El pròxim 3 de juliol es compliran 15 anys de l'accident de metro en la línia 1 de Metrovalencia en el qual van perdre la vida 43 persones i 47 van resultar ferides. Entre aquestes víctimes, van perdre la vida un total de 21 veïns i veïnes de Torrent.
Unes víctimes que romanen en la memòria de tota la ciutat, més si cap, des de 2016, quan coincidint amb l'aniversari de la tragèdia es va inaugurar una zona enjardinada de 600 m² presidida amb un monòlit i envoltada de 21 xiprers, representant als morts de la ciutat.
Torrent, el segon municipi més poblat de la província de València i situat a només sis quilòmetres de la capital del Túria, era el més colpejat per la tragèdia del metro de València.
Ara, la capital de l'Horta Sud ha sigut l'escollida per a albergar la seu de l'Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, una decisió que, segons ha destacat el president de la generalitat Ximo Puig, respon a "raons simbòliques que a ningú escapen".
"UN SIGNIFICAT MOLT ESPECIAL"
Visita de Ximo Puig i Arcadi España a Torrent.El president Puig ho anunciava fa uns dies durant la visita realitzada a les obres del pont de connexió amb el corredor comarcal al costat de l'alcalde Jesús Ros, en la qual també van estar presents el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Sostenible, Arcadi España, la regidora de Gestió, Inma Amat, i el regidor de Mobilitat, Raúl Claramonte.
Es tracta d'una decisió que, segons el president, "els ha portat un temps prendre" i que "hi ha raons simbòliques que a ningú se li escapen i també hi ha una clara voluntat de descentralitzar la Generalitat també en les capitals de les nostres comarques".
Per part seua, l'alcalde de Torrent Jesús Ros destacava "la relació històrica que té el ferrocarril valencià amb el municipi de Torrent", enaltint la importància d'aquest reconeixement "que té un significat molt especial per a la ciutat".
El mateix Puig es referia al fet que eixa és una qüestió que també té a veure amb "l'impuls de la capil·laritat territorial de la Comunitat Valenciana, on les comarques tenen també un pes molt important per al desenvolupament econòmic i social".
Aquesta decisió implica, entre altres coses, que hi hagen institucions de la Generalitat fora de la capital. "Que algunes institucions ja estiguen fora de la ciutat de València, crec que és un avanç que explicita aqueixa voluntat de teixir la Comunitat Valenciana", explicava el president.
128 ANYS D'HISTÒRIA FERROVIÀRIA
Aquesta futura implantació de l'Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària és un pas més dins de la històrica vinculació de la ciutat de Torrent amb el sector ferroviari. I és que aquesta ciutat va ser la primera a rebre un tren des de la ciutat de València. El "trenet" de la Ribera, de València a Castelló (Ribera Alta), va inaugurar el seu primer tram València-Torrent l'11 de novembre de 1893.
En el 2018, en la celebració del 125 aniversari d'aquesta efemèride, l'alcalde va destacar que l'arribada del "trenet" a Torrent "va ser un esdeveniment positiu per al desenvolupament de la nostra ciutat i que ha anat creixent i obrint-se pas fins a arribar a la línia ferroviària que tenim hui en dia, gràcies al treball i a l'esforç de la societat torrentina".
L'origen d'aquest ferrocarril es troba en la concessió atorgada en 1891 a Juan Isla Domenech, per al transport dels vins de la baronia de Torís i el carbó de Dos Aguas. Però contratemps quant a la qualitat del mineral i plagues vinícoles van obligar a modificar els seus objectius cap al comerç dels cítrics de la Ribera.
L'11 de novembre de 1893 la Societat dels Ferrocarrils del Grau de València a Torís va obrir el servei de València a Torrent. Dos anys més tard arribaria fins a Alberic i, finalment, l'11 de juliol de 1915 va aconseguir el seu destí final. El 15 d'agost de 1912 també va ser posat en servei el ramal a la platja de Natzaret, amb la finalitat de comunicar les seues mercaderies amb el port.
L'estació principal de la línia era la de València, coneguda com l'"antiga estació de Jesús", va ser incorporada en 1988 al primer tram subterrani de la xarxa Metrovalencia d'FGV, actuals línies 1 i 2.