Representants de països de tot el món destaquen a València els beneficis del nou sistema de retorn d'envasos que impulsa Medi Ambient

Representants de països de tot el món han destacat a València els beneficis del sistema de retorn d'envasos que a la Comunitat Valenciana impulsa la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Ho han fet a partir de la seua pròpia experiència en la implantació i funcionament del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d'Envasos (SDDR), en exposar els casos d'Austràlia, Canadà, Estats Units, Estònia i Lituània, uns en la taula redona que ha moderat el secretari autonòmic de medi ambient, Julià Álvaro, i altres a través de vídeos.

La taula redona s'ha desenvolupat en el marc de la jornada Tornar el casc 2,0 La gestió dels residus en el segle XXI, després de la inauguració duta a terme pel president de la Generalitat, Ximo Puig, la consellera Elena Cebrián i l'alcalde de València, Joan Ribó.El sistema de depòsit estonià, té un efecte positiu sobre l'ocupació, la responsabilitat social i la imatge pública que projecten les empreses participants, segons ha informat el director general del sistema, Rauno Raal. En Estònia funciona amb la implicació de l'Associació de Productors de Refrescos, l'Associació d'Importadors de Refrescos i Cervesa, l'Associació Estoniana de Cervesers i l'Associació Estoniana de Detallistes, amb un depòsit de 10 cèntims, que aconsegueix una efectivitat de recuperació del 70% en llandes, 87% en vidre i 90% en pet.La directora de Reloop, Clarissa Morawski, ha detallat el funcionament del SDDR a Canadà, on s'aplica en 12 de les seues 13 regions des de fa 15 anys, amb una efectivitat de recuperació que supera el 70% i arriba al 90%, doblegant el rendiment enfront del sistema del punt verd. A més, Morawski ha sol·licitat que les grans empreses també s'unisquen a aquest sistema per la seua eficàcia.A Lituània, el president de la junta directiva del sistema USEU, Saulius Galadauskas, ha assenyalat que el sistema s'ha iniciat enguany, s'aplica un recàrrec de 0,10 per envàs i que s'ha creat una societat pública (Uztato Sistema Administratorius) sense ànim de lucre que s'encarrega de gestionar el nou sistema. Es preveu un 73% d'envasos recuperats enguany. Ha servit per a crear 100 ocupacions directes i 1.000 indirectes.A través de vídeo, Susan Collins, presidenta del Contenidor Recycling Institute dels Estats Units, ha exposat que en el seu país s'aplica en 10 dels 50 estats, que representen el 30% de la població (al voltant de 100 milions de persones), amb uns incentius de 5 i 10 centens, i aconseguix taxes de recuperació de fins al 90%. Ha destacat els beneficis per als consumidors i per a l'entorn, sobretot en les ciutats amb la platja, com les de la Comunitat Valenciana, perquè no arriben envasos que l'embruten.L'exministre de medi ambient alemany i impulsor del SDDR en el seu país, Jürgen Trittin, ha plantejat en un vídeo gravat per a la jornada, l'aplicació del SDDR com una aportació a la democràcia i també a la cultura del país. En aquest sentit ha afirmat que el sistema genera més possibilitats, més ocupació i diversitat. Qui vulga mantenir aquesta diversitat, ha dit, ha de mantenir el sistema. I ha afegit que si hi ha algú que no vol retornar un envàs, ha de deixar que qui vulga ho puga fer. D'aquesta manera, Alemanya ha reduït la presència de fem en els boscos, els parcs i les cunetes.El cas australià part de 45 grups mediambientals a través del moviment comunitari, amb implantació actualment en els estats de Queensland i Nova Gal·les del Sud. Remarca en els problemes de residus plàstics marins que, a manera de micropartícules, entren en la cadena alimentària a través del peix. Ha concretat que el SDDR redueix el 30% del plàstic que acaba en l'oceà Índic.En la jornada s'ha explicat el procediment de la cadena de supermercats Lidl. Un vídeo ha mostrat com una botella usada s'arreplega en una màquina ubicada en un supermercat, s'envia a una planta de premsatge i després a una empresa que les classifica i converteix en la matèria primera per a convertir-les en una botella nova. S'aconsegueix fins a un 66% d'estalvi en matèria primera i una mitjana de 55% de contingut reciclatge.El co-president del Panell Internacional de Recursos de nacions Unides i comissari Europeu de medi ambient (2009-14), Janez Potocnik, ha indicat que l'economia circular, a través del reciclatge, és una resposta al desafiament de la producció i el consum en un món en què la població augmenta de manera exponencial.