Portes en l’Ajuntament des de 2011. Com era l’Alfafar de 2011, i com és el d’ara en 2022?
Ha anat acorde a conforme vol la ciutadania que vaja el poble. Ha canviat culturalment la forma de fer política i la forma del municipalisme i ara es basa en escoltar a les persones i les seues necessitats. Estètica o físicament anem invertint i anem canviant, però sobre tot anem atenenent les necessitats de les famílies. Eixa és la màxima, que la gent es senta escoltada i representada.
Alfafar des de la teua arribada com alcalde ha sigut un epicentre empresarial amb l’arribada d’Ikea i de tot el parc empresarial i fa pràcticament dos mesos l’arribada d’una nova empresa que es Cecotec. Per què trien Alfafar per a treballar?
Crec que hi ha varies raons. Férem un esforç des del 2011 fins al 2015 per a fer uns bons accessos i férem un estudi de tràfic per a invertir en millorar els accessos i atraure empreses no sols Ikea, sinó totes les que van vindre en esta primera tanda i les que vindran en esta segona. Quan ve una empresa li tens que obrir les portes de l’Ajuntament, les empreses volen agilitat, instal·lar-se i fugen de la burocràcia i volen que l’ajuntament siga un soci més a l’hora de donar-los la llicència.
"La nostra intenció és obrir en setembre i octubre de 2022 empreses com Cetcotec o algun hotel i altres empreses belgues i franceses que venen. I ens marquem eixe objectiu i treballarem totes les setmanes colze a colze per aconseguir-ho i eliminar eixa imatge de l’administració"
Nosaltres tenim un sistema de treball mitjançant el qual intentem ser lo més àgils possible i des del l’equip de govern ho vegem com que darrere de les empreses se crea riquesa i se crea treball i darrer hi han famílies o n’hi ha joves que treballen per pagar-se la carrera. Eixa perspectiva és la que fa que nosaltres haguem de ser socis.
Per tant, la nostra intenció és obrir en setembre i octubre de 2022 empreses com Cetcotec o algun hotel i altres empreses belgues i franceses que venen. I ens marquem eixe objectiu i treballarem totes les setmanes colze a colze per aconseguir-ho i eliminar eixa imatge de l’administració de «saps quan entres però no quan ixen els papers o les llicències».
Contra això intentem lluitar i que les persones que es dediquen a les empreses que nomenen Alfafar pensen en agilitat, dinamisme, i fàcil incorporació. Al final és un model diferent perquè coneguen el món empresarial hi han moltes empreses que tenen reticències de treballar a altres localitats. I, en canvi a Alfafar és un epicentre per muntar empreses.
Quan entra un inversor per la porta intenta tindre la primera reunió amb l’alcalde i desprès es posa en contacte amb l’equip tècnic. I ja des d’alcaldia se’ls diu clar que total predisposició a fer qualsevol canvi, qualsevol necessitat que tinguen, estudiant-ho amb els informes que es s’hagen de fer. I també la col·laboració que hem tingut amb altres empreses de persones que puguen fer pràctiques, treballar, borses de treball que tinguen des de l’ADL, ficant-nos totes les facilitats i intentant transmetre que nosaltres som un equip honrat que apostem per les empreses que sí volem que s’instal·len perquè creen riquesa. I quan un empresari escolta això d’una administració pública veu que l'interessa quedar-se ahí pels accessos, per la connexió que hi ha i també per què l’ajuntament va a ser un soci.
Totes estes empreses que s’estan instal·lant en la localitat estan produint un creixement en la localitat.
Efectivament, és un creixement de persones que es queden ací i que ixen a dinar del treball ací, que compren i reposten i generen una economia. I fen que es moga el mercat és com eixirem de la postpandèmia.
Dins del plan Reacciona de l’any passat, aneu a fer un recorregut per tota l’horta. Com està aquest projecte? Està concedit?
Està concedit el projecte per a que una enginyeria comence a treballar i ací està mancomunat des d’Albal fins a Sedavi i connecta amb l’anell verd i el parc natural. També tindrem un altra que anirà des de Beniparrell fins a Sociòpolis i ahí enganxar amb València i fer un enllaç directe amb la que coneixem com la ruta del colesterol i en la nova passarel·la de la V-30. Eixos projectes són mancomunats, un és impulsat per la Diputació i l’altre per la Mancomunitat amb la Generalitat i ens han donat els diners per a poder fer-los.
