Sota el títol de Gran Winner que va obtindre en guanyar l'or en la Lliga Nacional l'any passat, Carlos Huertas l'ha tornat a aconseguir: el mes de desembre passat es va proclamar campió autonòmic de parakárate, la qual cosa li ha donat la passada per al 51 Campionat d'Espanya que se celebra durant els dies 18 i 19 de gener a Leganés. I ho fa, a més, amb grans expectatives d'obtindre una plaça per al pròxim Campionat d'Europa, en el qual podria revalidar el seu títol com a vigent campió.
Carlos té 26 anys i ja és doble campió autonòmic, doble subcampió d'Espanya, campió d'Europa i tercer del món. Però no es conforma. Aquest esportista, que es va iniciar en el món de les arts marcials als quatre anys per recomanació mèdica, en presentar problemes de coordinació, disputarà aquest cap de setmana el Campionat d'Espanya de Parakárate, que se celebra a Leganés els dies 18 i 19 de gener.
L'objectiu d'aquesta competició és guanyar o, almenys, quedar entre els tres primers, ja que això li donaria plaça per al pròxim campionat d'Europa, que se celebra a l'Azerbaidjan a la fi de març i que, per descomptat, també vol guanyar. I no seria la primera vegada. «Encara que quedara quart en el d'Espanya, donat el currículum que té, encara tindria possibilitats per a classificar-se, ja que la Federació sempre compta amb ell», apunta Pepe Claramunt, el seu entrenador des de fa més de 20 anys. No obstant això, van per totes. «Tinc moltes ganes d'anar, competir i quedar primer, i si no, segon, però vaig per l'or», assegura Carlos Huertas.
En cas de pujar al podi en el Campionat d'Espanya a Leganés i quedar en primera o segona posició en el pròxim europeu, el jove obtindria plaça per al Campionat del Món, que se celebra a Dubai el novembre de 2020.
Pot semblar que apunten molt alt, però amb un entrenament diari de dues hores i mitja i un medallero impressionant, Carlos ja ha demostrat que pot aconseguir-ho. «Jo crec que té moltes possibilitats de ser campió en aquesta competició», destaca el seu entrenador, que explica que malgrat la seua discapacitat, el jove se sent bastant segur i ha aprés a controlar bé els nervis.
Això s'aconsegueix amb molt d'esforç i entrenament, «però no sols físic i tècnic, sinó també emocional», apunta Pepe Claramunt, destacant que «aquestes persones tan especials necessiten també un tractament especial i cal aportar-los seguretat perquè aquesta siga sinònim d'èxit».De moment ha d'enfrontar-se als 22 contrincants d'aquest campionat, que es divideixen en dos tatamis. D'aquesta manera, ha de véncer als 10 karatekes del tatami on li situen per a enfrontar-se en la final contra el vencedor de l'altre grup. És difícil, però «vull quedar primer», assegura Carlos, que conclou: «De gom a gom!».