Clara Montoya recrea en el Centre del Carme les aigües del riu neozelandés Whanganui, reconegut legalment com a persona

Amb una extensió de 290 quilòmetres, el riu Whanganui és el tercer més llarg de Nova Zelanda i el de major curs navegable i és també el primer riu del món a ser reconegut legalment com a persona

Guardar

Clara Montoya CCCC
Clara Montoya CCCC
Segle i mig va tardar el poble maori a convéncer als colons britànics a Nova Zelanda que el riu Whanganui és part de la seua família, que no és cosa sinó persona, i així va ser reconegut legalment per la Corona. La història d'aquest riu recorre hui mig món per a instal·lar-se en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de la mà de la creadora Clara Montoya (Madrid, 1974) en la seua exposició 'TU'.La mostra, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que ha comptat amb el suport de l'ambaixada de Nova Zelanda a Espanya, ha sigut presentada aquest matí pel director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, per l'artista, Clara Montoya, i per la comissària de l'exposició, Monserrat Pis.Segons Pérez Pont, "l'obra que Clara Montoya ha creat específicament per a la sala Dormitorio és una instal·lació conceptual i poètica que ens captiva des del primer pas que donem" i ha afegit que "estem veient diferents plantejaments de com les creadores i creadors ofereixen la seua visió de la situació mediambiental que vivim, de l'emergència climàtica. El que Clara Montoya ens proposa amb 'TU' és canviar els discursos apresos per nous relats que ens transformen i ens mostra un exemple de lluita, amb les eines de la democràcia, que ella ens presenta des del llenguatge de l'art, perquè en el CCCC la nostra filosofia és també obrir camins".El riu Whanganui és el tercer riu més llarg de Nova Zelanda (290 quilòmetres) i el de major curs navegable. És també el primer riu del món a ser reconegut legalment com a persona després del plet més llarg de la història del país. Aquesta designació, així com el diàleg establit entre les parts implicades en el seu reconeixement, conviden a explorar els paràmetres de construcció de l'individu i de la identitat, els processos de negociació o la capacitat humana de teixir conceptes i realitats.Segons Monserrat Pis, "per a la comunitat maori, el riu és un ser dotat de força espiritual pròpia, un ancestre al qual honrar i un familiar del qual cuidar. En la cosmologia maori, la naturalesa i l'home coexisteixen en el mateix pla jeràrquic i flueixen ininterrompudament com a part d'un mateix continu: tots descendim del mateix cel i de la mateixa terra i, per tant, tots estem emparentats. Aquest esquema va més enllà de la simple personificació del riu i engloba conceptes com la sacralitat, el prestigi, el patrimoni cultural i immaterial, així com la identitat individual i col·lectiva".Segons Clara Montoya, "el poble maori ha arribat a aprendre el sistema legal i a utilitzar les eines de la cultura occidental, i la manera que han tingut d'explicar als britànics, als occidentals, la seua relació amb el riu ha sigut la paraula 'família', un dels pocs espais de la nostra societat on no s'usa els diners per a transaccions".L'artista ha assenyalat que "estem trencant el món, la nostra manera de veure el món com a parts aprofitables, independents i no com un tot, i en eixe tot no ens incloem. En això és en el que estem fallant, el que ens falta és una visió diferent: les idees són el més difícil i el més fàcil de moure. Igual que amb les mascaretes i la pandèmia que feia la sensació que no anàvem a poder adaptar-nos i ho hem fet, podem acceptar noves maneres de veure el món. El que passa és que ens hem quedat orfes de llocs als quals mirar".I en aquest sentit, Clara Montoya explica que "aquesta història és interessant per a repensar, per a tornar a mirar el nostre propi món. Fins i tot el riu a València ja ni està, no tenim eixa sensació de pertinença a la terra mateixa i eixe distanciament és el que fa que estiguem trencant les coses, la qual cosa va en el nostre propi detriment"."Mirar com uns altres -en referència al poble maori- han canviat als seus veïns ens pot servir d'inspiració. Estem destruint el paradís. Per a mi el paradís era aquest" assenyala l'artista.La intervenció creada per Clara Montoya es compon de sis màquines de llum juxtaposades i sincronitzades les fluctuacions de la qual evoquen la reverberació del sol sobre l'aigua, la lluentor sobre les ones. La llum altera la sala de manera constant, revelant o amagant l'entorn i al·ludint a la percepció canviant del que ens envolta. 'TU' convida a plantejar-nos límits, distanciar-nos de nosaltres per a centrar-nos en el que ja no denominem 'jo', i recordar-nos que la nostra manera de definir el món també ens canvia.Completen la instal·lació diferents textos amb moltes visions sobre el que significa ser persona, sobre l'individu en societat. A això s'uneix el text legal de l'Et Awa Tupua (el nom que rep el riu Whanganui en la seua dimensió d'ancestre i de força espiritual) que ha sigut traduït per primera vegada al castellà i al valencià específicament per a aquesta exposició, amb el suport de l'ambaixada de Nova Zelanda a Espanya.Segons l'artista, "el text original és Creative Commons i el text i les seues traduccions ho seran també, perquè la gent el puga usar de referència per a aconseguir acords, per a protegir rius, boscos, que s'use de referència per a obrir camins, sobre què podem fer bé".El treball de Clara Montoya gira entorn del que la societat construeix i com es poden canviar els relats imposats per nous relats que ens ajuden a reconduir els nostres passos. L'exposició 'TU' es podrà veure a la sala Dormitori del CCCC fins al 5 de setembre.

Arxivat a:

Destacats