Pablo Cantero torna a la seua casa per a fer el tret d'honor en el primer partit com a local del Torrent CF

L'esportista torrentino, de 27 anys, militava en l'Aleví del Torrent C.F. quan l'octubre de 2005 un tumor cerebral li va deixar sense visió. Ara ha tornat a la que sempre serà la seua casa, al Sant Gregori, per a realitzar el servei d'honor en el primer partit com a locals dels taronja, just en la temporada que el club celebra el seu centenari.Somrient i acompanyat de Julie, una preciosa Golden que és el seu fidel guia des de 2017, Pablo Cantero ha fet el servei d'honor en la trobada que enfrontava al Torrent C.F. contra el Callosa Esportiva C.F."Estic content. Ha sigut increïble la sensació de tornar a trepitjar la gespa, a més amb el meu millor guia en aquests moments i que és massa llesta, està aprenent del millor defensa, i m'ha fet una falta en el servei", ha explicat simpàtic Cantero, que ha acabat en la gespa en tan emotiu moment i després del qual el president taronja, Víctor Ventosa, li ha fet lliurament d'una samarreta del Torrent C.F., en la temporada del centenari, amb el nom de l'esportista torrentí a l'esquena. "La rep amb molt d'orgull i afecte també, me la posaré en cada entrenament amb l'equip", ha comentat Pablo, que ha fet una valoració de la sisena plaça que va aconseguir la selecció espanyola de Futbol-5 per a cecs en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020: "La sensació ha sigut agredolça, anàvem amb tota l'energia, després de dos anys d'entrenaments, perquè s'ha allargat per la pandèmia, amb un grup de seleccions molt potents, però amb la il·lusió de passar a semis. No ha pogut ser en aquesta ocasió, així que es queda pendent per a París"."Pablo és un exemple de superació, de motivació, valors, esforç i sacrifici. Després del problema que va tindre i de veure com l'ha superat, és un gran exemple per als xiquets de l'escola, perquè sàpien que si es vol, amb esforç i constància es pot arribar molt lluny, i que millor que retre-li homenatge en un partit tan bonic, el primer del Torrent C.F. en el Sant Gregori l'any del centenari", ha ressaltat Víctor Ventosa abans de l'1-1 amb el qual va finalitzar la trobada entre els d'Ángel López i el Callosa Esportiva C.F.

Passat taronja

Un tumor cerebral va privar a Pablo Cantero de la vista l'octubre de 2005, quan jugava en la categoria aleví del Torrent C.F., en la seua segona temporada en l'entitat. Havia provat primer amb el judo i l'atletisme, però finalment va convéncer als seus pares que li inscrigueren en el club torrentí per a experimentar allí la seua gran passió pel futbol."Abans era davanter; estava més prop de l'àrea rival, pendent de marcar. Ara estic pendent que no ens fiquen gol, en la defensa. Encara em queda marge de millora com a esportista i futbolista amb discapacitat, i tirarem cap amunt, a veure si fique algun gol que ens done la victòria a París", ha recordat l'esportista torrentí que fa dos anys es va enrolar en el futbol adaptat després de la seua experiència amb l'atletisme, esport en el qual va collir diversos èxits i que li va permetre millorar les seues habilitats cognitives com a invident de cara a la pràctica esportiva. Com a atleta va aconseguir medalles i rècords nacionals i va participar en els campionats europeus de Swansea 2014 i Grosseto 2016, on va aconseguir la sisena i la quarta plaça, respectivament. Però l'atletisme no li va portar fins als Jocs Paralímpics de Riu 2016. Va ser després, amb el futbol adaptat, quan va tornar a gaudir com a esportista: del seu amor per la pilota i del somni complit d'estar en uns jocs olímpics.El futbolista, que actualment treballa a Toledo com a psicòleg de l'ONCE, té clar com li agradaria tornar a trepitjar la gespa del Sant Gregori: "Esperem que la pràctica de l'esport adaptat continue avançant també a la nostra ciutat i que el Sant Gregori siga una altra vegada la meua casa, amb aquesta elàstica".