El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) ha confirmat aquest matí la multa de 19 milions d'euros imposada a Espanya pel Consell de la Unió Europea per falsificar les estadístiques de la despesa sanitària de la Comunitat entre 2008 i 2011, quan Francisco Camps era president de la Generalitat. El TSJUE ha desestimat el recurs d'Espanya contra la multa que el Govern de Mariano Rajoy va presentar el setembre de 2015.
Així doncs, Espanya haurà d'abonar la multa de 19 milions d'euros, a més del cost del procés. El Tribunal Suprem espanyol ja va establir que la multa hauria de repercutir directament a la Comunitat, i així ha sigut, perquè el Govern ja ha descomptat del finançament autonòmic la quantia total de la sanció.
Segons la recerca de la Comissió Europea (CE), la Generalitat va cometre una "negligència greu" per l'"absència de registre de despeses sanitàries", la qual cosa va provocar que Espanya comunicara a Eurostat en 2012 unes dades de dèficit públics incorrectes. Les negligències s'havien produït des de 1988, amb el govern de Lerma, però la recerca, i per tant la multa, corresponen a les dades de 2011 i 2012.
La multa, no obstant això, s'ha rebaixat per diversos atenuants. La Justícia europea considera, en primer lloc, que la tergiversació no va ser intencional, referint-se al Govern d'Espanya, perquè la Generalitat va actuar unilateralment. A més, també li reconeix a l'executiu haver cooperat amb les recerques. Per això, la sanció s'ha rebaixat 4 milions d'euros.
Manolo Mata: "Que Montoro recentralitze la multa, com la sanitat universal"
Des de Compromís, el seu portaveu Fran Ferri ha acusat al Partit Popular de fer una "mala gestió" per falsejar el dèficit sanitari i ha lamentat que els ciutadans hàgem de pagar "de la nostra butxaca" la multa. En conseqüència, ha anunciat que demanarà portar el cas al Tribunal de Comptes perquè "siguen els responsables els que facen front a aquest encobriment del dèficit".
Rubén Ibáñez, del Partit Popular, ha incidit, per la seua banda, en què les irregularitats en aquest assumpte vénen des de 1988 quan governava Joan Lerma. "És una pràctica absolutament tècnica", ha aclarit, "i està aliena a qualsevol intencionalitat política" perquè la va realitzar la Intervenció General de la Generalitat.