Fa poc més de dues setmanes des que Aitana Mas és la nova vicepresidenta del Botànic. Per sorpresa, a milers de quilòmetres, amb la covid i òbviament en un procés que ha sido dramàtic, així va arribar a un càrrec de màxima responsabilitat però amb la valentia i l'experiència d'una dona compromesa amb el poble valencià. "Soc dona, jove, mare i del sud i no vaig a renunciar a cap", sens dubte una carta de presentació de la vicepresidenta que arriba per a consolidar el Botànic III.
Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives i portaveu del govern del Botànic, Aitana Mas, benvinguda. Com va l'aterratge al càrrec?
Frenètic, crec que no tinc altra paraula per a descriure-ho però l'aprenentatge també és brutal. També soc conscient del moment en què he aplegat, ja que tan sols queden 10 mesos, però intente fer-ho el millor possible intentant ser una "esponja" i empapar-me de tots els assumptes de la Conselleria i intentant també normalitzar les relacions amb els socis entre altres. Sé que és una tasca ingent, però al mateix temps també és gratificant, no tot és roín.
Vas estar al primer Botànic de fet com a Directora general de transparència. Quines diferències veus entre eixe primer Botànic i el segon?
En el primer Botànic imperava la il·lusió del govern de coalició que arriba a desterrar les polítiques més fosques del Partit Popular i això es notava en l'ambient. El Botànic II, com ja està consolidat, s'ha encarat d'una altra manera, probablement des d'un moment de serenitat, d'estar veient els fruits de les polítiques anteriors... És com la consolidació dels projectes. Són dos moments molt diferents però també molt necessaris. El primer era com un moment d'espenta, energia, de posar totes les polítiques públiques possibles i per haver-hi en marxa, i aquesta és de consolidació.
He escoltat a molts polítics que estan en la part de gestió que diuen que moltes vegades, i en concret en aquesta legislatura que ha estat en mig d'una pandèmia, en huit anys no s'arriba a consolidar un projecte que naix i que de vegades necessites tres legislatures. Què penses?
Sí. Jo crec que també depén de govern i com s'agafa eixa "herència". Nosaltres per exemple, en la Conselleria tenim el pla "Convivint", que és un pla d'infraestructures en el que amb els ajuntaments construïm noves residències, nous centres de majors, centres de diversitat funcional... El pla és del 2021 al 2025 i ja forma part d'una altra legislatura. Aleshores hi ha projectes més plurianuals que van més enllà d'un any i que es necessita més temps per a implementar-los, com per exemple construir col·legis i residències de majors, que no és una cosa que es faça en un dia. Per tant, si, hi ha polítiques més immediates que tenen un efecte més immediat en la ciutadania i altres que requereixen una mica més de temps. Encara que també per les càrregues administratives de l'administració, ja que fer un contracte en l'administració potser siga de 8 mesos. Eixos temps cal entendre'ls encara que no els compartim, ni ciutadania ni govern, però ho intentem fer tot el ràpid possible perquè tinga impacte en la ciutadania.
En aquest govern, les obres socials no tenen una data en funció de qui governa en un municipi, sinó en funció de les necessitats urgents
El pla "Convivint" s'està convertint en un eix fonamental en centres socials que potser ciutats i pobles no tenien. De tot el pla "Convivint", què es farà realitat en aquests 10 mesos?
Aquests mesos crec que començaran a licitar-se alguns projectes de les obres que es faran des de zero. El que estem fent ara és que, dins del pla "Convivint", hi ha reformes, encara que siguen xicotetes com posar l'aire acondicionat a un centre que no tenia, millor accessibilitat als edificis... Això és el que s'està treballant als municipis que es va incorporar a aquest pla. Hem intentat, igual que el pla "Edificant", prioritzar. En aquest govern, les obres socials no tenen una data en funció de qui governa en un municipi, sinó en funció de les necessitats urgents de les obres que es van a fer i no hi ha cap possibilitat de ficar un poble davant de l'altre. Hi ha una llista pública de tots els centres que es posaran en marxa i a partir d'ací, amb la col·laboració dels ajuntaments, s'aniran executant totes. Els diners sempre estan a disposició, i és el que fem nosaltres: donar els diners perquè els ajuntaments puguen fer les obres. A partir d'ací, hi ha diversitat d'actuacions en cadascun dels municipis. Ara estem centrats en els més xicotets, ja que són els més ràpids.