I, per últim, tenim un altra que es troba al programa electoral que es turística i que volem fer que el Centre d’Interpretació de l’Arròs connecte amb l’Albufera. Volíem portar-la a terme esta legislatura, però durant aquests dos anys de pandèmia, la inversió que s’anava a fer en la passarel·la anà a les ajudes covid. Per tant, si tenim el suport de la ciutadania en 2023 governem acabarem ixes vies ciclistes per a que es puga visitar el Centre d’Interpretació de l’Arròs i desprès vore eixe centre en viu i en directe al costat de l’albufera.
Com està eixe Centre d’Interpretació de l’Arròs?
Hem tingut un xicotet problema i també hem tingut una solució. L’edifici ha estat abandonat durant anys i no veiem que cada vegada que plovia el nivell de l’aigua pujava molt. Estem baix d’un aqüífer i és normal que puge, ens passa també als túnels, en les sèquies, en moltes parts del poble. Una vegada s’ha acabat l’alqueria ens hem adonat que quan plou molt no hi ha una separativa d’aigües des de la sèquia per tant ixen algunes humitats en l’alqueria.
"El Centre d’Interpretació i l’alqueria estaran oberts a partit de setembre o octubre."
L’alqueria s’està visitant i la estan visitant els escolars, anem a fer jornades de portes obertes. Però, per a acabar el projecte i plenar-la d’activitats culturals aquest estiu anem a rematar-la fent la separativa d’aigües i aprofitant l’aigua de pluja per a ajardinar tot l’entorn de l’alqueria i per a que es puguen fer activats o concerts a l’aire lliure en un espai tancat, ajardinat i connectat amb l’alqueria.
Aprofitarem esta separativa d’aigües i evitarem la inundació i al mateix temps podrem ajardinar tota la zona. Començarem les obres es suposa abans que comence l’estiu i el Centre d’Interpretació i l’alqueria estaran oberts a partit de setembre o octubre.
Ha sigut un contratemps i una cosa que estava en desús quan ja ha estat acabada i tota reformada hem vist que estava eixa problemàtica que tenim en tota la comarca de l’horta. Aleshores, farem la canalització perquè tenim els diners i també ajardinarem dalt de la canalització perquè tenim una subvenció de la Dipu. Per tant, abans de finals d’any estarà tota a disposició del món cultural i les associacions per a que la disfrute tot el poble.
Per tercer any consecutiu haveu congelat els impostos i això ha suposat més de 600.000 euros en bonificacions fiscals. Què suposa això per als veïns i veïnes d’Alfafar?
El treballar en una zona comercial també té el seu efecte. Mentre més cresca Alfafar menys toquem els impostos i més capacitat tenim per a poder baixar-los, o per a controlar o baixar el deute. Alfafar ha de créixer per a que els veïns tinguen més serveis i menys càrrega fiscal, eixa es la política. Això és sota cavall i rei i el que diga el contrari però ho diga en eufemismes és fer populisme i demagògia. Les empreses creen riquesa, però també creen riquesa per a les institucions i si les institucions saben administrar-la no pugen els impostos als veïns.
En aquest 2022, teniu un pressupost que es un 16 % més. En què s’ha ampliat el pressupost d’enguany?
Hem ampliat en inversió en via pública. Ara hi ha algunes queixes per les obres en alguns carrers, però quan vegen que hi ha trams més amables, més seguretat ciutadana i s’han millorat zones ajardinades, parcs infantils nous o reformats valdrà la la pena. Primer es fa la crítica a l’alcalde, però després es podrà gaudir. En aixo i desprès també sobre tot en polítiques socials.
Ara estem en un Pla Concilia per a les famílies i en estiu l’oferta serà molt més gran. També tenim un sistema de ludoteca i complementem una subvenció del Ministeri de 150.000 euros per a crear espais i escoles matineres per a que la gent puga conciliar i en llibertat perquè es pot elegir quants dies vols usar l’espai Concilia. Hi ha molta flexibilitat i estes pasqües ho hem vist que funciona per a que puguen conciliar les famílies on treballen els dos pares.
Una de les principals reivindicacions del municipi i del propi consistori es el soterrar ixes vies que separen el poble en dos. Quina voluntat veus per part del govern central i d’ADIF d’aquesta petició que és molt popular?
Jo crec que l’entramat més gran que hi ha en aquest país es Renfe, ADIF y el ministeri. Tots volen tindre les competències, però ningú vol executar res. Crec que tots els alcaldes, independentment del color polític, fem eixa crítica i en termes col·loquials «ens torejen». A l’hora del manteniment de les vies, a l’hora de l’adequació dels ascensors per a pujar d’un lloc a un altre. I al final ho paguen els veïns i ho sofreixen i nosaltres les institucions que xoquem contra estes institucions sense saber molt bé què fer.
