Noves fugues en la central de Cofrents encenen el debat sobre l'energia nuclear

La central acumula huit incidents en tan sols deu mesos, l'últim va succeir el 6 de gener

Guardar

Central-cofrentes
Central-cofrentes

Producció elèctrica de les centrals nuclears a Espanya | València Extra

Són ja icòniques, inconfusibles. Les dues monumentals torres de refrigeració de la central nuclear de Cofrents s'erigeixen d'entre els avets com a símbol d'una Comunitat hegemònica en energia nuclear. I és que aquesta central en concret és la de major potència elèctrica de tota Espanya. Amb l'energia que produeix, es pot proveir per complet el consum domèstic de les famílies valencianes. Però dissabte passat 6 de gener, una fuga va obligar a paralitzar la central, i això ha reviscolat el debat sobre la sostenibilitat i la seguretat de les centrals nuclears. En concret, d'aquesta, que acumula ja huit incidències en sols deu mesos.

"Estaven fluixes les rosques", segons fonts de la central, la qual cosa va provocar que les barres de control fallaren i açò va derivar en una fuga. Malgrat ser un incident, la central, propietat d'Iberdrola, ho va comunicar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) com una "parada programada" fent ús d'un xicotet truc. I és que, si la parada l'anuncies dos dies abans de dur-la a terme, deixa de ser "incident", i així s'eviten les possibles conseqüències. Una setmana d'aturada per a realitzar els treballs pertinents i aquest mateix cap de setmana s'ha tornat a reobrir.

El març de 2021, dins de tres anys, l'empresa titular de l'explotació de les instal·lacions nuclears, Iberdrola, s'enfrontarà a un procés de pròrroga de la llicència. Pot sol·licitar-la, però aquests problemetes podrien posar en dubte la seua gestió i ser un obstacle de magnitud en la renovació. Potser per això l'afany de qualificar-ho com a "parada programada" i no com el que és: un incident lleu.

Els incidents en la central de Cofrents

La central nuclear de Cofrents a la nit

L'esglai podria considerar-se anècdota de no ser per les reiterades alertes que aquesta planta porta a l'esquena. Quasi anualment, Cofrents notifica diversos successos en les instal·lacions, però també cal destacar que tots ells són de molt lleu importància. La perillositat d'aquestes experiències es calcula mitjançant l'escala internacional INES, sent '0' un succés sense importància i '7' un accident greu (com el de Txernòbil). Doncs bé, la gran majoria es classifiquen en el nivell '0', i solament molt esporàdicament han sigut qualificats de nivell '1'.

Sense anar més lluny, aquesta última avaria ha succeït tan sols un mes després que es posara en funcionament de nou. I és que el 23 de setembre necessitava recarregar combustible, però durant l'aturada es va produir una nova incidència de gravetat '1' que la va mantenir, en total, 75 dies completament sense funcionar. La causa, de nou: "peces soltes".

En definitiva, aquests reiterats fets han provocat que l'associació Tanquem Cofrents i partits polítics com Esquerra Unida o Compromís tinguen la mosca darrere de l'orella.

El debat sobre l'energia nuclear

Després de l'incident del passat 6 de gener, la portaveu d'Esquerra Unida en el Parlament Europeu, Marina Albiol, va denunciar que la intenció d'Iberdrola i del Govern d'Espanya és "preparar el camí perquè la planta seguisca funcionant més enllà de 2024" malgrat els huit incidents "en els últims deu mesos" i malgrat diversos incompliments del tractat europeu Euratom.

La plataforma Tanquem Cofrents, per la seua banda, carrega contra el que consideren una "falta de mínima cultura de seguretat" per part dels gestors i adverteix que "les instal·lacions estan envellides i deteriorades", per la qual cosa "pretendre allargar el seu funcionament és una irresponsabilitat". D'aquesta forma demanen el tancament immediat de la central.

Però posem dades objectives sobre la taula. Segons els experts, la vida útil d'una central nuclear a l'ús, com és la de Cofrents, és de 40 anys. Aquesta es va inaugurar en 1984, per la qual cosa l'envelliment és real, amb 34 anys d'antiguitat. Així que el debat comença a tenir fonaments consistents, i en els pròxims anys serà necessari fer front a aquest repte. O substituir aquest tipus de centrals per fonts d'energia renovables, o construir més centrals , o seguir arriscant-se i esperar a patir mals pitjors.

Destacats