València Extra es trasllada al centre juvenil Gent Jove d'Aldaia per a preguntar a Guillermo Luján, alcalde de la localitat, i al regidor de Comerç, Santi Ruiz, sobre les ajudes del Fons de Rescat d'Aldaia, impulsades pel consistori municipal en el context de la pandèmia.
Per què aquestes ajudes són tan singulars?
Guillermo Luján: Això em fa una mica recordar els moments difícils que passarem el mes de març de 2020. Eren moments de pandèmia, de restriccions; però de restriccions i limitacions no a tots els sectors ni a tot el comerç.Recorde que hi havia sectors que estaven eminentment penalitzats perquè els van obligar a tancar i altres que no. A partir d'aqueix moment, des de l'administració, es plantejaven ajudes i solucions. I, com és lògic, l'Ajuntament tenia unes limitacions pressupostàries i si té un capital per a poder ajudar, té dues opcions: o repartir-ho linealment entre tots els comerciants; o buscar una manera, que és el que intentem, d'ajudar més a qui més ho necessite.En aquelles setmanes, recorde perfectament tindre converses amb persones conegudes del món de la banca, gestories, fins i tot directors de bancs d'Aldaia per a detectar quina era la situació del sector econòmic, quins sectors estaven més perjudicats i beneficiats per unes ajudes, com les línies ICO, per exemple.La nostra idea era detectar de quina manera aqueixa aportació municipal poguera ser més efectiva i que arribara més a qui més ho necessitava.Llavors, sobre la base d'aqueixa filosofia, comencem a treballar i, lògicament, era necessari contrastar-ho amb la intervenció municipal per a veure si hi havia una fórmula. I el que vam fer va ser equiparar al model d'emergències de serveis socials, és a dir, analitzar cas a cas la situació i poder donar una resposra adaptada a cada cas.Però, això no era fàcil i necessitàvem innovar i plantejar un element que creiem que no existeix en tota Espanya que és un fons de rescat que dona respostes individualitzades i això ha requerit anar adaptant-nos i millorant per a donar una solució favorable i òptima que ara ja podem contar que ho ha sigut.Com són aquestes ajudes i en què consisteix que siguen progressives?
Santi Ruiz: Això vol dir que no tothom rebrà el mateix import. Ens vam adonar que en els municipis de voltant el que feien era delimitar la quantitat que rebia cada comerç independentment de la seua situació o del seu perfil i tots rebien la mateixa quantitat.Nosaltres pensàvem que no tothom tenia una situació igual, sinó que cada comerç tenia una situació determinada i això requeria també una ajuda diferent.Llavors dissenyem dues línies: una d'insolvència extrema amb 3000 euros i una altra d'insolvència alta amb una quantia de 1500 euros. Jo crec que a aquells comerços que sol·licitaven l'ajuda, els permetia tindre aqueix matalàs o aquest punt de liquidesa que feia falta en aquest moment.¿Per què opteu, com a Ajuntament, per aqueixa mena d'ajudes en pandèmia?
S.R: Va ser una mica per l'anàlisi que vam fer de la situació, de la diversitat de realitats i d'intentar que l'ajuda no fora simplement simbòlica de col·laboració entre l'administració, sinó que servira per a rescatar.No sols un granet d'arena sinó donar una espenta i un reforç perquè els comerços que poden estar en un estat d'insolvència extrema buscant-se el seu futur, compten amb 1500 o 3000 euros. Així que pensaren que l'Ajuntament no sols ha col·laborat sinó que també m'ha permés tirar cap avant.Aquest era l'objectiu, però no era fàcil perquè era una realitat nova i per això vam haver d'estructurar-lo perquè d'alguna manera, com féiem una anàlisi cas a cas, que també fora àgil i saber amb eficàcia quines eren les necessitats de cadascun dels comerços.I per a això va ser necessari crear una línia on hi havia un equip tècnic reforçat per un expert economista i que tinga l'experiència i la capacitat de, amb la documentació més bàsica necessària, determinar aqueix estat de risc d'insolvència.Al final l'objectiu, i d'ací ve el nom, és rescatar, no sols ajudar, sinó també intentar evitar situacions d'insolvència. Per això, configurem una línia que ha anat progressivament adaptant-se i hem trobat la tecla i podem dir que hem arribat a un bon nivell i continuarem treballant.En aquesta primera convocatòria, s'han concedit més del 80% de les sol·licituds.
