25n
25N
25N

El Consell haurà de pagar 4,8 milions en interessos per pagaments ajornats del PP

Es tracta d’ajornaments “il·legals” efectuats pel PP en 2009 amb el TRAM de Castelló

El Consell haurà de pagar 4,8 milions en interessos per pagaments ajornats del PP
24/10/2019 -

El Consell haurà de fer front al pagament de 4,8 milions d’euros derivats d’interessos de pagaments ajornats “il·legals” de l’anterior govern del PP en l’adjudicació de contractes en 2009 del TRAM de Castelló de la Plana, després d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) de juny de 2019 que condemna a aquesta fórmula de pagament. Els 4,8 milions s’inclouran en els nous pressupostos autonòmics de 2020.

Així ho ha anunciat el ‘president’ i líder del PSPV, Ximo Puig, en la sessió de control del ple de les Corts d’aquest dijous, en resposta a les crítiques de la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, pels “endolls i retallades”. “Un dia parlarem de qui ha estat més endollat al llarg de la història” de la Comunitat, ha replicat Puig.

En concret, segons la Generalitat, l’última resolució judicial contra el “pagament ajornat” de l’anterior govern del PP va ser emesa pel TSJCV el passat 21 de juny, en estimar la reclamació d’una empresa per valor de prop de 4,8 milions en concepte de demores en abonaments de certificacions d’obra.

Es tractava de l’execució del contracte de construcció de determinats trams de la plataforma reservada al transport públic de la ciutat de Castelló, als carrers Columbretes-Camí Serradal del TRAM.

Aquesta licitació es va posar en marxa en 2009 per la Conselleria d’Infraestructures i Transports de l’anterior Consell del PP, per valor de 28.976.444 euros (IVA inclòs), en règim de pagament ajornat entre 2011 i 2016. Posteriorment –sempre segons l’actual administració– va ser adjudicada a la UTE formada per les empreses FCC i Becsa (antiga Lubasa) per 27.256.716 euros, fins més de 30,7 milions amb l’IVA i els interessos d’ajornament, per un termini inicial previst en any i mig des de març de 2010.

Finalment, el cost per a la Generalitat va ser de “prop de 40 milions d’euros (IVA inclòs)”, una vegada concloses les obres el febrer de 2015 i aprovada tant la seua liquidació com la seua certificació total “amb excessos”. Aquest any, l’adjudicatària va reclamar els prop de 4,8 milions en concepte d’interessos de demora.

En 2019, l’alt tribunal valencià ha estimat el posterior recurs de la UTE, amb el que reconeix el seu dret al fet que la Generalitat li abone els 4,8 milions d’euros, més els interessos des que va iniciar el procés judicial fins al pagament i els interessos legals, tot això amb condemna en costes a l’administració.

Per tot, des del Consell de Puig denuncien que “la magnífica gestió del PP només ha suposat per a l’erari públic diferir el pagament de la major part d’una obra l’execució de la qual es va realitzar en la seua pràctica totalitat entre 2010 i 2016″ i critiquen haver de fer-se càrrec d'”uns elevadíssims interessos de demora per la tardança en el pagament de les certificacions d’obra”.

“Ara toca al govern actual aprovar una ampliació extraordinària de crèdit per a fer front al pagament de la sentència”, lamenten des de la Generalitat, la qual cosa veuen com a “més ruïna en diferit per als valencians”.

ÚS “INDISCRIMINAT” DEL PAGAMENT AJORNAT

De fet, asseguren que els anteriors governs del PP van utilitzar “indiscriminadament fins a 2009″ el pagament ajornat en les obres previstes en el Pla d’Infraestructures Estratègiques 2004-2010. Es tractava d'”un sistema especial, fora de qualsevol previsió de la Llei de Contractes –llavors vigent, amb el pagament d’interessos establit a partir de 60 dies del lliurament de certificacions d’obra–, que deixava totalment en mans de la Conselleria el càlcul dels interessos”.

En aquest context, la Confederació Nacional de la Construcció va interposar en 2011 un recurs contra un d’aquests procediments “especials” de pagament. Tres anys després, el TSJCV va anul·lar aquest sistema “il·legal” de fixació d’interessos en estimar el recurs de l’organització empresarial contra “la resolució presa per la llavors consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig”, subratllen des de la Generalitat.

A partir de llavors, les empreses contractistes que van resultar “afectades” per aquest mecanisme van iniciar procediments per a reclamar el pagament dels interessos de demora ajustats a la Llei de Contractes. Com a resultat, “el Govern valencià ha hagut de fer front a grans quantitats de fons públics”, mentre uns altres estan pendents de pagament fins que es calculen.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × 4 =

museo etnologia
ficcions 2019-2020