El concepte és senzill; es tracta de la suma de diverses 'illes' -blocs o edificis- per a delimitar un espai conjunt entre elles. Un espai que, normalment, passarà de ser domini del trànsit rodat per a ser un espai per als vianants; es perden aparcaments i trams per a vehicles en pro de 'recuperar' la ciutat per a l'ús ciutadà; parcs, zones verdes, jocs... I la primera de València estarà, segons apunten des del Consistori, en La Petxina.
La primera 'superilla', en el model que València vol imitar, es va implantar a Barcelona en 2016. Encara que va ser un procés que primer va generar rebuig en els veïns, ha acabat per implantar-se i articular la zona; una experiència positiva que va motivar la instal·lació de dues més. Les queixes van anar apagant-se alhora que apareixien reflectides algunes de les exigències dels veïns per a aqueixos nous espais.
Les xifres que Barcelona esgrimeix sobre les 'superilles' són molt positives. Segons assenyalen, la primera va significar quasi duplicar les zones verdes, reduir més de la meitat el trànsit rodat en els voltants i l'aparició d'un nou "espai comú". Això és el que asseguren buscar a l'Ajuntament de València, segons assenyala Sandra Gómez, vicealcaldessa i Regidora d'Urbanisme: "Un entorn escolar segur, de trobada de famílies, xiquets i xiquetes, amb zones i espais per a ells".
L'esquema de les superilles
Aquestes noves zones, a més de proporcionar nous espais per als vianants, tenen molts altres objectius darrere. Amb la disminució del trànsit disminueix també la contaminació, que causa, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, 10.000 morts anuals només en l'Estat.
La primera superilla de València serà una mica més modesta que les de Barcelona. El perímetre de les d'allí solen abastar fins a quatre interseccions; ací ho farà en una. Els carrers Calixt III i Palleter seran per als vianants, segons apunta Gómez, "durant 2020": "Sempre amb la voluntat i participació dels veïns de la zona".
En la imatge, en el centre, es troba l'encreuament entre aquests carrers. Per elles no podrà circular cap cotxe -s'adaptaria en cas de garatges-, igual que al carrer Pare Ric -paral·lela a Palleter-. Mitjançant mobiliari urbà, com a jardineres, senyals i pintura per a marcar les zones, es marca el perímetre de la superilla. És, així, un projecte que requereix poca inversió i que, pels seus components, és 'flexible' i modificable amb facilitat. Un procés semblant al dels voltants del Mercat Central i la Llotja.
A Barcelona, l'aplicació de les superilles ha portat, a vegades, a modificar el sentit de la marxa de les zones transitables per a vehicles -en roig en la imatge-. Així, al voltant del nou 'quadrat' es generaria un únic sentit que facilite la circulació. Una cosa encara no abordada a València.
Des del Consistori volen replicar el model barceloní, que ha significat un 91% més de zones verdes, el pas de 2.218 a 932 vehicles diaris i un augment del 30% de comerços en plantes baixes. L'entorn per a fer el projecte pilot a València, a més, té un afegit que pot ajudar a la seua bona acceptació; un col·legi. Els escolars tindran un espai de jocs a pocs metres de l'entrada de l'escola. "El nostre objectiu és que els carrers no siguen carrils sinó espais pacificats, que conformen un entorn segur i comunitari", va assenyalar la regidora.