Els Concerts de Vivers de la Gran Fira de València tancaran l'edició 2019 aquest dijous, 25 de juliol. Després de 17 nits protagonitzades per artistes internacionals, estatals i locals d'estils variats, l'escenari dels Jardins del Real albergarà demà dues maneres diferents d'acostar-se al pop. En primer lloc, el públic podrà conéixer de primera mà l'univers particular del gallec Xoel López. D'altra banda, el ball està assegurat amb la presència de la Casa Azul.
El projecte encapçalat pel productor Guille Milkyway és una de les referències del pop electrònic espanyol. La fórmula del seu èxit resideix en uns arranjaments acurats, unes tornades amb molt de ritme i unes lletres al voltant dels sentiments humans més diversos, des de l'amor i la felicitat fins a la malenconia i la frustració.
Aquests ingredients ja estaven presents en les seues primeres maquetes, les quals no deixaven de sonar en les emissores independents a la fi de la dècada dels 90.
El primer llançament del grup va ser el EP 'El so efervescent de la Casa Azul' (2000), on es recuperaven temes com a 'Galetes' o 'Prop de Shibuya', un dels seus primers èxits, recorda l'organització a través d'un comunicat.
Ocupat en tasques de producció per a altres bandes, Milkyway va tardar tres anys a acabar el primer llarga durada del grup, 'Tan simple com l'amor' (2003). Cançons com 'Superguay', 'Com un fan' o 'El sol no brillarà mai més' es van escoltar en sales i festivals de tot el país i, també, al Japó i Corea del Sud.
No obstant això, la seua popularitat encara va augmentar més el novembre del 2007, quan es va editar La revolució sexual. Cal recordar que el tema que donava títol a l'àlbum va estar a punt de representar a Espanya en el Festival d'Eurovisió 2008 de Belgrad. Més endavant, van arribar discos com 'La Polinèsia Meridional' (2011) i 'En Llibertat' (2013), on el barceloní remesclava a Nino Bravo.
ÚLTIM LLANÇAMENT
Actualment, La Casa Azul presenta el seu últim llançament: 'La gran esfera'. En el seu repertori es troben cançons elaborades des del 2016 ('Podria ser pitjor', 'El moment', 'Mai ningú va poder volar') i uns altres més recents ('El final de l'amor etern', 'Ivy Mike', 'El col·lapse gravitacional') que demostren el bon moment de la formació.
A més, Guille Milkyway acaba d'acabar un nou enregistrament de 'La revolució sexual' on ha aprofitat tot el que ha aprés com a tècnic de so i productor. A més, ha inclòs una versió DJ Friendly que respecta la cadència disc i aqueixa mítica tornada.
Per part seua, el cantant Xoel López és una de les veus més sinceres i honestes del panorama musical espanyol. Durant més de dues dècades, el gallec ha traçat el seu propi camí en la indústria sense caure en la comoditat o l'autocomplaença. Va abandonar molt prompte els estudis musicals clàssics per a començar a compondre a la guitarra a partir de concordes simples. Poc després, es va iniciar en l'escena mod de la Corunya, a través de la qual va conéixer el pop-rock britànic, el rhythm and blues i la música negra.
Va militar en Els Nostres, The Riddles, Els Covers i Elephant Band abans d'iniciar la seua trajectòria en solitari amb poc més de 20 anys sota el nom de Deluxe. D'aquesta manera, va debutar amb Not What You Had Thought (2001) i va captar l'atenció del gran públic amb If Things Were To Go Wrong (2003) i el tema 'Que no', on manifestava la seua intenció de seguir el seu somni de ser músic. Tres discos després (Els joves moren abans d'hora, 2005; Fi d'un viatge infinit, 2007; i Reconstrucció, 2008), l'artista va decidir tancar aquesta etapa.
En aqueix moment, Xoel López es va anar a viure a l'Argentina, des d'on va viatjar a altres països com els Estats Units d'Amèrica, Colòmbia, l'Uruguai, Xile o el Brasil. Allí, el compositor va buscar la inspiració i nous reptes, al mateix temps que tocava amb músics dels llocs que anava visitant. Així, va compondre els temes del disc Atlàntic (2012), signat per primera vegada amb el seu nom i clarament influenciat per la seua aventura americana. L'artista va incidir en aquestes sonoritats en Paramales (2015), on també va incloure melodies gallegues i africanes.
L'últim llarga durada del compositor porta per títol Somnis i pa, editat el novembre de 2017. Instal·lat una altra vegada a Madrid, el vocalista va iniciar un nou període de renovació on van tindre cabuda sintetitzadors, programacions i saxos amb lletres reflexives i, fins i tot, místiques. Finalment, el passat 21 de juny Xoel López i el Blegue Viramundo, on es reuneixen músics per a gaudir i experimentar, van entregar una versió del clàssic de Mecano "Em costa tant oblidar-te" en clau de bolero i bachata.