L'ocorregut durant la vesprada del passat 9 d'Octubre en la ciutat de València posa de manifest el ressorgiment de moviments que semblaven extints. Assistim de facte a una nova "Batalla de València", conflicte que crèiem adormit i que tant ha perjudicat la nostra societat. La violència que es va viure el Dia de la Comunitat, ja està en els jutjats, però el seu rerefons ideològic no morirà allí. El blaverisme ha despertat amb la crisi catalana, i ho ha fet amb força. Però, d'on ve? Com es manifesta? Qui són actualment els seus promotors?
Molts historiadors situen l'origen del blaverisme a mitjan segle XX, quan es va publicar l'obra fusteriana Nosaltres, els valencians (1962), que promulgava una identitat comuna entre el territori valencià i el català. Aquest i altres escrits de tipus semblant van provocar una reacció d'oposició entre alguns sectors. Aquesta posició es va materialitzar i es va radicalitzar després de la Transició en la ciutat del Túria. Llavors, Aliança Popular va aglutinar l'encara incipient moviment anticatalanista. Més tard, UCD va encapçalar aquest rebuig.
Violència: agressions i bombes
No és nova la violenta reacció de grups d'ideologia feixista davant la presència de grups pancatalanistes en la manifestació a favor del valencià. Durant la ja esmentada "Batalla de València" l'acció directa de múltiples grups anticatalanistes com Grup d'Acció Valencianista i uns altres d'ultradreta franquista com Força Nova, es va arribar a portar per davant moltes vides. Des d'insults i agressions menors fins a explosius. Tot va valdre per a evitar que les institucions valencianes assumiren qualsevol cosa que puguera relacionar-se amb els anomenats Països Catalans.Dues bombes (una en 1978 i una altra en 1981) van fer perillar la vida de Joan Fuster en la seua vivenda, però no es trobava a casa quan van explotar. D'altra banda, la mort de Miquel Grau, un jove comunista, a causa d'un colp de rajola provocat per Força Nova, es va convertir en el símbol d'aquesta època negra.
Blaverisme de masses
El moviment va arrelar profundament en algunes entitats emblemàtiques de la societat valenciana. Per exemple, el València Club de Futbol va ser un dels canals del blaverisme. Futbol i política es van unir per a la difusió del missatge anticatalanista. En el camp, solament va haver-hi banderes blaveres. Fins i tot la segona equipació de l'equip va canviar per a introduir el blau en els seus pantalons. També es va alterar l'escut i es va incrustar la franja. Després de la Transició, a més, es va crear el grup Ultra Yomus, d'ideologia ultradretana i que, fins a hui, manté com a bandera l'anticatalanisme.El món de les Falles també va acollir aquests principis. De fet, un conegut líder del moviment com va ser Vicente González Lizondo va acabar sent membre de la Junta Central Fallera.
La postura de Las Provincias va ser decisiva en l'impuls del blaverisme. Els incendiaris comentaris de la seua directora, Maria Consuelo Reyna, en el paper van mobilitzar a gran part de la societat valenciana, i van convertir el blaverisme en un autèntic fenomen de masses.
[blockquote style="4"]Però el màxim de la caradura potser l'aconseguisca Joan Fuster, excel·lent articulista, gran lector, però que manipulava la història com bé li semblava per a adaptar-la als seus desitjos polítics amb menyspreu total als «puristes que, en nom de la història», no accepten el de país valencià. O siga que Fuster, de rigor intel·lectual... 0. (María Consuelo Reyna, Las Provincias , 25 de maig de 1997)[/blockquote]
Estatut d'Autonomia i actualitat
Finalment, amb la redacció de l'Estatut d'Autonomia tan anhelat, es va acabar per rebutjar els símbols que inicialment estaven previstos per a representar a la nostra Comunitat. La senyera quadribarrada va ser substituïda per la senyera amb la franja blava. Es va acordar que la denominació del territori autonòmic, un altre punt de conflicte, fora la de Comunitat Valenciana, i no la de País Valencià, com estava pensat. El blaverisme va vèncer.Ara, amb la recrudescència de les tensions a Catalunya, un nou blaverisme sembla haver sorgit, especialment a través de grups violents d'ultradreta com Espanya 2000 o Ultra Yomus, però també en les institucions a través de partits polítics com el Partit Popular i algunes faccions de Ciudadanos. La violència ressorgeix i la societat valenciana mira, impassible.