Aquest dijous et vaig veure a les Corts compareixent i vas parlar d'un tema molt sensible, que és la dependència. Venim d'una situació molt complicada, i tu també la vas patir a la teua família. Com estava la situació de la dependència en aquell moment i com està ara?
Jo ho vaig comentar l'altre dia a les Corts la meua situació personal, que dona una visió més fidel de la realitat. El meu iaio Pepe va morir amb retalls a causa de les polítiques del Partit Popular. Ell necessitava cuidats intensius a causa de la seua situació, va passar de disposar de 320 € a 20 €. Amb eixos diners nosaltres no podíem fer res. Va ser una situació molt complicada d'un rebuig absolut. La meua iaia em deia: "no arribe, necessite una dona que siga capaç de moure'l i netejar-lo". En eixe moment l'administració no estava del nostre costat. Ara tenim una situació ben distinta, ja que hem multiplicat per tres les persones que estan dins del sistema i reben una prestació com toca, no de 20 €. Hi ha un sistema que funciona. Que hi ha una llista d'espera? Si, però ara mateixa és d'un poc més de 12.000 persones i en 2015, quan governava el PP, era de 40.000. Hem d'incorporar per tres vegades el que ja hi havia i damunt estem reduint les llistes d'espera, ja que ha d'estar a zero perquè ningú falte sense rebre aquesta prestació. S'han fet esforços ingents per a aplegar fins ací.
Què suposa per a tu dur Dependència amb la teua experiència viscuda?
Un punt d'inflexió de formar part de la situació viscuda a formar part de la solució o d'intentar formar part de la solució de la millor manera possible. Sempre he dit que aquests temes són persones, i es deuen ficar cara. És el difícil de gestionar, més que els números o temes d'habitatge. Són situacions de vulnerabilitat molt complicades. També és com un repte que em marque com a consellera.
Tots sabem el que costa una escoleta, que no és poc tampoc, i el que moltes vegades es plantegen moltes dones -i dic dones perquè en la majoria dels casos són dones, per desgràcia, jo també crec que la corresponsabilitat en la cocriança és important- i és o li pague una escoleta i me'n vaig a treballar o em quede a casa
Aquest dijous també vas fer un gran anunci: la gratuïtat de les escoles de 0 a 3 anys per als xiquets. Estarà abans del final d'aquesta literatura,, ¿com va a ser aquest procés?
L'important és el que hem aconseguit fins ara, que és que tots els xiquets i xiquetes de 2 anys tinguen ja eixe accés gratuït a l'escolarització o a les escoletes privades; però, també, ampliar-lo dels 0 als 2 i això és el que volem que ocórrega de cara al següent curs, al del 2023-2024. Per això necessitem d'ací fins al final de legislatura posar tots els mecanismes possibles per a poder aconseguir-lo, perquè és importantíssim. Quan parlem de conciliació, quan parlem d'igualtat de drets també estem parlant d'aquestes polítiques.
Jo recorde, al principi de "Xarxa Llibres" que molta gent deia "és que hem tingut un problema amb nosequè, no m'han arribat els llibres nosequantos, al final he hagut de pagar un 10% dels llibres,.." clar, però, ningú estava veient la realitat. De passar a pagar 300€ al mes de setembre, -si tens un fill, si tens dos, el doble- i eixe tipus de qüestions és important que les mirem en perspectiva, en la perspectiva de l'economia familiar. A les famílies no només se les ajuda abaixant impostos, és amb aquest tipus de polítiques també a on estàs ajudant a l'economía familiar. I tu, quan arribes a final de setembre, tingues 300, 600 o 900 euros més a la teua butxaca per a poder consumir menjar, en la llum, en l'aigua, o en allò que consideres. Jo crec que són les mesures més importants del botànic, i en aquest cas tots sabem el que costa una escoleta, que no és poc tampoc, i el que moltes vegades es plantegen moltes dones -i dic dones perquè en la majoria dels casos són dones, per desgràcia, jo també crec que la corresponsabilitat en la cocriança és important- i és o li pague una escoleta i me'n vaig a treballar o em quede a casa. A voltes, amb alguns dels sous que tenim ara no et compensa ni tan sols anar a treballar. Jo crec que eixa és una qüestió important i que aquest Govern ha d'accelerar al màxim.
