendis forestals d'enguany.
La veritat és que és una de les coses que em dona moltíssim d'orgull, poder ser la presidenta del Consorci Provincial de Bombers, estar al capdavant dels treballadors i les treballadores del Consorci, que són exemplars. Jo crec que també en aquesta situació que hem patit de pandèmia sanitària, ells han estat ací al costat de la ciutadania sempre pel que faça falta. Però ells són personal essencial i evidentment hem hagut de tindre unes mesures molt acurades.
El tema dels incendis: és evident que mai podrem evitar que en un moment donat puguem tindre un incendi. Però sí, si treballem de manera efectiva, com sempre diguem els incendis s'apaguen a l'hivern, i cuidem molt la prevenció, que és una cosa que hem fet molt des del Consorci. També dotant de nous materials: hem renovat tota la flota, els vestuaris, i ara estem renovant les infraestructures, ja que la majoria dels parcs són de l'any 93 i ja necessiten alguna remodelació.
La veritat és que estem satisfets perquè intentem apostar també, dins de les línies del Reacciona està el de gestió forestal que és perquè els municipis que tinguen un pla local de prevenció d'incendis, també treballen en els treballs de silvicultura, per tal de cuidar també les zones piro urbanes. Treballant aquestes coses aconseguim que si hi ha un incendi, la reacció siga més ràpida dels efectius, que són uns grans professionals, treballant també de la mà amb la Generalitat Valenciana i amb els bombers forestals, per tal d'arribar prompte i intentar que l'incendi no s'escampe, tenint en compte que és una cosa que mai podrem controlar els éssers humans per més que vulguem. Però bé, si treballem per prevenir-ho sempre ix millor, estem molt satisfets de com està anant la cosa, la veritat.
Entre les remodelacions que heu fet, vaig llegir que heu destinat 2 milions d'euros al parc de Gandia, una quantitat important. Aquestes remodelacions cap on han anat destinades i què suposa per a ells?
La majoria dels parcs, tant els principals com els auxiliars, són de l'any 93. Evidentment, necessitem ampliar-los per a adaptar-nos a la situació actual. És cert que pel tema de la covid, estem intentant que no hagen de compartir habitació, i també ens hem d'adaptar perquè, afortunadament, estan entrant bomberes i, aleshores, necessitem tindre espais per a homes i dones. Encara que ells conviuen, com no pot ser d'una altra manera, però les habitacions, més que res pel tema sanitari, intentarem que siguen individuals. El lloc de descans ha de ser individual perquè també estiguen més tranquils, perquè no estiguen junts i evitar els possibles contagis.
Per tant, cal ampliar perquè tenim més vehicles i també pel circuit de descontaminació, que abans no teníem. És molt important que quan els bombers venen d'una actuació i venen amb el tratge d'intervenció puguen descontaminar-lo abans d'entrar a les zones de descans. A banda, tenim projectes de fer nous parcs, com és el d'Alzira o el de Burjassot, que serà la nova central. Però, quant a la remodelació dels parcs principals, aquest any abordarem la de Gandia, que anàrem l'altre dia a presentar el projecte, per suposat perquè també volíem que els bombers ens digueren com ho veien. Els vam mostrar els plànols i algunes coses també van poder aportar, perquè és molt rellevant que ells, que estan ací dia a dia, ens diguen.
Per tant, sí que estem fent una inversió forta en infraestructures que és el que ens quedaria arrodonir el tema del Consorci.
Dins d'aquesta estratègia de prevenció d'incendis també m'agradaria que em comentares com encaixa la incorporació dels brigadistes forestals dins del mateix Consorci de Bombers.
Aquest tema és una aventura, però una aventura que ens sembla bonica. A mi, una cosa que m'agrada moltíssim per part del Consorci és que els bombers estan encantats, de la mateixa manera que els brigadistes de Divalterra, perquè ells estan acostumats a treballar junts, perquè és "lo seu".
Els brigadistes es dediquen a la prevenció, i aleshores unir prevenció amb extinció, evidentment és perfecte. A més, poden coordinar-se molt millor, perquè els brigadistes quan s'incorporen de manera definitiva al Consorci, la coordinació evidentment serà des del cap bombers i les persones que estan al capdavant de l'extinció, però també faran la prevenció i aleshores podrem ampliar la xarxa per tot el territori de manera que tinguem cobert, encara més, la possibilitat que els incendis forestals no arrasen el nostre territori.
En un altre àmbit totalment diferent, eres presidenta de la Institució Alfons el Magnànim, una institució molt important a l'àmbit cultural, en la publicació de llibres. Com valores tota la tasca que fa el Magnànim?