"A nivell institucional portarem al ministeri a Europa per incompliment de la llei acústica, la de la contaminació mediambiental i l'incompliment de la falta d'accessibilitat universal i l'accessibilitat urbana sostenible."
Ara hi ha un projecte europeu pressupostat en dos milions d’euros per a soterrar totes les vies de rodalies de València. I ens preguntem per què si se soterren totes les vies de València, nosaltres, que pertanyem a l’àrea metropolitana i és el pas mes perillós que hui existeix en Espanya, perquè no s’invertix també en soterrar-les.
Anem a reivindicar que no volem ni murs protectors, ni pantalles. Volem el soterrament i que en eixos pròxims Next Generation entre el soterrament. N’hi ha una associació veïnal que s’està menejant i a banda nosaltres a nivell institucional portarem al ministeri a Europa per incompliment de la llei acústica, la de la contaminació mediambiental i l'incompliment de la falta d'accessibilitat universal i l'accessibilitat urbana sostenible. Davant la falta de solucions, no ens donen més eixida que anar a Europa i denunciar la situació.
En un fòrum, vas dir que era més barat anar a València en taxi que en transport públic. Hi ha possibilitat de que l’EMT arribe a Alfafar?
És cert. L’anada i tornada de quatre persones en taxi fins al centre de València al no haver zonificiació és més barat que anar en transport públic. També he de dir que la Generalitat ha fet bé en la targeta Suma i pareix que la gent ho nota. Nosaltres a banda de la targeta suma també hem volgut ampliar les ajudes al transport d’estudiants i hem de tindre una visió metropolitana molt més gran perquè som més d’un milió i mig de persones.
"Hem de tindre una visió metropolitana molt més gran perquè som més d’un milió i mig de persones.
L’EMT entra pel nostre poble ens desbarata els nostres carrers i no tenim parada perquè la parada és València. No podem fer política de campanari."
L’EMT entra pel nostre poble ens desbarata els nostres carrers i no tenim parada perquè la parada és València. No podem fer política de campanari. Hi ha 48 municipis en l’àrea metropolitana i s’ha de tindre una visió global de la ciutat. La cogobernança és prendre decisions entre tots i beneficiar a tots. Imaginem que nosaltres no deixarem que les línies de la Generalitat arribaren a Ikea, aleshores la gent de València no podria vindre a Ikea i ve molta gent en bus.
S’ha de col·laborar i jo confie en donar-li un impuls a la mancomunitat i que abandere ixes reivindicacions. Que també es faça eixe consell metropolità i una llei metropolitana i tots tinguem veu i vot. Compartim les sèquies, el cicle integral de l’aigua, la gestió de residus, la seguretat ciutadana i al final ens passa com en 2009 que tots tenien grans auditoris i grans piscines i tots els hagueren de tancar. Hem de tindre altura de mires.
Com serà l’Alfafar d’ací a uns anys?
En 2030, esperem tindre 60 milions més per part de la Conselleria, la Diputació i l’Ajuntament perquè tots col·laborem. Abans de que acabe 2022, volem estar construint la residència de dia. La Generalitat a través dels fons Next Generation europeus també ens concedeix una residència i centre de dia de salut mental. Tenim un punt de encontre familiar i volem que Creu Roja s’instal·le en Alfafar i tinga una col·laboració en el municipi en aules de formació i els hem cedit locals també per a que facen ací la seua tasca.
També volem acabar eixos carrils bici que connecten amb el parc natural i volem un auditori que siga polivalent, que no siga un gran auditori, però que servisca per a les associacions, les falles, les escoles. Que siga un edifici multiusos per a que en un lateral estiga l’escola de música; en altre lateral, fer un magatzem municipal i que sobre tot siga sostenible i s’autoabastisca d’energia. Tenim dos possibles ubicacions i hem encomanat ja un estudi i açò és a llarg termini i en tres o quatre anys estarà en construcció.
La residència anem a començar este any i tardarem cinc anys, perquè es més llarga la burocràcia que la construcció. Per tant, crec que Alfafar serà una ciutat molt més amable, l’entorn dels col·legis, més zones verdes, el calmado del tràfic i en tota la infraestructura social i cultural que li fa falta.
Quina previsió teniu de construcció d’Alfafar? Cap a on va a créixer Alfafar?
