Després d'estos quasi dos anys de pandèmia, quin balanç fas de la vostra gestió al municipi d'Alfafar?
Ha sigut una gestió difícil amb dos anys molt durs. Hem viscut situacions que ni t'imagines que poden passar quan entres en política. Hem vist la cara b de la societat desgraciadament amb moltes persones que treballaven sense contracte, sense ingressos, ni accés a l'atur ni ERTOs. Vàrem ajudar-los amb ajudes d'emergència i alimentació extraordinàries a tots. Hem vist la cara amarga de la societat, per una banda, i, per altra banda, hem vist la cara amable en tantes mostres de voluntariat, ajuda de la ciutadania per a la ciutadania.
Ha sigut un màster per a vosaltres?
Per a tots, ha sigut un màster per a tota la ciutadania i per a tots els dirigents polítics que tenim un càrrec públic el dia de hui. Hem hagut de gestionar contra corrent, hem hagut de contractar de manera ràpida i donar ajudes el més ràpid possible, adaptar pressupostos... Ha sigut un treball molt dur, de despatx que no es veu però que necessita moltes hores i no té cap reconeixement ni res en el carrer que pugues palpar-ho. Però jo crec que estem molt orgullosos del treball que hem fet. Tots els polítics hem fet el que hem pogut, el que bonament hem sabut fer, i sempre mirant pel bé de la gent i del carrer.
Quines han sigut les ajudes que heu dut endavant per a ajudar als diferents sectors?
Nosaltres hem separat les ajudes en 2 blocs: un dedicat directament a famílies i persones vulnerables i un altre als sectors més afectats: autònoms, pimes, empreses que no tenen un gran volum i no poden assumir les circumstàncies. L'ajuntament d'Alfafar ha invertit vora 2 milions d'euros en ajudes tant a persones i famílies com a xicotets comerços i autònoms. A banda d’això, hem llançat les ajudes d'emergència, la congelació d'impostos, ajudes a les terrasses dels bars, als mercats municipals, etc.
Nosaltres no volem que se'n vaja ningú, ni que es queden sense la faena ni els ingressos que necessiten. Al final, si bonificant una taxa podem ajudar a fer que una família no haja de passar per assumptes socials, és una gestió ben feta. Això ha suposat una disminució d'ingressos, hem xifrat en 1,5 milions d'euros. Pense que eixa era la política que s'havia de fer en eixe moment. Calia adaptar-se a eixa situació i pense que ho hem fet molt bé.
"A l'octubre o novembre de l'any passat a Alfafar no hi havia menys empreses que abans de la pandèmia i crec que a dia de hui continuem mantenint les mateixes xifres."
Amb estes ajudes, heu comprovat l’impacte que ha tingut en els negocis de la localitat?
Sí la veritat és que els propietaris ens ho agraeixen molt. En octubre o novembre de l'any passat, en un diari regional va eixir una estadística sobre la disminució de l'ocupació i del nombre d'empreses. I sorprenia que nosaltres érem un dels municipis que més prompte havia apostat per un pla de xoc contra la crisi econòmica. En octubre o novembre de l'any passat en Alfafar no hi havia menys empreses que abans de la pandèmia i crec que el dia de hui continuem mantenint les mateixes xifres. Hem pogut suportar el colp, no hem pogut seguir una senda de creixement, però tampoc hem pegat una frenada com ha passat en altres llocs que per desgràcia han hagut de tancar els negocis. Nosaltres el primer que volíem era que això en Alfafar no passara.
La pandèmia ha afectat especialment al turisme i vosaltres teniu plantejat un pla estratègic turístic amb vora més de 30 acciones.
Era un projecte que anàvem a començar igualment abans de la pandèmia. Tot naix d'una visita a FITUR de gener de 2020 i la veritat és que va ser un projecte a on vàrem saber buscar la part diferencial que pot tindre Alfafar en un entorn saturat amb una platja prop però sense tindre platja, en una ciutat gran com és València, en una comarca que molts pobles poden tindre els mateixos recursos o molt pareguts. Vàrem saber buscar eixe factor diferencial que ens pot donar el parc natural de l'Albufera, les instal·lacions esportives, el turisme cultural i de monuments que poden tindre al casc històric del municipi. Amb la pandèmia vam tindre que parar però al mes de setembre i octubre, vàrem tindre reunions amb la Secretaria Autonòmica de Turisme, amb diferents agents turístics i pensarem que era el moment. Desenvolupar eixe pla pot ser una oportunitat per als pròxims 5 anys, per a un desenvolupament econòmic sostenible.