Quan parle del Magnànim se m'il·lumina la cara. És ben cert que, a la resta d'àrees, de vegades les coses no són tan agradables, però jo sempre els ho dic als treballadors i treballadores del Magnànim, que ells només em donen alegries, perquè tota la tasca que fem des del Magnànim tan sols puc valorar-la de manera positiva.
Jo sí que vull destacar que des de l'any 2016, amb l'entrada de l'actual director, Vicent Flor, eixim a una publicació per setmana, que es diu molt prompte. Vull dir, una institució que té més de setanta anys, que hem fet publicacions de tota classe: el món científic, el feminisme, l'actualitat, temes socials, hem reeditat obres completes d'autors i autores valencians i valencianes. Tot açò ens ompli de satisfacció. També editem moltíssim més en valencià, i ja l'edició de llibres escrits per dones ja no és testimonial, i això per a nosaltres també és molt important. Jo només puc agrair el treball que es fa des del Magnànim, tant al seu director com als treballadors i treballadores, perquè jo els acompanye en les presentacions, en els debats, en moltíssimes coses, però el dia a dia són ells els que estan ací.
Ells han patit també molt la pandèmia, perquè a banda de l'edició de llibres, fem moltíssimes activitats de presentacions de llibres, de debats, de presentacions de revistes, i hem hagut de parar en aquesta època de pandèmia. Ara estem intentant començar, malgrat que no sabem mai fins on ens deixaran. Jo vull repetir que la cultura és segura, també els actes que fem en el Magnànim són segures, però a més jo crec que tothom té molt clar que la cultura ens ha acompanyat moltíssim en aquests anys, que han sigut molt durs. Crec que la gent ha pogut gaudir del fet d'estar en casa amb un llibre en la mà. Aleshores jo crec que en això des del Magnànim hem contribuït també.
S'ha fet pública la intenció que el Magnànim no es quede només a la província de València i que es constituïsca com una institució autonòmica. Aquest fet suposaria un canvi de 360°, ja que tindria una cobertura totalment autonòmica gràcies al suport de la Conselleria de Cultura. Quin paper tindrien els ajuntaments i altres organismes especialment de les províncies d'Alacant i Castelló?
És una notícia fantàstica. La institució Alfons el Magnànim mai ha treballat com a provincial, ja que nosaltres sempre hem tingut esperit de ser una institució de país, i així ho hem fet: hem anat a Alacant a presentar llibres, a Castelló. Però sí que és cert que estem circumscrits a la Diputació de València.
Aleshores, açò ja ho portem pensant des de fa molt de temps, però ara que des de 2019 soc jo la responsable, vaig dir, cal ficar "fil a l'agulla" i començar a treballar. El primer que vaig fer va ser parlar amb el president de la Diputació, com no podia ser d'una altra manera. Toni Gaspar em va donar suport a i vam anar a parlar amb el conseller, que també ho va veure positiu. Lògicament, una institució amb més de 70 anys, que, a més edita més d'un llibre a la setmana i treballa fent valdre els escriptors i les escriptores, no tan sols de la província de València, sinó també de tot el país i d'arreu del món, és imprescindible que tinga caràcter de País Valencià i no només de la província.
Ara mateix estem treballant com jurídicament i econòmicament podem donar-li cobertura al projecte. Hem vist, parlant amb els serveis jurídics i tècnics, que la millor forma seria un consorci, del qual formaria part la Generalitat, a través de la Conselleria d'Educació i Cultura, la Diputació de València, i la resta d'institucions, les quals han sigut convidades a participar-hi: les Diputacions de Castelló i Alacant, i els ajuntaments més grans: València, Castelló, Alacant i Elx. No significa que després no puguen entrar altres ajuntaments que hi tinguen interés, perquè realment, aquesta és l'essència d'un consorci, que qualsevol es pot sumar. Nosaltres col·laborem amb la Universitat de València, per tant, també ens encantaria poder col·laborar amb les universitats d'arreu del País Valencià.
Tota aquesta idea i els seus estatus estan encara en esborrany, però és cert que hem mantingut una reunió amb la resta d'institucions i la sensació que vam tindre totes i tots va ser molt positiva. Els va semblar una molt bona idea a tots. Evidentment, tots els representants que van vindre de les altres institucions ens van dir que havien de traslladar tot el conversat als seus equips de govern i a la seua administració, però la sensació va ser positiva i jo em quede amb això. Almenys nosaltres ho intentarem, la Diputació tirarà endavant, perquè sabem que la Conselleria està d'acord, aleshores nosaltres farem el consorci. Com més administracions se sumen, millor, però nosaltres el que busquem és que la institució Alfons el Magnànim tinga la rellevància que ja té, i que siga d'abast de país per a nosaltres és important.
