Compromís es prepara per a les seues primàries autonòmiques

Enric Morera, Fran Ferri, Vicent Marzà i Mònica Álvaro són alguns dels dirigents que han anunciat la seua candidatura a la llista autonòmica

Compromís es prepara per a les seues primàries autonòmiques
05/02/2019 -

Les Eleccions Autonòmiques estan molt a la vora i els partits comencen a moure fitxa. Per això, ja comencen a fer-se públics els noms de les persones que competiran per a entrar en les llistes i liderar un projecte polític, com és el cas de Compromís, que el pròxim 9 de març posarà nom i cognoms als homes i dones que protagonitzaran la campanya electoral fins al 26 de maig per a conformar govern.

Enric Morera

Un dels primers a anunciar la seua candidatura ha sigut Enric Morera. Actual president de Les Corts, el dirigent va ser secretari general de BLOC Nacionalista Valencià entre 2003 i 2016 i es considera “un valencianista convençut que treballa des de fa molts anys pel seu País Valencià”. Així, des de 2015 és l’encarregat de moderar els debats parlamentaris dels components del parlament i, tal com va anunciar al gener, es presenta a les llistes del seu partit no per a liderar, sinó per a “ajudar i consolidar el Govern del Botànic i assumir nous reptes”.

Fran Ferri

Qui pretén ocupar el càrrec de Morera és Fran Ferri (BLOC), una de les cares que més transcendència ha tingut en l’última legislatura. “Em presentaré a les primàries de Compromís perquè no hi ha major honor que ser diputats en Les Corts representant al poble valencià. I ho faré com a candidat a encapçalar la circumscripció de València com a número dos de la llista, perquè crec que és el moment de renovar forces i fer molt visible la diversitat. Ara més que mai”, va dir a través de les seues xarxes socials.

Amb el terme “diversitat”, l’actual Síndic de Compromís fa referència, precisament, a una nova llei en la qual ha col·laborat activament. I és que el 15 de novembre es va aprovar la Llei valenciana per a la Igualtat de les persones LGTBI de la Conselleria d’Igualtat en el Ple de les Corts, de la qual se sent especialment orgullós i identificat i que, tal com va dir en una entrevista a València Extra, li fa pensar que la societat valenciana està “molt més avançada que alguns partits que volen representar-la”, en referència al vot en contra del PP.

No obstant això, una de les iniciatives que més li ha fet guanyar popularitat és la proposició de llei d’obertura de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), que ha desembocat en que la Comunitat Valenciana torne a tindre el seu servei de radiotelevisió pública, À Punt, des que Canal 9 apagara les seues emissions. Ferri s’ha convertit en un dels majors defensors i en diverses ocasions ha reivindicat més suport per part d’altres formacions, així com un major pressupost.

La Llei Electoral Valenciana, que té com a objecte rebaixar la barrera electoral del 5 al 3%, és una altra de les més relacionades amb el valencià. El que el síndic considerava clau per a “avançar en democràcia cap a un sistema avançat”, finalment, no es va aprovar per la negativa del PP i Ciutadans.

Mónica Oltra

Encara que no està confirmada la seua candidatura, tot apunta al fet que Mónica Oltra (Iniciativa) tornarà a encapçalar la llista autonòmica de la Comunitat Valenciana per a continuar amb el canvi que va prometre en els anteriors comicis de 2015. Des de llavors, porta 4 anys com a Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i la líder s’ha convertit en tot un emblema de les polítiques inclusives, de la qual és responsable.

monica_oltra1

En concret, Oltra ha dut a terme projectes d’especial transcendència, com és el cas de l’acabada d’aprovar nova Llei de Serveis Socials, que té com a objectiu garantir els serveis socials a totes les persones que residisquen a la Comunitat Valenciana, adaptats a elles i no a l’inrevés. “Estem abordant la transformació del model social valencià més important dels últims 20 anys apostant per la igualtat i inclusió social i la dignitat de les persones”, va declarar sobre aquest tema.

Així mateix, va ser la precursora de la Llei valenciana per a la Igualtat de les persones LGTBI, ja que, juntament amb Ferri, és una de les líders que més defensa al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals bisexuals i intersexuals. Això li ha portat, al seu torn, a ser una de les quals més s’ha manifestat quant a la ultradreta, que ha atacat tant a les polítiques de la Vicepresidenta com a la seua pròpia persona, quan es va convertir en víctima d’un atac a la seua casa.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que lidera, a més, ha posat especial èmfasi a millorar la gestió de la Llei de Dependència, que segons dades oficials, es tradueix en un augment de 32.197 nous beneficiaris, un 76% més respecte a 2015. En concret, hi ha 74.152 persones a la Comunitat Valenciana que reben algun servei o prestació en aquest sentit.

Vicent Marzà

La llista de Compromís a les Corts per Castelló torna a repetir candidat. Vicent Marzà, actual Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, va anunciar la setmana passada que tornaria a presentar el seu projecte “per responsabilitat, cohesió i treball” perquè, en les seues paraules, han fet “molt” però també “queda molt per fer”.

Així, el dirigent de BLOC assegura que porta els “deures fets” per “corregir desigualtats augmentant la inversió per alumnes als quasi 1.200 euros més a l’any; baixant les ràtios fins als 20 alumnes de mitjana per aula a les comarques de Castelló i apostant per l’educació de 0-3 anys”, entre altres aspectes, tal com va explicar durant el seu anunci.

En concret, Marzà s’ha plantat en l’actual legislatura reduir al màxim els barracons en els col·legis i oferir aules dignes per a l’estudiantat. Segons la Conselleria d’Educació, a la ciutat de València s’ha actuat en 94 centres amb una inversió de 15,1 milions d’euros des de 2015, una mesura que entra dins del Pla Edificant, que pretén que en aquest 2019 cap escola es trobe íntegrament en barracons.

D’altra banda, i després d’un llarg procés, en febrer de 2018 Les Corts van aprovar la Llei de Plurilingüisme del castellonenc, segons la qual, des de l’actual curs 2018-2019 els alumnes i alumnes dels col·legis de l’autonomia estudiaran les assignatures en valencià, castellà i anglés. En concret, la legislació estableix que almenys el 25% de les hores lectives hauran d’impartir-se en castellà i el mateix percentatge serà per al valencià, mentre que l’anglés podrà oscil·lar entre el 15 i el 25%, D’aquesta manera, cada centre, respectant aqueixos percentatges mínims, té capacitat d’equilibrar una llengua o una altra.

No obstant això, Marzà formarà equip amb Mònica Álvaro, que en l’actualitat és portaveu adjunta de Compromís en el parlament. En un lloc per davall del conseller d’Educació, Álvaro té clar el que li porta a presentar-se: “Defensar les necessitats de la ciutadania dels nostres pobles i comarques i per a continuar la ingent labor realitzada des dels municipis en la pròxima legislatura”.

La portaveu ha participat en la implantació de la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que pretén reduir la pobresa i diversificar la riquesa de l’economia perquè arribe a tots els segments de la societat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

sis + onze =

Festes Torrent 2019
Festes Aldaia