Si un turista no coneix Alfafar, per què ha de vindre a Alfafar?
Primer perquè té un lloc a on allotjar-se, que és molt important. Tenim 2 hotels i un aparthotel, que damunt tenen molt bona valoració. Tenim una zona comercial que tot el món coneix. Una persona que ve a Alfafar pot agafar una bicicleta i fer una ruta pel parc natural de l'Albufera, pot vindre al complex esportiu i passar un dia d'esport amb la seua família, pot passejar per la ruta que tenim dels monuments dins del casc històric, pot passejar pel barri Orba i veure con creixien els municipis en els 60 i 70. Pot veure la història en la ruta que tenim de les casetes que estan pintades per a l'ocasió allí en el barri Orba i conèixer un poc la història de com es va formar el barri...Quan la pandèmia ja ens deixe fer una programació cultural de qualitat, que és allò que busquem, pot ser un atractiu turístic molt important i sobretot una oferta molt complementaria a la ciutat de València. Alfafar no va a ser un destí per a vindre a passar una setmana sencera en el poble però 2 dies en Alfafar es poden passar perfectament per a vore tot be.
En l'anterior legislatura vas ser regidor de salut i vos heu posicionat com un dels epicentres de la salut gràcies a la fira de la salut i de totes les accions que heu fet. Quines han sigut les vostres accions, de cara a la ciutadania, per a intentar sobreviure en aquesta situació de pandèmia?
Al final, nosaltres hem fet de canal informatiu. La Generalitat dictava o els municipis es reunien però els que havíem d'informar érem els ajuntaments. Hem sigut un altaveu i hem hagut d'adaptar totes les normatives complicades i tots els famosos decrets que anaven eixint i que una persona del carrer no sabia què ficava en eixe decret. Ha sigut una labor molt pedagògica i molt clara centrada en els col·lectius més vulnerables. N'hi ha molts majors que viuen soles i moltes parelles de gent major que necessiten activitat. Hem tingut servei de voluntariat durant tota la pandèmia fins a febrer d'enguany on es telefonava a la gent major que sabíem que vivien soles per a veure si estaven bé. Hem recuperat les activitats de tallers de majors a partir del mes d’octubre. Fa aproximadament dos mesos, començàrem una altra vegada els tallers de majors amb totes les mesures de seguretat. Hem tornat a recuperar els tallers de l'escola d'adults, les escoles esportives municipals, les activitats extraescolars... Al final hem donat una importància superior a tot el que teníem abans de pandèmia perquè pensem que ara és més necessari que mai mantenir una vida saludable, fer esport, que la gent estiga activa i torne a relacionar-se però amb totes les mesures de seguretat, òbviament. Hem fet mesures perquè la gent no perda molta qualitat de vida, especialment per a les persones a partir de 70 anys. Nosaltres hem buscat fomentar, sobretot a partir de març o abril d'enguany que començava la vacunació, eixa humanitat que feia falta, i pense que ho estem aconseguint.
I un altre sector que més ha patit en aquesta pandèmia han sigut les festes, i tu ets regidor de festes... Com s'encaren les festes del 2022?