Què suposaria que el Magnànim fora un consorci i tinguera un àmbit autonòmic?
Suposaria tindre més recursos, tindre més personal i, aleshores, poder fer més coses. Nosaltres ja fem l'edició de llibres, els debats, l'edició de les revistes, els premis València, que també tenen moltíssima trajectòria i molt bona acollida. Aleshores, si tenim més pressupost, que la Conselleria ja en el Pressupost d'aquest any ha ficat 250.000 euros per a la Institució, i més personal, que evidentment el personal de la Diputació seguirà sent de la Diputació, perquè és el que tenen els consorcis, que el personal que forma part del consorci continua sent personal de la institució consorciada. Però la Generalitat podrà posar personal, la resta d'institucions també, i pressupost.
Ja els vaig dir jo l'altre dia, que no estàvem parlant de diners, que no era en aquests moments el que més ens preocupava, sinó que el que volíem era veure si ens incorporàvem per ja poder començar a treballar. Com més pressupost tinguem i més personal, més coses podem fer. Si ara fem una edició a la setmana, si podem fer-ne dues, doncs seria ja màgic.
"Nosaltres estem ací per ajudar-los en tot allò que necessiten, independentment de qui governe, en el municipi que governe, i independentment d'on estiguen situats en el mapa de la província de València"
Aquesta és la segona legislatura que portes ja a la Diputació, la primera va ser en una coalició amb quatre partits, amb Podem també i amb Esquerra Unida. Aquesta és sols amb el PSOE. Com valores l'evolució de la coalició en Diputació durant aquestes dues legislatures?
La valore de manera molt positiva. Jo sempre he defés que és molt bonic i molt enriquidor treballar en coalició en qualsevol institució. D'alguna manera, estàs més obligat al diàleg i a arribar a acords pel bé de la ciutadania a la qual representes, en aquest cas pel bé dels municipis de la província de València, que són en primera instància a qui nosaltres ens dirigim.
Tant la legislatura anterior com aquesta, crec que quan vam entrar en 2015, ací a la Diputació sabíem la fama que tenia aquesta institució, i ens hem dedicat a posar fi al clientelisme i amb les ajudes a dit. Hem incorporat a totes les ajudes que donem els criteris objectius. S'ha acabat l'amiguisme, s'han acabat les prebendes i considere que hem avançat moltíssim en eixe aspecte, ho tenim tots claríssim. Els ajuntaments, els alcaldes i alcaldesses, del color polític que siguen, ens ho agraeixen, perquè ara els arriben molts més diners que abans. Nosaltres estem ací per ajudar-los en tot allò que necessiten, independentment de qui governe, en el municipi que governe, i independentment d'on estiguen situats en el mapa de la província de València. Hem de tindre en compte que no és el mateix l'àrea metropolitana que les comarques d'interior, tampoc són el mateix els municipis grans que els municipis menuts, però dins de les bases de cadascuna de les ajudes que donem per tal d'afavorir a uns o a altres segons les necessitats que tenen. I escoltar, crec que allò que hem aprés durant aquests sis anys, durant aquests governs de coalició, tant quan érem quatre com ara que en som dos, és a escoltar-nos entre nosaltres com a equip de govern i també als ajuntaments, que són els que ens traslladen les seues necessitats, i no volen romanços ni batalletes. Volem que gestionem amb l'agilitat més gran possible, que la veritat és que la burocràcia institucional ens acovarda prou, però intentem ser els més àgils possibles, i crec que si preguntem a les persones directament afectades sobre la trajectòria durant els sis anys la valoraran molt positivament.
I com valores el teu equip, les diputades i els diputats que estan al capdavant de la Diputació en l'àrea de Compromís?
