La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va detectar al llarg de 2015 un total de 15 mostres de peix no aptes per al consum per presència d'anisakis. Durant tot l'exercici es van prendre 809 mostres en tota la Comunitat Valenciana, i únicament el 1,8% van resultar no aptes, enfront de la mitjana de mostres no aptes dels tres anys anteriors, que superava el 4,5%.
La Direcció General de Salut Pública, dins de les seues actuacions en matèria de seguretat alimentària, desenvolupa un programa específic de control d'anisakis en peixos i l'any 2015 va analitzar 809 mostres distribuïdes en establiments industrials (166) , establiments de servici de menjars (320) , llotges pesqueres (77) i pescateries (246).
Per a dur a terme la investigació es van prioritzar les espècies més comunament parasitades, com el llucet, el lluç i la cavalla, i altres com l'areng, la sardina, l'aladroc, l'abadejo, el salmó, el rap, el bonic, el rèmol, la besuga, la fotja, la brolle-la i el calamar. La procedència del peix era majoritàriament del mar Mediterrani (Zona FAO 37) , concretament el 51%, i de l'oceà Atlàntic (Zona FAO 27) , el 41%.
Del total de mostres, 15 van resultar no aptes. Per espècies: 9 eren mostres de llucet, 3 de lluç, 1 de llucet, 1 de cavalla i 1 de fresa (estes espècies coincidixen amb les detectades en anys anteriors) . Totes les mostres no aptes procedien de l'oceà Atlàntic nord-est.
L'anisakis és un paràsit que es pot trobar en el peix, les larves del qual passen actives a l'aparell digestiu humà a l'ingerir peix cru o poc cuinat. L'anisakiasis humana és un problema de salut pública la incidència del qual està augmentant en els últims anys, i les mesures preventives són essencials per a controlar la malaltia.
Els experts recorden que les pautes per a la reducció del risc han de comprendre tota la cadena alimentària, des de les pràctiques durant la captura i posterior manipulació, els tractaments tecnològics dels productes processats, fins a les recomanacions dirigides al consumidor i a la restauració col·lectiva, com a anelles últimes de la cadena, en els que també s'ha de recolzar la prevenció.