L'atur ara mateixa a la Comunitat Valenciana no arriba al 13%, i era de més d'un 24% a 2015. En aquesta crisi, els governs que hem actuat des de la responsabilitat d'estar al costat de la gent, hem garantit, no només que no patiren tant les conseqüències, sinó que a més, es mantingueren els llocs de treball, i es crearen de més
Enguany, en principi, es faran els últims pressupostos de la legislatura. Com penses que han de ser aquestos últims pressupostos, què han de tindre per a donar resposta a un 2023 que imaginem que serà encara fort, per inflació i tot el que estem passant?
Dons aquest tipus de mesures que veníem parlant, no? Al cap i a la fi, en un moment d'inflació com el que estem, aquestos pressupostos -jo no vaig a parlar de mesures concretes perquè això és una qüestió que hem de valorar en el si del Govern- han de ser totes elles encaminades a protegir, encara més, als valencians i a les valencianes. Igual que ho hem fet amb la crisi de la COVID-19, estar al costat de les empreses, estar al costat dels autònoms, estar al costat de les famílies. I sobretot, alleugerir-les la càrrega que suposa aquesta inflació. A partir d'ahí, han de ser uns pressupostos socials, com els que han sigut tots els anteriors, vull dir, per a intentar reduir eixa llista d'espera de la dependència, perquè al final, el que estem tenint també és un increment de les sol·licituds perquè com la gent veu que funciona i que tens un recolzament de la teua administració, demana eixa ajuda. I això a l'igual amb la Renda Valenciana d'Inclusió, també amb les ajudes a les famílies monoparentals, a les famílies nombroses, estem parlant d'ajudar al màxim a les famílies i ajudar al màxim al sector econòmic valencià, per a garantir un treball digne, salaris dignes, i per a garantir una entitat econòmica que no baixe. L'altre dia ho donava la dada, l'atur ara mateixa a la Comunitat Valenciana no arriba al 13%, i era de més d'un 24% a 2015. En aquesta crisi, els governs que hem actuat des de la responsabilitat d'estar al costat de la gent, hem garantit, no només que no patiren tant les conseqüències, sinó que a més, es mantingueren els llocs de treball, i es crearen de més. Al final el que vol la gent és treballar. Hi ha un concepte a voltes en la societat de dir "té una ajuda i ja no vol treballar", jo no m'ho crec. Jo crec que la gent vol treballar i vol ser independent i no dependre de ningú més que del seu treball, perquè vol tindre una vida digna, i això és el que hem d'intentar. Els qui, per qualsevol raó, no puguen treballar, estar al seu costat i ajudar-los; i qui vullga treballar que tinga un accés o una projecció d'inserció laboral, perquè puga guanyar-se la vida com vol i com sol·licita. Jo crec que eixes són les claus d'un pressupost de cara al 2023.
Vaig llegir una entrevista a Joan Baldoví, que va dir, no sé si la comparteixes, que és de veres que el govern del Botànic, sobretot la part de Compromís, s'ha centrat molt en la gestió i potser no vos heu focalitzat tant en la política, perquè òbviament primerament calia rescatar a les persones. No sé si ho comparteixes, i segon, que s'ha de fer ara a 10 mesos?
Jo ho compartisc. Ha vingut passant molts anys, però pel que et deia abans. Quan tu arribes a un govern, després d'una etapa molt mosca del Partit Popular, i veus tantes coses mal, el que vols és intentar ordenar-les i netejar-les. Això fa que en Compromís ens hàgem arremangat les mànigues i hem dit "mans a l'obra, anem a fer". Al final, probablement, ens hem llevat una part de la venda política d'allò que estem fent. Que tampoc em pareix malament, vullc dir, hem d'estar centrats en la gestió, però ara amb un projecte consolidat com és el Botànic II, on les polítiques estan donant els seus fruits, també hem de posar en valor qui ha fet aquestes polítiques i perquè les ha fet. Jo crec que això sí nos ha faltat, i és el que hem d'intentar visibilitzar, complementar les dues coses. Ni es tracta d'utilitzar un càrrec institucional per a fer propaganda del partit, crec que això en Compromís no ha cassat mai, però tampoc anem a ser tan il·lusos de fer coses i deixar-nos la pell en la gestió i tampoc dir que ho hem fet nosaltres, no?
Aitana porta una carrera meteòrica. Amb 20 anys vas entrar com a regidora del teu poble, de Crevillent, i també crec que ha sigut un acte molt simbòlic i especial que quan vas prendre possessió d'aquest càrrec de la Generalitat, la teua primera visita oficial va ser Crevillent. Com ho vas viure això?
