25n
25N
25N

“En una crisi, els humans ens unim per a resoldre-la i reforçar la nostra identitat”

Psicòlegs valencians recomanen marcar-se objectius, seguir amb la rutina i la introspecció per a controlar els canvis emocionals de la quarantena

“En una crisi, els humans ens unim per a resoldre-la i reforçar la nostra identitat”
08/04/2020 -

El 14 de març es va decretar l’Estat d’Alarma i, amb això, els carrers es van quedar en silenci. Ja porten així més de tres setmanes en les quals el govern ha prorrogat la quarantena per a frenar la pandèmia del coronavirus a Espanya, que no se sap quan tornarà a omplir-se de vida i de la seua activitat frenètica habitual. Milions de persones de tot el món han interromput els seus projectes o la seua simple rutina per a confinar-se a casa i les conseqüències psicològiques són ací. Crear-se una rutina i saber autocontrolar-se són alguns dels consells que transmeten experts com Francisco Santolaya, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV), i Mari Carmen Molés, vocal del mateix organisme. L’important, transmeten, és entendre que açò passarà i tots comptarem amb un gran suport quan siga així.

Molés, castellonenca i especialitzada en psicologia esportiva, explica que el normal en aquest moment d’incertesa és sentir-se vulnerable, tindre por, viure situacions d’estrés “i, sobretot, sentir la necessitat d’autocontrol“. I és que, tal com assenyala Santolaya, “normalment, quan tenim un impacte com aquest en el qual quasi d’un dia per a un altre ens quedem confinats a casa, reduïm almenys en un 50% la nostra capacitat de resposta. Les persones introvertides no ho pateixen tant com les extravertides, encara que els éssers humans desenvolupem diferents estratègies també segons la nostra edat”.

Tots estem davant el mateix perill, per això traiem la nostra cara més humana”.- Mari Carmen Molés

En aquest sentit, Santolaya destaca que sorgeixen alts i baixos emocionals interiors i exteriors que es produeixen en tres fases. “Primer, ens enfadarem per coses que ens passen en el nostre dia a dia; després, ens adonem dels fets que ens fan enfadar, ens sentim malament i pensem què fer per a estar bé; i finalment, quan ens topem amb això, duem a terme el que creiem que ens ajudarà i així controlarem el nostre sofriment”. Així és com s’aconsegueix una millor autoregulació.

El psicòleg clínic valencià assegura que, davant aquesta ruptura del ritme i aquests canvis emocionals, sí que és possible motivar-se: “Els éssers humans tenim una sèrie de reforços socials de comportament que ens ajuden a seguir amb les nostres tasques habituals, simplement ara canvien aquests reforçadors i s’adapten a la situació”. Reprendre o dedicar més temps a l’entreteniment és una bona idea per a això, però degà insisteix que és clau buscar un equilibri entre la companyia i l’autocura. “Per exemple, si tenim xiquets a casa, els progenitors han de fer un repartiment per a traure temps per a si mateixos”, destaca.

Molés, seguint amb aquesta línia, afig que “qualsevol cosa que ens atrape l’atenció i ens permeta centrar-nos en alguna cosa, serà positiu”. Per a mantenir la ment activa, recomana plantejar-se metes tots els dies i a curt termini, escriure en un diari les coses bones que han ocorregut cada dia i especialment tindre temps per a l’activitat física i social. “Als meus esportistes els dic que no podem passar del 0 al 100%, sinó que l’objectiu és buscar un equilibri entre aquestes activitats i un espai per al nostre autoconeixement”, conta.

Molés assegura que encara que siga una situació complicada amb conseqüències negatives en les emocions, “també pot traure el millor de nosaltres mateixos”. Reconeix el sentiment d’incertesa o l’ansietat per no saber quan acabarà la quarantena ni què passarà després, “és normal que ens avancem i a l’ésser humà li costa molt controlar això”, explica. Tanmateix, per a la psicòloga el secret està a “preparar-se” i dur a terme una rutina similar a la que teníem abans però dins de casa: vestir-se, treballar si és el cas, fer les tasques de la llar… encara que amb un ritme més relaxat i en el qual càpien activitats d’oci i moments per a la creativitat, el descans, la introspecció i “escoltar el que necessitem com a persones”.

Tots dos especialistes, a més, coincideixen en la importància de centrar-se en el present, en l’ara. “Ningú pot canviar aquesta situació, no depén de nosaltres, però és fonamental entendre la fi pel qual el fem i, per tant, que aquestes mesures són saludables”, assenyala Molés, mentre que Santolaya assegura que el no tindre una expectativa sobre quan es tornarà a la normalitat també dificulta això. “Cal pensar en el dia a dia, dedicar per exemple dos dies a fer alguna cosa que ens agrada, aconseguir els nostres objectius… és important saber que açò passarà i totes les persones, sobretot persones vulnerables com els ancians i ancianes, comptaran amb el suport de la resta per a recompondre’s”, afig.

Quan tot açò acabe, ens recompondrem amb el suport de tots i totes”.- Francisco Santolaya

El degà del COPCV, d’altra banda, posa en valor el paper que juguen en aquests moments els psicòlegs i psicòlogues, però també la seua labor per a la posterior adaptació de les persones, perquè insisteix que “quan la gent isca al carrer es trobarà animada, però després cal acceptar la volta a la rutina”. En aquest sentit, destaca el treball de l’ens amb familiars que han perdut a un ser estimat o tenen persones en risc davant la pandèmia en el seu entorn, al personal sanitari que sent “frustració, cansament físic i psicològic o impotència” o a ciutadans a títol individual que necessiten aquesta ajuda.

“Els psicòlegs som molt solidaris i estem quasi en primera línia. En general, quan hi ha una crisi social els éssers humans ens unim per a resoldre-la per la nostra identitat de grup. Som animals socials i fer donacions o simplement eixir a aplaudir als balcons reforça el nostre sistema”, conta Santolaya. Mari Carmen Molés, per part seua, afig que “en aquests moments es treballen molts valors, perquè tots estem al mateix nivell i davant el mateix perill. Per això traiem el nostre costat més humà”.

La psicòloga castellonenca també posa èmfasi en la importància de la comunicació en aquests moments. La impossibilitat de veure a la resta de la família, sobretot si està malalta, es viu de forma molt dura, destaca. I amb l’actual normativa, també han canviat les maneres d’acomiadar-se dels qui han mort amb funerals en els quals no poden haver-hi besos, abraçades o la possibilitat d’estar al costat de la víctima de manera privada i física per a dir un últim adéu.

Molés reconeix que aquesta situació excepcional “fa el dol encara més difícil”, però explica que hi ha moltes maneres d’acomiadar-se i sempre cal respectar les decisions dels més propers: “Aconsellem fer un comiat amb una fotografia a casa, escrivint una carta al mort o aprofitar les noves tecnologies per a fer una videotelefonada entre éssers estimats. L’important és fer un ritual per a dir adéu i quan hi haja temps, acomiadar-se amb tots els coneguts i conegudes”.

Tant Mari Carmen Molés com Francisco Santolaya tenen clar que aquesta és una etapa d’autoconeixement, de descans, de deixar volar la imaginació i desenvolupar la creativitat. I recorden que, quan els carrers tornen a omplir-se de vida, també tornaran les abraçades i els muscles en els quals recompondre’s. Els éssers humans, destaquen, sempre tenen reforços socials que els ajuden a motivar-se i, encara que ara hagen canviat, tornaran a adaptar-se al soroll d’abans de la pandèmia.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set + tretze =

Informacion coronavirus