El ple de les Corts ha aprovat aquest dimecres, amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem, i Cs i l'abstenció del PP, la Llei d'Inspecció General de Serveis i del Sistema d'Alertes per a la prevenció de males pràctiques en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental que crea el Sistema d'Alertes Primerenques Anticorrupció (Satan) per a detectar de forma primerenca possibles irregularitats i males pràctiques administratives en l'àmbit de la gestió de l'Administració valenciana.
Aquest sistema consisteix en un conjunt d'eines que possibilitaran, a partir de l'anàlisi de la informació obtinguda, l'avaluació i la identificació amb caràcter preventiu de situacions o marcs de risc per a tractar d'evitar que es puguen convertir en casos de corrupció.
La norma arreplega que el personal d'inspecció de serveis i el que ocasionalment puga col·laborar en l'exercici de la funció inspectora, guardarà secret i confidencialitat respecte de les recerques que es duguen a terme i dels assumptes que coneguen per raó del seu lloc.
A més, es desenvoluparan reglamentàriament els mecanismes necessaris per a protegir la intimitat i privadesa de les persones que presenten denúncies o comuniquen fets amb aparença d'irregularitat. De la mateixa manera, es protegirà a aquelles persones que intervinguen en la comprovació dels fets investigats.
Per a promoure la coordinació i la col·laboració dels diferents departaments del Consell, la llei preveu la creació d'una Comissió Interdepartamental per a la Prevenció de les Irregularitats, amb l'objectiu d'establir un seguiment i control dels riscos d'irregularitats i males pràctiques en la gestió administrativa.
Durant el debat parlamentari, el diputat de Cs Toni Subiela s'ha mostrat "d'acord" amb aquest projecte que persegueix "que hi haja més mitjans i prevenció contra la corrupció", però ha considerat que, per a açò, no feia falta una norma ni crear "el quiosquet" d'una nova comissió interdepartamental.
CS: "TITULAR GRANDILOQÜENT"
Així mateix, ha reprovat la falta d'informació respecte a si l'aplicació funciona, si estan preparats els ordinadors per a rebre el sistema i quan previst que s'aplique en l'administració local i les diputacions. Al seu judici, es tracta d'"un titular grandiloqüent sense contingut darrere" dels qui "venien a canviar-ho tot i no han canviat gens".Des de Podem, Fabiola Meco ha destacat el treball "seriós i rigorós" realitzat i ha assenyalat que amb aquesta norma es continua "alçant una pesada herència reputacional que va deixar el PP i que àdhuc cueja en algunes administracions". "En presència de 'Satan' els diem que des de Podem serem favorable a instruments que protegisquen del frau i la corrupció i que suposen bandejar les dolentes pràctiques de l'administració pública i de les empreses que treballen en ell", ha reivindicat.
ENFORTIR LA DEMOCRÀCIA
En termes similars s'ha pronunciat Mireia Mollà, de Compromís, per a qui es tracta d'una llei "bona i important" que "no és simplement un sistema informàtic o d'alertes", sinó que suposa "un govern honest, que lluita frontalment contra la corrupció i és aliat de la transparència", la qual cosa significa, al seu judici, "millorar la gestió" i "enfortir la democràcia"."Lluitar contra la corrupció és fer-ho també contra la pobresa democràtica o social, açò és el que ens motivava", ha reivindicat per a defensar que amb aquesta norma es "dificulten" les actuacions dels qui volen "escapar del control".
A més, ha respost a Subiela apuntant-li que s'han portat proves tècniques prèvies per a comprovar que l'aplicació funciona i ha defensat la creació d'aqueixa comissió que està formada per persones que formen part ja de l'administració i es reuniran per a "millorar i avaluar".
Per la seua banda, la parlamentària del PSPV Clara Tirat ha defensat la creació del nou sistema d'alertes perquè "permetrà actuar de manera ràpida contra les males pràctiques perquè mai tornen a instal·lar-se en la nostra comunitat", ja que ha defensat un espai publique "transparent, exemplar i amb rendició de comptes".
Al seu judici, aquesta llei "forma part d'aqueixa empremta ideològica que innegablement volem contemplar en la nova administració autonòmica" amb mecanismes de control externs i interns amb competències "definides" per a aconseguir l'objectiu del Botànic d'"adoptar una actitud combativa contra la corrupció amb mecanismes garantistes i eficaços de control, lluita contra el frau, irregularitats i males pràctiques en l'administració". "Tenim una bona llei que s'uneix a tot un catàleg d'instruments per a alçar la hipoteca reputacional de la nostra comunitat", ha defensat.
PP DEMANA LA COMPAREIXENÇA D'ALCARAZ
Luis Santamaría, del PP, ha destacat el diàleg i l'acord aconseguit entorn d'aquesta norma el que, al seu judici, ha portat a una norma que és "un pas avance" en la "qualitat normativa" del Botànic. No obstant això, ha criticat que la Inspecció General de Serveis "li lleven competències" i la falta d'informació sobre 'Satan'.Per açò, ha demanat la compareixença del conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, perquè explique el retard per motius tècnics de l'engegada del sistema d'alertes, així com el seu funcionament i els recursos humans amb els quals explica.
VAERSA
D'altra banda, Les Corts han aprovat per unanimitat una moció en la qual s'insta al Consell al fet que es pronuncie sobre l'empresa Vaersa. La iniciativa havia sigut presentada pel PP, però finalment s'ha arribat a un acord amb la resta de grups després d'una esmena de PSPV i Compromís.En ella, se sol·licita informes a l'Advocacia de la Generalitat i a la intervenció perquè en el termini màxim de tres mesos emeta un criteri sobre la possibilitat que Vaersa passada a ser una Entitat Pública Empresarial (EPE), així com es pronuncie sobre la seua personalitat jurídica per a donar "estabilitat i seguretat laboral als treballadors".
Així mateix, es demana que s'aborde la forma legal i ajustada als acords amb els representants dels treballadors que permeta "consolidar l'actual plantilla amb treballadors fixos com un element de millora de les condicions de treball i l'estabilitat laboral".
El document indica que es traslladen aquests informes als grups parlamentaris i als sindicats representants dels treballadors i que, després de la seua emissió, es consulte a aqueixos sindicats "el canvi de l'empresa legalment possible que consideren més viable". Mentre no s'execute aqueix canvi, el text urgeix a finalitzar els treballs per a actualitzar les tarifes d'obres i el reconeixement de les categories professionals i complements específics del personal.