Jo no he deixat, a excepció dels quatre anys que vaig ser Directora General, jo no he deixat de viure a Crevillent. I quan era diputada, tornava, anava i venia a València, perquè jo estic molt còmoda en el meu poble, em sent a gust, m'agrada fer la meua vida allí, i evidentment crec que la notícia que fora Vicepresidenta ha sigut benvinguda en el meu poble, dona igual que fora una persona de dretes que d'esquerres, i jo això ho volia agrair tenint eixe gest molt més que simbòlic per a mi, no ho faig per un simbolisme de cara als mitjans, sinó que realment m'ho crec. Vaig nàixer a Crevillent políticament, vull dir, i per a mi era important conéixer de primera mà els problemes del meu municipi en la meua gestió, respecte a la Conselleria, també en altres àmbits, i posar-los també en valor en el si del govern del Botànic.
Ara que portes dues setmanes, és molt prompte, però com veus la salut del Botànic. Han eixit enquestes, molt cuinades òbviament, com veus la salut del Botànic i si veus un Botànic III?
Jo sí que el veig. Crec que la ciutadania, a l'hora d'anar a votar, va a reconèixer el treball que ha fet el Botànic, i sobretot pensant en una qüestió molt evident, i això ho hem pogut vore tots. El que entenga de política i el que no, i és fer una comparativa de les crisis econòmiques que hem viscut. La del 2008, quan governava el Partit Popular, i la d'ara. La del 2008 ens van dir a tots que ens apretarem el cinturó, que en la dependència ens baixaven de 320 a 300, per exemple, que havíem de ser austers, que les administracions tenien un pitjor servei de sanitat, o un pitjor servei educatiu, i una crisi ara mateixa provocada per la COVID-19 i ara ja, no se sap per què provocada, però amb una desorganització mundial absoluta, estant al costat de la ciutadania. S'han fet una resposta totalment contrària a la que va fer el Partit Popular ara fa poc més de 12 anys. I eixa ha sigut la clau, jo crec que això la gent ho sabrà reconèixer, perquè en un moment on s'han vist fins aquí, el seu Govern ha estat al seu costat, i no els han dit "apanyeu-vos", i no només apanyeu-vos, sinó que ara os apreteu el cinturó, i tot el que os envolta, els serveis de l'administració, os van a costar encara més, això no ha passat. Jo crec que això farà que la ciutadania torne a fer que se reedite el Botànic, esta volta en una tercera edició.
Tot i que és de veres, l'oposició, està celebrant que han tombat a una vicepresidenta que òbviament és molt mediàtica com és Mònica Oltra.
Sí, a veure, ells podran celebrar el que vulguen, però la partida encara no ha acabat i jo crec que el que també ha de fixar-se la ciutadania és perquè, els grups de l'oposició, ha sigut molt més important tombar a Mònica Oltra de manera injusta que proposar mesures concretes perquè tots els veïns i veïnes valencians i valencianes puguen eixir d'aquesta crisi. Als grups de l'oposició els ha importat molt més desgastar a un govern que proposar mesures, que és la seua tasca com a grups polítics a Les Corts Valencianes, per a donar la seua alternativa al nostre projecte. I la seua alternativa, ja ens han demostrat que és la bronca, que és el soroll, que és la confrontació i la polarització. Jo, almenys, en la part que em toca, no vaig a participar en això. Sóc una persona dialogant, una persona de consens, que vull intentar apropar postures, sobretot perquè tot el món guanye. Si els partits de l'oposició no van a estar en això, tampoc em trobaran.
Als grups de l'oposició els ha importat molt més desgastar a un govern que proposar mesures, que és la seua tasca com a grups polítics a Les Corts Valencianes, per a donar la seua alternativa al nostre projecte
Com has viscut tot això? Estaves fora quan et van comunicar aquesta notícia, eres mare també fa molt poquet, t'imaginaves en algun moment que estaries en aquesta posició ara mateix?