S.R: Exacte, estem parlant d'unes 100 sol·licituds i ha fet que la quantia que s'havia destinat per a aquest primer fons pràcticament s'esgotara.Aquestes ajudes van començar a l'inici de l'any i estaven en marxa fins al 30 de juny. Al principi sí es que es va parlar que el termini de representació de sol·licituds fora curt, però després ens vam adonar que era millor que el termini fora el més llarg possible perquè cada empresa, amb el temps, s'anava a adonar en quin moment li feia falta demanar-ho. En aquell moment decidim que el termini anara continu.Les més del 80% de sol·licituds concedides ha hagut de significar un treball ingent de la vostra àrea.
S.R: Sí i cal felicitar l'equip de l'Ajuntament i també l'equip extern amb personal de l'àmbit de l'ADL i representació del comerç.S'ha fet un treball continu perquè com el procés de presentació de sol·licituds era continu també hi havia una sèrie de reunions periòdiques on anavem revisant l'expedient i veient les sol·licituds. Si calia requerir algun document més ens posàvem en contacte amb l'empresa o comerç.Ha sigut un treball ardu i d'estar pendent per a, al final, ajudar a la gent que el necessitava i aconseguir que l'ajuda arribe en el menor temps possible.Quin import ha destinat el mateix Ajuntament en aquesta primera convocatòria?
G.L: En aquesta actuació que va acabar el 30 de juny s'ha arribat als 200.000 euros en despesa efectiva i s'han destinat 200.000 euros més per a ampliar les ajudes fins al 30 d'octubre. La idea era que hi haja una continuïtat en el temps perquè entenem que les necessitats de cada comerç i la inquietud i preocupació són canviants.Les conseqüències de la pandèmia a tothom l'afecten, però a cadascun d'una manera determinada. Llavors, la idea era que fora continu i per a això requeríem ampliar el termini, però també més agilitat per a donar resposta a les sol·licituds que vagen presentant-se.Per tant, jo crec que la filosofia que siga una línia contínua fa que estiguem sempre oberts a donar resposta a les necessitats econòmiques del sector comercial d'Aldaia.Què ha de fer un comerç per a demanar aquestes ajudes?
S.R: A través del servei de comunicació de l'Ajuntament, es va posar a la disposició de la ciutadania una explicació de tot el que ha de presentar i també hi ha una adreça de correu disponible per a resoldre els dubtes o preguntes que des del comerç puguen tindre i així el personal de l'ADL els puga solucionar. Com estem en un municipi, el tracte és molt pròxim i se l'ajuda en tot el procés. Amb aquesta mena d'ajudes progressives molts comerços hauran pogut rebre més de l'Ajuntament d'Aldaia en comparació amb les ajudes que hagen pogut donar els consistoris d'altres municipis pròxims.
S.R: Exactament. Un element important és que són complementàries a les ajudes de la Generalitat, dins del Pla Resistir. Per tant, aquest efecte ha vingut sumat a aquest esforç. En els municipis, com Aldaia, on els comerços també han rebut el fons de rescat han pogut sumar també l'ajuda més generalista que s'ha plantejat des de la Generalitat.Jo crec que al ser un producte innovador o nou hem hagut d'anar adaptant-lo i millorant-lo perquè no teníem cap referència ni experiència d'una cosa semblant. Però, ara sí que ja podem plantejar que tenim una solució i una fórmula per a rescatar comerços i activitats econòmiques que ho puguen passar malament i tenim la satisfacció d'haver arriscat per no seguir l'ortodox i el corrent generalitzat de fer les ajudes lineals.I per això estem satisfets, ja que pensem que aquest moment marcat per la crisi provocada per la pandèmia, també és el moment d'arriscar, innovar i buscar solucions diferents.Eres un alcalde que està a peu de carrer què t'han comentat els comerços?
G.L: La sensació que hem tingut és que aquesta injecció en alguns casos ha sigut important perquè és veritat que ens ha costat perfilar algunes qüestions i la gent fins que no les ha rebudes no ha detectat la bondat i els avantatges d'aquesta solució. Ara ja podem dir que està en el compte corrent de cadascun dels comerços que ho han sol·licitat amb aqueix nivell alt d'adjudicació.Com es troba el sector en aquesta pandèmia i quin paper han jugat aquestes ajudes per a tot el comerç de proximitat d'Aldaia?
