El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha pronunciat aquest dilluns sobre la sentència de l'accident de la Línia 1 del metro, que el juliol de 2006 va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47, assegurant que amb aquesta resolució "hui acaba la llarga història d'una ignomínia". "43 morts, 47 ferits. Ja hi ha responsables", proclama el cap del Consell en un missatge difós en les seues xarxes socials.
"Han hagut de passar quasi 14 anys perquè les víctimes de l'accident del metro de València i les seues famílies hagen aconseguit justícia. Mai s'ha de tornar a repetir que els poders públics donen l'esquena a les víctimes de cap desgràcia", ha indicat.
La sentència condemna a quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que han admés els fets, en considerar que "coneixien les deficiències de seguretat" en el tram de la Línia 1 en la qual va descarrilar el comboi i, no obstant això, "van ometre directament la seua obligació d'implementar mesures".
Els responsables de l'accident són l'excap de la Línia 1, Sebastián Argente; l'exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; l'exdirector adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; i l'exdirector tècnic, Francisco García, que han sigut condemnats a 22 mesos de presó per un delicte contra els drets dels treballadors, 43 d'homicidi per imprudència greu professional i 37 de lesions per imprudència greu professional. No obstant això, s'ha suspés l'execució de la condemna.
"L'accident d'aqueix fatídic 3 de juliol de 2006 en el qual van morir 43 persones i altres 47 ferides va ser predictible i, per tant, evitable. Hi havia responsables. L'associació de víctimes de l'accident de metro tenia raó. Sempre l'ha tinguda", afig Puig en el text, en el qual creu que, tal vegada, amb aquesta decisió judicial "es puga tancar, finalment, un dels episodis més foscos de la nostra història recent".
Segons el president de la Generalitat, a les víctimes i a les seues famílies "no sols els va caure el pesar i irreparable dolor de les pèrdues. Li les va castigar, a més, amb un intent d'oblit col·lectiu. Amb la indiferència quan no el menyspreu per part del Govern valencià d'aquells moments, que, en lloc de fer costat a les víctimes, es va situar en la indignitat".
Al seu judici, "recuperar la dignitat de les institucions valencianes exigia reconéixer la lluita de les víctimes i les seues famílies. Hui vull recordar que, durant molts anys, cada dia 3 en la Plaça de la Verge de València ens convocaven a reclamar justícia i rebre el suport. I massa mesos es van trobar massa soles".
No obstant això, afig: "Afortunadament el poble valencià és un poble decent i va reaccionar a l'oblit que alguns perseguien". En aquesta línia, assenyala que amb el nou govern del Botànic "acabem amb l'anomalia institucional que suposava que cap president de la Generalitat haguera rebut a les víctimes".
Per això, recorda, la "primera decisió" que va adoptar com a president va ser rebre a les famílies i víctimes en el Palau de la Generalitat l'1 de juliol de 2015, "escoltar-los i demanar-los perdó en nom de tots els valencians i valencians".
"La lluita de l'associació ens ha de servir com a exemple de la dignitat i coratge del nostre poble. Però mai s'ha de repetir que les autoritats públiques donen l'esquena a les víctimes i famílies de cap desgràcia. Mentre siga a la meua mà, teniu la meua paraula que estarem al seu costat", assevera.