Es pot avançar que en la entrada principal, en l’Avinguda dels Reis Catòlics on també s’ha instal·lat Cecotec i van a ser 700 persones les que van a treballar en eixa empresa. Davant hi ha una zona que des de l’any 90 i els propietaris han fet un grup amb un fons d’inversions i una constructora valenciana. I estem treballant per a que no siga un barri normal, sinó que siga un ecobarri sostenible que estiga connectat amb la resta del poble i que les persones que visquen ahí també puguen consumir en el xicotet comerç d’Alfafar.
"estem treballant en un ecobarri sostenible que estiga connectat amb la resta del poble.
Eixa zona estarà dotada d’un pulmó de 60.000 metres quadrats"
Eixa zona estarà dotada d’un pulmó de 60.000 metres quadrats i l’Alfafar de 2030 igual tindrà 30.000 habitants i això farà que tinguem que repensar la ciutat, el tràfic, ampliar els servies. I també els serveis de ciutat ciutadana, ja estem treballant amb la diputació per fer una gran plantilla de policia per arribar a tots els llocs.
I en els mesos de juliol de rebaixes o de novembre o desembre de nadal puguen haver 50.000 o 60.000 persones en Alfafar i tinguen serveis i infraestructura que cobrisquen eixa població i no parega que hi ha tanta gent i Alfafar continue sent una població tranquil·la.
Tens molts seguidors en Facebook i molts diuen que eres el gendre perfecte. Com portes eixos comentaris?
És veritat que xafe carrer i diuen «ahí va el del chalequito». Em pose el jupetí per a estar en la via pública per seguretat i per a que es veja que posa Ajuntament d’Alfafar i que la gent vinga i s’arrime i em diga què vol que millorem. Aleshores, et poses a l’altura dels treballadors perquè quan ixes al carrer eres un treballador més.
Tu no pots anar en tratge i corbata perquè la gent no s’arrima igual i en els despatxos no eres conscient de la meitat de coses que passen al carrer. També m’agrada que les xarxes socials siguen un 3.0 que tu publiques, et contesten i tu pugues donar la informació i la resposta i la veritat és que funciona bé. La majoria de la gent té el meu Whatsapp i també parlem a través de Messenger. Jo faig un informe el dilluns pel matí i arreplegue tots els missatges que m’han entrat durant el cap de setmana i ho distribuïsc en diferents àrees i intentem solucionar.
Jo crec que és vocació política, pel municipalisme i que hagen passat onze anys i que tinguen les mateixes ganes o més d’estar en el carrer que abans. I això és una cosa que moltes vegades fallem, estem en política i com avancen els anys pareix que una persona s’acomode en el despatx i que li coste més eixir. Jo he eixit sempre abans de la política i ara. La nova fornada de polítics que venen, independentment dels colors, són gent que coopera i han d’estar al carrer. La política ha agafat dos camins: un és la política espectacle que es viu al Congrés, al Senat o a les Corts Valencianes: i desprès la política dels problemes reals del dia a dia. En les Corts o el Congrés o el Senat no hauria d’anar ningú que no haguera passat per l’empresa privada i que sàpiga lo que es fitxar o la productivitat que et puja la nòmina a final de mes. I tampoc ningú que no haja passat pel municipalisme i no conega els problemes. Hi han vàries institucions que viuen d’esquenes al món real i als problemes dels veïns.
Queda un any, com estàs vivint-lo al peu del carrer?
Fa dos mesos vaig tindre que parar per força major i per problemes respiratoris i d’hipertensió i vaig tindre que parar. Ens lleven la mascareta i s’acaba tot, però no podem fer en un any el que no hem fet en dos anys per la pandèmia, però la ment moltes vegades ens traiciona i encara que vulgues la ment pot ser el millor aliat o el pitjor enemic.
Aleshores, vull prendre-m’ho en calma, però no puc. Hi ha un clima de acabar tot i tot el que no s’ha pogut fer vols fer-lo i acudir a molts llocs i al mateix temps rellançar tots els projectes que per la pandèmia s’han ralentitzar. I sobre tot el contacte amb la gent perquè la tasca d’anar i representar a l’Ajuntament no es sols anar a l’acte sentar-te i presentar-lo.
Està clar que la institució vaja i estiga representada pel regidor, per l’alcalde o pels partits de la oposició és un reconeixement a la tasca que fa l’associació, però abans o desprès d’eixe concert sempre hi ha una persona que aprofita per a contar-te problemes i això forma part del municipalisme. I ens queda un any per a que la gent puga dir-me el que s’ha de millorar. Estem en inquietud i en un xicotet nerviosisme que em motiva.