Per a mi damunt el colp es doble, com a regidor de festes i com a persona jove. El colp ha sigut dur, personalment. La gent ho ha entés més del que al principi pareixia. Sí que és de veres que en el 2020, probablement pel desconeixement, va haver més reticències amb la cancel·lació de festes. En 2021 hem generat una agenda cultural i festiva, tant en juliol com en setembre, molt important. Ja estem preparant les festes de 2022, que no sabem com se celebraran però al final estem vacunant-se, agafant mesures... I és un virus que ha vingut per a quedar-se, com passa amb el virus de la grip anualment, i no sabem si farà falta una vacuna anual o confinaments puntuals durant els pròxims 5 o 10 anys fins que s'estabilitze la cosa... però pense que hem de recuperar la vida. Un exemple és la Comunitat de Madrid durant els últims mesos del 2021 que, sense frenar l'activitat ni les relacions socials, ha controlat la pandèmia. Aleshores pense que és un exemple que hem de seguir i hem de tindre molta cura amb el compliment de mesures però que hem de recuperar perquè sinó al final, com diu la gent major ací "no ens morirem del virus, però ens morirem a soles en casa".
"Volem fer una taula per a estudiar la possibilitat de presentar la Festa de la Font com a festa d'interés turístic provincial perquè és una festa que reuneix a grups de danses de tota la província de València"
Tindrem Festa de La Font 2022?
Espere que sí. Enguany férem una xicoteta, però molt xicoteta, amb el grup Balla Danses d'Alfafar perquè ells tenien ganes i nosaltres al final és una festa que volem potenciar molt. Si no passa res, volem fer una taula per a estudiar la possibilitat de presentar la Festa de La Font com a festa d'interés turístic provincial perquè és una festa que reuneix a grups de danses de tota la província de València. És una festa que atrau molta gent, si sumes els balladors, els tabalers, els dolçainers i el públic, podem estar parlant d'unes 1.500 o 2.000 persones que es reuneixen per a una festa que dura 30 o 45 minuts. Pense que és una festa que té molt potencial que és part de la tradició i de la història d'Alfafar, i a més és única i hem de potenciar-la.
També ets regidor de pressupostos d’Hisenda. Com estan els pressupostos de 2022?
Aquesta setmana els hem tancat i han sigut uns pressupostos complicats de fer perquè enguany ja hem de contemplar tots els actes com si el 2022 anara a ser un any normal. Ha sigut molt complicat perquè des del 25 d'octubre la regidoria d'hisenda té tancats els pressupostos, però sense tindre pressuposts generals de l'Estat. Tampoc sabíem l'assignació segura que teníem en la Participació de Tributs, la Generalitat no havia presentat els pressupostos i a dia de hui no sabem que va a fer la Diputació de València amb els seus pressupostos. No sabem la quantitat de diners que ens arribaran, si els Fons de Cooperació, com va passar l'any passat, serà doble o serà la mateixa quantitat de la Generalitat... No sabem la quantitat de diners que destinarà el Pla d'Inversions als ajuntaments, no sabem les línies d'ajudes que eixiran... No sabem res. Tenim una falta enorme d'informació que, per a mi, no és tolerable ni correcta perquè al final els ajuntaments recaptem un 40% dels impostos dels nostres veïns del que és el pressupost d'ingressos total. Per tant, sí que llance una crítica molt gran perquè s'endarrereixen, i després s'endarrereixen obres, inversions, reparacions en els carrers, ajudes, subvencions... I al final que els que ho pateixen és la gent del carrer, i estem tots els ajuntaments iguals. Entre la setmana passada, aquesta i la que ve, aprovàrem els nostres pressupostos i després haurem de modificar-los depenent de com acaben sent els de la Generalitat, que més o menys eixos sí que els tenim enfocats, i com acaben sent els de la Diputació de València.
Quines inversions podrem veure en 2022 de l'ajuntament?