S.R: Les ajudes han contribuït a fer una mica aquest matalàs, aquest punt de liquidesa i aqueix moviment econòmic que es va paralitzar per la pandèmia. Ha permés tindre aqueix resguard als comerços que ha ajudat a no tancar.L'objectiu de l'Ajuntament era que els comerços, per tindre uns xicotets deutes, no hagueren de tancar perquè això anava a fer que el teixit comercial anara desapareixent. Llavors, aqueix reforç o ajuda ha servit per a aguantar el mal que ho han passat perquè el comerç i les petites empreses han sigut grans perjudicats en la pandèmia.Sí que pensem que aquesta xicoteta injecció quan arribava als comptes corrents de les empreses era un moment d'alegria perquè el temps que passa des que l'empresa presenta la sol·licitud fins que li arriba a vegades no saben per què és tan llarg, per la qual cosa s'ha intentat que aqueix temps d'espera fora el més curt possible.Aquesta ajuda els serveix per a mantenir-se i lluitar perquè, a part de ser el seu treball, els agrada i per aquesta situació es podrien haver vist obligats a tancar. I en aqueix sentit, estem molt contents i és el que hem percebut, ja que pel carrer te'l comenten.En aquesta primera convocatòria s'han destinat més de 200.000 euros, que per a un ajuntament com Aldaia és una quantitat molt important. Com s'afronta aquesta ajuda?
G.L: És indiscutible que els ajuntaments, que som l'administració més pròxima, no tenim tots els recursos necessaris per a atendre totes les necessitats. Però, era també lògic i compressible que en aquest moment la prioritat era orientar-lo als sectors on més dificultats hi ha.En aquesta línia, aquesta solució juntament amb unes línies d'actuació que hem fet amb l'associació de comerciants com la creació d'un marketplace, un sorteig de 80 tiquets de regal de 300 euros i fins i tot recentment la celebració de la passarel·la Fashion Night, que és una demostració que el comerç està viu.Per això, creiem que és moment d'apostar pel comerç local, de donar suport al teixit econòmic del municipi i evidentment hem de destinar els màxims recursos que puguem a això. En aquest moment, ha de ser reactivar aqueix sector que tan malament ho ha passat i alhora donar un missatge que estem prop d'ells, donant respostes i intentant afrontar els reptes de futur amb fortalesa.Quin balanç fas com a regidor de comerç d'unes ajudes que són úniques i progressives?
S.R: El balanç és molt positiu perquè com que no és una línia igualitària creiem que hem ajudat de diferent manera a qui li feia més falta. Ací a nivell comerç també interessa aqueixa diferència i depén de cada comerç hem adaptat una resposta segons les necessitats de cada comerç i petita empresa.Llavors, en aqueix sentit estem bastant satisfets i de fet que tinga aqueixa vocació de continuïtat en el temps, fins i tot ja quan la pandèmia acabe, que esperem que siga prompte, i que s'instal·le com una línia permanent perquè ens sembla una eina important.I a més per a activar el teixit comercial també vam impulsar l'any passat ja una marketplace amb l'associació de comerciants que ha servit per a crear una finestra digital al món, perquè l'aparador diari és el que observem quan passegem pel municipi, però també hi ha moments per la pandèmia en els quals no hem pogut eixir i aqueix aparador es convertia en digital.Un pas necessari i que creiem que cal donar i en aqueix sentit també estem al costat dels comerciants acompanyant-los en el procés de digitalització de les empreses i els comerços.L'anàlisi case a cas per l'economista Juan Gavilán
A més, aquest diari va poder entrevistar a Juan Gavilán, expert economista i assessor de les ajudes del Fons de Rescat d'Aldaia que s'ha encarregat d'analitzar des de la perspectiva tècnica la situació de cada comerç o empresa que sol·licitava aquesta línia d'ajudes.Quin ha sigut el teu paper en aquestes ajudes tan especials?
El meu paper ha sigut tècnic i he hagut de calibrar la situació econòmica i la viabilitat econòmica de cada participant en el fons i veure si érem capaços de donar una resposta àgil i eficaç perquè aqueix xicotet comerç i el conjunt del teixit econòmic de la localitat tinguera una viabilitat en el futur.Quins criteris o requisits s'han tingut en compte per a concedir les ajudes?