Els meus companys i les meues companyes d'aquesta legislatura i de l'anterior per a mi són més que companys i companyes, són els meus amics i les meues amigues. I no només els diputats i les diputades, l'equip sencer de Compromís de la Diputació són com una família. Jo crec que passem moltes més hores nosaltres juntes i junts que en casa, i aleshores sempre hem intentat, i jo com a responsable, com a vicepresidenta i un poc coordinadora de Compromís en la Diputació de València, sempre intente que cada setmana hi haja una estoneta per a sentar-nos i parlar. Quan no podíem fer-ho presencialment, els dilluns de matí fèiem reunions telemàtiques per planificar la setmana, perquè vam dir, no podem estar sense veure'ns i ens va costar prou estar darrere de les pantalles. Així que tots els dilluns repassem, fiquem en comú les coses, tenim contacte continu, i jo estic molt contenta i molt satisfeta, perquè les meues companyes, i dic companyes perquè som quatre diputades i un diputat, tenen claríssim perquè han vingut ací, que és per a ajudar els nostres municipis i per a fer polítiques que redunden en el benestar de les persones. No hem vingut ací a posar-nos nosaltres medalles ni a fer-nos fotos, sinó a treballar pel municipalisme, en el qual creguem moltíssim. Des de sempre intentem fer les coses el millor possible, i netejar la imatge d'aquesta institució en la qual és cert que no creguem, però que tenim ben clar que hem d'estar al govern d'aquesta, perquè no tornen els errors i les males formes del passat i això significa que ens hem d'arromangar moltíssim, xafar molt el territori, escoltar molt els nostres alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, i estar sempre al costat de qui ens necessita que són els veïns i veïnes dels nostres municipis.
"És important que aprenem que encara que no estiguem preparats per a una situació així, sempre, quan passa, les persones que tenen vocació de servei públic estan ací donant la cara."
Què ha aprés Maria Josep Amigó d'aquesta pandèmia que ens ha canviat un poquet la vida a tots?
Ha aprés que mai podem controlar les coses que passen al nostre voltant, que cap de nosaltres, cap polític i cap persona humana estàvem preparats per a açò, perquè ens va pillar molt de sobte. Ens vam tancar en casa i vam dir, i ara què fem? De quina manera podem ajudar els nostres pobles per a què açò siga el més lleuger possible? I jo sempre ho he dit, i més d'una vegada i ho vull repetir, els alcaldes i les alcaldesses, i regidors i regidores ens han donat una lliçó de valentia. Són els autèntics herois, perquè ells han estat al capdavant dels seus ajuntaments sense deixar cap veí ni veïna desatés, en un moment en què no teníem ni mascaretes, quan no sabíem què fer. I ells i elles han estat ací, donant la cara i sense perdre els nervis en cap moment. Les meues companyes i companys vam estar molt pendents d'ells, cridant cada dia als ajuntaments, als alcaldes i alcaldesses per preguntar de quina manera els podíem recolzar i ajudar, i cap alcalde, alcaldessa, regidor o regidora amb qui vaig parlar em va mostrar haver perdut el control de la situació. Van tindre clar que ells eren els representants municipals, que elles eren les que havien d'estar transmetent tranquil·litat a la població i així ho han fet. És important que aprenem que encara que no estiguem preparats per a una situació així, sempre, quan passa, les persones que tenen vocació de servei públic estan ací donant la cara.
Eres advocada de professió, has xafat de primera mà el municipalisme i en 2015 vas arribar a la Diputació, que és el municipi dels municipis. D'aquests sis anys, amb què t'has quedat que t'haja deixat una empremta personal?
Totes i cadascuna de les persones amb les quals he pogut treballar i amb qui hem pogut aconseguir coses boniques per als nostres veïns i veïnes. Per a mi ha sigut molt valuós haver pogut fer les col·laboracions interinstitucionals. Quan vaig arribar, cadascú intentava fer gran la seua institució i jo, que vinc d'un municipi molt menut, tenia clar que veníem ací a unir esforços. No podem ser individualistes, hem de treballar de manera col·lectiva. El fet de poder treballar amb la Generalitat en molts projectes que hem dut endavant amb les conselleries i ajudes que hem proporcionat als nostres municipis, per poder millorar les nostres escoles, els centres de dia, poder construir residències on feia més de vint anys que no hi havia una plaça pública, això per a mi és molt satisfactori. Teníem clar que nosaltres no volíem ser protagonistes de res, sinó que venim a ajudar als veïns i veïnes. Ens han dit que érem el caixer de la Generalitat, jo sempre ho he repetit: als veïns i veïnes de cap poble del País Valencià els importa d'on venen els diners per a millorar les infraestructures del seu municipi o per a millorar els serveis socials del seu municipi, o el centre de salut, o l'escola on van els seus fills i filles. No volen saber si els diners venen de l'Ajuntament, de la Diputació, de la Generalitat o de l'Estat Espanyol. L'únic que volen és que ho fem com siga. Si hem d'unir esforços, els unim.
Així que he aprés que la cooperació és importantíssima, no sols en política, és important per a tot. De manera individual arribaràs a molts menys llocs que de manera col·lectiva, i crec que això és un lliçó que hauríem d'aprendre tots i aplicar-nos-la sempre a la nostra vida també.