Nosaltres tornem a eixir al carrer. Aquests últims dos anys ens hem gastat sobretot en tota la faena administrativa que requereix fer un projecte. Hem apostat per projectes importants i grans, no per xicotetes reparacions. Per exemple, a partir d'aquest mes de desembre ja començarem a veure màquines en el carrer per a un pla d'accessibilitat i asfaltat, acabarem d'arreglar els 26 parcs que té el municipi d'Alfafar substituint el cautxú per un altre material que complisca les mesures de seguretat, cobrint caragols, pintar els parcs, canviar tot el que estiga trencat... I de cara a l'any que ve apostarem per una mobilitat segura i sostenible. En principi un dels projectes que tenim al cap és el de les rutes escolars, que anirà lligat amb una transformació de l'entorn de totes les escoles i col·legis que hi ha en Alfafar. Volem crear entorns segurs i saludables, que quan isca el xiquet de l'escola, qui vaja a arreplegar-lo estiga segur i no tinga por de si passa un cotxe i el xiquet ix corregent cap a la carretera. Tenim altres reparacions urgents que també estan contemplades en el pressupost, continuarem treballant en la separació dels rets de les aigües perquè quan vinguen episodis de pluges no n'hi haurà inundacions, no es desbordaran les arquetes del municipi, no entrara aigua a les cases ni als soterranis... És una obra prou important i prou costosa que volem recuperar, perquè ja havíem fet algunes obres en alguns carrers. Després, recuperar activitats culturals, activitats festives, les activitats de les associacions... El 2022 serà de recuperar, reparar i continuar construint un Alfafar rellevant. Tenim moltes obres grans subvencionades per Conselleria o Diputació, tenim la rehabilitació de l'edifici de serveis socials, la construcció de l'escola d'adults... Que són obres a llarg termini perquè duren 2 o 3 anys, però que també començaran en el 2022.
"El 2022 serà de recuperar, reparar i continuar construint un Alfafar rellevant."
Una de les principals reivindicacions de l'Horta Sud és tindre un metro. No sé si serà viable o no, però al final teniu la xarxa de rodalia que no és un exemple de bon funcionament.
De fet, és l'exemple de pitjor funcionament d'una xarxa de rodalia de tota Espanya. No és normal que la línia 6 de rodalia de la província de Castelló acabe en la ciutat quan la Comunitat Valenciana acaba en Vinaròs. No és normal que pugues arribar en tren a Gandia, però hages d'agafar el cotxe per a anar a Dénia. No és normal que cada dia es cancel·len o s'endarrereixen en les 6 línies de rodalia de València entre 80 i 120 trens, és una barbaritat. I més sobretot a hores que són complicades... de 07:00 a 08:00h, de 14:00 a 16:00h, de 19:00 a 21:00h... Són hores puntes en les quals la gent va o torna de treballar. Nosaltres patim perquè n'hi ha trens que arriben a la parada d'Alfafar i no fan la parada perquè ja venen plens perquè altres s'anul·len o s'endarrereixen i no tenim un servei de qualitat. Ací n'hi ha un projecte de línia de metro en el qual Alfafar tenia una parada en el barri Orba, però jo crec que no es durà a terme. Potser nosaltres tampoc necessitem que es duga a terme si soterrem les vies de rodalia i les rodalies passen a ser competència de la Generalitat i es pot crear un mapa de transport que integre l'EMT en València, el metro bus, el metro i el rodalies. En Madrid no tots els pobles tenen metro, però tenen rodalia que acaba en estacions que junta parades d'autobús, parades de rodalia i parades de metro, i amb el mateix bitllet pots anar a tots. Açò és el que fa falta en la ciutat de València, no construir o duplicar un servei que ja existeix, sinó que eixe servei tinga un únic objectiu i una única estructura i siga conjunt entre tots. Cap ahí és a on hem de caminar tots.
Des de 2011, que creus que ha transformat per complet la localitat d'Alfafar?
Pense que més que canviar coses palpables, que també n'hi han, hem tingut l'oportunitat de construir una residència, hem reformat molts edificis, hem ampliat la zona comercial... Al final tot açò ha assegurat el creixement i la supervivència d'Alfafar, però el que s'ha generat és il·lusió. S'ha generat que Alfafar abans era considerat com un lloc per a viure i ja està, i ara és una ciutat d'oportunitats on es té en compte la qualitat de vida, un lloc a on una família pot instal·lar-se i sap que els seus fills tindran escoles públiques i concertades de qualitat, amb seguretat en els carrers, parcs a on anar a jugar, unes instal·lacions esportives, a on pots anar caminant a tots els llocs... Jo pense que tot açò és el millor que hem pogut fer, crear il·lusió i una ciutat d'esperança i oportunitats, que és el que la gent busca. La gent busca viure bé, lliures i fer el que cadascun vulga dins del marc legal, i jo crec que açò és el que li hem donat i la gent està agraïda.