No, de cap de les maneres. Prova d'això, ho he dit en moltes altres ocasions, era que jo estava en Grècia. Vull dir, jo me'n vaig i pregunte en Compromís "estem com estem, me´n puc anar?" perquè jo tenia els bitllets pagats i aquestes coses des de feia mesos, jo m'encontrava de baixa de maternitat , i dic "me'n puc anar o me quede?" i em van dir: "No, tranquila, ves-te'n". I en fi, esclata tot al primer dia d'arribar a Grècia, done positiu per Covid-19 només arribar. I dic "bueno, pues ja la hem liat parda". Ha sigut tot molt ràpid, per a mi la veritat que és com si hagueren passat tres mesos o tres anys, però no volia exagerar. Ha sigut molt ràpid i les decisions en un moment en el que jo no me trobava bé, perquè també tenia al meu xiquet malalt de Covid-19, era la primera vegada que es posava malalt, i ahí hem d'entendre les pors d'una mare primerenca, i bueno, va ser tot molt difícil sobretot pensant també en Mònica i en com s'havia desenvolupat tot i en la injustícia tan gran. Ha sigut dies molt agredolços, la veritat.
Com pots compaginar un càrrec d'aquesta responsabilitat amb una maternitat en què el xiquet ja demana i tens ganes d'estar amb ell?
Per descomptat, el meu xiquet encara ni camina, i clar, no seria tan difícil compaginar la maternitat en aquest càrrec si no fora perquè la meua casa està a 200 quilòmetres de València, i la meua parella està a 200 quilòmetres de València. Tinc la sort de tindre dos pares que estan disposats a ajudar-me i també intentant encontrar un equilibri en els dos horaris. Jo el dia que vam fer el traspàs de cartera, ho vaig dir en el meu discurs, soc mare, soc dona, soc jove, soc del sud, i no pense renunciar a ninguna de les quatre coses, sobretot de la primera. Al final els que sou pares i mares, saben que n'hi ha moments en la criança del teu fill o filla que se te queden gravats per a tota la vida, i jo no vull perdre-me eixa infantesa o la criança del meu fill o filla, no puc renunciar perquè jo el que estic propiciant des de la meua conselleria a més, no és una conselleria de les cures, de la criança, dels usos dels temps, d'utilitzar-los correctament, de conciliar, i seria molt hipòcrita de la meua part dir en un discurs que vull que tot això li passe a la ciutadania menys a mi, doncs no, evidentment. Aquest càrrec és d'una intensitat que ningú es pot fer conte de la intensitat que requereix, sobretot ara entrant a deu mesos del final i amb el context que ha sigut, però, evidentment, per damunt de tot, sempre, està el meu xiquet.
Amb quin missatge vols acabar aquestos deu mesos? Crec que si no m'enganye, ets la consellera més jove del Botànic.
No sé, no sé on està el tall perquè crec que Marzà també va entrar molt jove en el seu dia, no sé si igual un anyet o dos per amunt o avall, però jo ho afronte des de la responsabilitat d'una persona jove que vol fer-se valdre. Tinc aquestos dies amb les veus aquestes que van per darrere que diuen "la marioneta d'Oltra" però, això, el que reflexa és una part de la societat que continua pensant que els joves hem d'estar constantment tutelats, que no tenim criteri propi, que no tenim opinió perquè no podem tenir la per falta d'experiència, i jo sempre he afrontat, vaig ser regidora al principi als meus 20 anys, després Directora General als 25, diputada amb 28, portaveu adjunta. A mi no m'ha donat mai por la responsabilitat, però al mateix temps m'ha generat molta responsabilitat a mi també, de ser seriosa, de ser prudent, d'intentar adaptar-te des d'una perspectiva d'un lloc important del que molta gent està pendent del que fas i de les teues decisions, i ho he fet sempre i continuaré fent-ho. No crec que hi haja un lloc de la vicepresidència o el de la presidència, de qualsevol cosa, ja no parle solament que el govern de València siga una qüestió de persona major, crec que hem de trencar eixe estereotip, l'hem de trencar. No perquè sigues més major ho has de fer millor. Jo crec que n'hi ha moments per a tot, i evidentment, l'experiència és un grau, però la il·lusió, la constància i les ganes d'aprendre, també és un altre. I és un altre important. Ja ho he dit en varies ocasions, vaig a intentar estar a la alçada de la situació. I sobretot també per a demostrar que la gent jove podem tindre càrrecs de responsabilitat. Eixa és una de les meues batalles vitals, i ara torne a combatre de manera encara molt més forta. És una de les qüestions que tinc pendents en aquestos deu mesos, hi ha gent jove preparada que té possibilitats d'estar en càrrecs de responsabilitat, dona igual que siga en un govern o en una empresa privada.