Hem anat evolucionant. Ens vam adonar al principi de la pandèmia quan ens reuníem per videoconferència, que com més documentació li demanàvem a la gent més ansietat li provocàvem.I al final el que vam fer és que imperara la lògica, és a dir, analitzar si el comerç era o no viable, si la persona estava desenvolupant una activitat que s'havia vist afectada. I graduàvem la seua situació d'insolvència en alta o extrema segons com eren els números.A més, tot el departament de l'Ajuntament i l'equip col·laborador ha sigut pesat fins a l'extenuació amb les persones sol·licitants perquè no volíem deixar a ningú fora i cal donar les gràcies a l'equip que té l'Ajuntament perquè si no el meu treball haguera sigut massa tècnic, i no haguérem pogut arribar a la quantitat de gent que hem arribat.Al final, la satisfacció que ens queda a nosaltres és que hui passeges per Aldaia i veges una merceria, una sabateria o un bar obert.Per què consideres que aquestes ajudes són més efectives al comerç enfront d'altres ajudes més lineals?
El tema principal és que ací valorem d'un en un cadascun els candidats a les ajudes. És a dir, sense ànim de criticar a com ho han fet des d'altres administracions locals on ha sigut més lineal, ací hem volgut ser més ambiciosos per a realment veure quina necessitat tenia aqueixa persona.Si tenia dificultats per a pagar el lloguer, per a pagar a Hisenda, parell pagar als proveïdors. Això és el que ens ha interessat. I jo crec que al final assignar els 1500 o 3000 euros, que per a un ajuntament com el d'Aldaia és molts diners, suposa una injecció.Això ens ha ajudat al fet que seguisca obert el xicotet comerç que és el teixit empresarial que hem de mantenir.Aquestes ajudes suposen el manteniment de tot el teixit productiu local gràcies a aqueixa baremació de cada negoci?
Evidentment. Si el que busquem és que al final una localitat, poble o ciutat xicoteta, mantinga el seu xicotet comerç que, alhora dona vida, això contribueix al fet que tinguem una certa qualitat de vida en una ciutat que al final és el que es busca.Es pretén que la gent estiga còmoda a Aldaia i que tinguen els mitjans necessaris per a poder desenvolupar la seua vida diària en la localitat.És complicat com a economista prendre la decisió quan t'arriba l'expedient d'un negoci de si pot ser o no rendible encara que ha passat una crisi com la que estem vivint?
És molt complicat perquè el 90% de les sol·licituds ho han passat molt mal i l'altre 10% també ho han passat malament.Però, l'equip de l'Ajuntament que es va posar a la nostra disposició per a planificar el treball i recopilar la documentació, ens el va posar molt fàcil.També és veritat que hi ha hagut moments que hem deixat de ser molt tècnics per a baixar una mica al fang i veure realment la situació d'una persona.Jo crec que és difícil, en certa manera, encara que per a mi és més fàcil perquè no els pose cara, però les altres persones de l'equip sí perquè saben que és la de la cantonada.Però, de seguida érem molt pro actius tots perquè des de març fins a juny d'enguany ens hem reunit tots els dijous per a resoldre com més sol·licituds millor perquè sabíem la necessitat que tenia la gent d'aconseguir l'ajuda.Quantes sol·licituds heu arribat a concedir a aquesta altura?
A aquesta altura de l'any, hem vist unes 160 sol·licituds i hem concedit quasi 80. I encara estem rebent. La setmana passada, José Manuel, el tècnic de l'ADL em va manar un parell més per a valorar i això està viu.Línia permanent d'ajudes més enllà de la pandèmia
El futur és que com a consistori mantindreu una partida important perquè aquestes ajudes siguen permanents i que quan un negoci l'estiga passant mal puga comptar amb el seu ajuntament.
G.L: La idea és anar fent més passos avant. Des que es va iniciar, hem millorat i perfeccionat i la idea és conforme es vaja evolucionant, adaptar-nos a la situació que serà diferent en la seua configuració quan passe aquest període convuls de la pandèmia.I l'Ajuntament d'Aldaia mantindrà una línia que, per motius diferents de la pandèmia, un comerç a causa de una dificultat econòmica necessite una injecció o un soci o amic aliat que li done una espenteta per a mantenir la seua activitat. Quin balanç fas com alcalde?
G.L: Primer he de mostrar el meu agraïment a totes les persones que han configurat l'equip tècnic com José Manuel i Juan que han sigut les peces clau per a portar la teoria a la pràctica. Santi i jo el que hem fet és pilotar la vocació que s'implemente la idea.Però, en realitat, ha sigut l'equip tècnic els que han fet possible que aqueix somni que vam tindre al març de com poder ajudar a qui més el necessita amb més ajuda. Gràcies a ells podem dir que ho hem aconseguit.
