La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha aconseguit 140.894 persones en la Comunitat Valenciana, segons l''Informe sobre l'impacte del Salari Mínim Interprofessional' realitzat per CCOO PV en l'autonomia, que apunta que els principals beneficats han sigut dones, joves i el sector d'agrari.
Aquest informe s'emmarca dins de la campanya '#QueNoTeLaJueguen', que el sindicat ha llançat amb l'objectiu de "garantir la correcta aplicació del SMI" a tots els treballadors, perquè "pot haver-hi moltes persones que estiguen cobrant per davall o que desconeguen si se'ls ha aplicat correctament, ja que hem constatat que l'empresariat fa paranys per a no fer-la efectiva", ha assegurat en un comunicat el secretari d'Acció Sindical de CCOO PV, Daniel Patiño.
L'informe mostra que, segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de maig de 2019, 1.468.173 persones estaven donades d'alta en el Règim General Seguretat Social (RGSS), 48.299 en el Sistema Especial Agrari (SEA) i 31.811 en el Sistema Especial Treballadores Llar (SEEH). Aplicats sobre aquestes dades, el percentatge de potencials beneficiaris de l'increment del SMI és del 9,1% en la Comunitat, és a dir un total 140.894 persones treballadores, tant amb jornada completa com parcial.
El sector més afectat seria l'agricultura, que abastaria al voltant del 20% del total. Si es desagrega per províncies, s'estimen 20.128 a Castelló; 74.318 a València i 46.449 a Alacant. Si s'analitzen qualitativament aquestes dades, els qui més s'han pogut beneficiar són les dones (un 9,5% enfront del 7,6% d'homes) i persones joves, amb edats compreses entre 16 i 32 anys (29,1%).
Un fenomen que el sindicat ha detectat és que una part dels increments d'SMI "s'ha vist esmorteïda en la negociació col·lectiva per mecanismes de compensació i absorció de certs complements salarials, en molts casos, de dubtosa interpretació de la legalitat, com per exemple els causals (plusos de nocturnitat, toxicitat o antiguitat)", segons denuncia CCOO PV.
També hi ha una tendència de "desviar" els contractes a jornada completa cap als contractes a temps parcial, o per les ampliacions de jornada com a condició per a l'aplicació d'aqueixa pujada salarial.
Són nombrosos els convenis col·lectius que mantenen categories salarials que tenen com a referència l'SMI, principalment les que ocupen les persones més joves (fins a 18 anys), les persones amb menys antiguitat (fins a 3 anys), o els contractes formatius.
Així mateix, els qui treballen en centres especials d'ocupació o multitud de convenis d'empresa, que es limiten als mínims establits en l'Estatut dels Treballadors, una jornada màxima anual de 1.826 hores i una remuneració de l'SMI.
Per a CCOO PV, la pujada de l'SMI és un instrument eficaç per a combatre la pobresa laboral, a més de generar creació neta d'ocupació. L'informe recull que mentre la pujada de l'SMI des de 2016 a 2019 ha resultat del 37,36%, en el mateix període, en la Comunitat Valenciana les afiliacions al Règim General de la Seguretat Social s'han incrementat un 14,22%. "Una dada addicional que desmenteix la vinculació entre aquest increment i l'augment de la taxa de desocupació, tal com havia amenaçat el Banc d'Espanya", ha assenyalat.
"Si no es trasllada adequadament la pujada, CCOO intervindrà, primer a través de la negociació col·lectiva, i si no corregirà judicialment els incompliments", manifesta Patiño. Per a constatar-ho, ha posat en marxa una pàgina web que permet comprovar-ho a través d'un simulador i que estarà operatiu a partir del 20 de juny, a més d'oferir assessorament sindical.